Kasolita
 Kasolita | |
|---|---|
 Cristall de kasolita de Kolwezi, Congo  | |
| Fórmula química | Pb(UO₂)[SiO₄]·H₂O |
| Epònim | Shinkolobwe mine (en)  |
| Localitat tipus | Shinkolobwe mine (en) |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AK.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AK.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.34 |
| Dana | 53.3.1.1 |
| Heys | 14.16.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics |
| Estructura cristal·lina | a = 13.24Å, b = 6.94Å, c = 6.7Å, β = 104.33° |
| Color | groc, marró groguenc, vermell ataronjat, a vegades verd |
| Exfoliació | {001} perfecta, |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4 a 5 |
| Lluïssor | grassa, semiadamantina, mat |
| Color de la ratlla | marró groguenca |
| Diafanitat | transparent, translúcid |
| Densitat | 6,5 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.890, nβ = 1.910, nγ = 1.950 |
| Birefringència | δ = 0,060 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 43°, calculat: 72° |
| Dispersió òptica | forta |
| Impureses comunes | As, P, Ba, Fe, Mg, Ca |
Mineral radioactiu  | |
| Radioactivitat | alta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980 s.p. |
| Símbol | Kso |
| Referències | [1][2] |
La kasolita és un mineral radioactiu de la classe dels silicats (nesosilicats). Va ser descoberta l'any 1921 i rep el seu nom de la localitat de Kasolo (Congo).
Característiques[modifica]
La kasolita és un silicat que conté plom i urani, per tant, es tracta d'un mineral radioactiu. És de color predominantment groc, podent ser també marró groguenc, vermell ataronjat i a vegades verd, sent la seva ratlla de color marró groguenca. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant cristalls prismàtics. La seva duresa oscil·la entre 4 i 5 a l'escala de Mohs, i la seva densitat és de 6,5 g/cm³. La seva lluentor és normalment grassa, tot i que perfectament pot ser semiadamantina o mat.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kasolita pertany a «09.AK: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), uranil nesosilicats i polisilicats» juntament amb els següents minerals: soddyita, cuprosklodowskita, oursinita, sklodowskita, boltwoodita, natroboltwoodita, uranofana-β, uranofana, swamboïta, haiweeïta, metahaiweeïta, ranquilita, weeksita, coutinhoïta, ursilita, magnioursilita, calcioursilita i uranosilita.
Formació i jaciments[modifica]
La kasolita es troba com a producte d'oxidació de la uraninita. Sol trobar-se associada a altres minerals com ara: uraninita, torbernita, curita, dewindtita, rutherfordina i sklodowskita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kasolita |
- ↑ «Kasolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 setembre 2014].
- ↑ «Kasolite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 3 setembre 2014].
- ↑ Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, gener 2020, pàg. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 25 gener 2024].