Perge
| ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic, ciutat antiga i polis  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Aksu (Turquia) (en)  i Província d'Antalya (Turquia) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 2009 | |||
| Identificador | 5411 | |||
| Activitat | ||||
| Creació | 1000 aC | |||
Perge (en grec antic Πέργη) era una important ciutat de Pamfília, a uns 10 km de la costa i a 5 km a l'oest del riu Kestros (avui Aksu). Sota els hitites, es deia Parha i el riu es deia Kastaraya. En l'actualitat, se situa a 15 km a l'est de la ciutat d'Antalya, a Turquia.
Les primeres notícies històriques la situen dins les regions conquerides pel Regne de Tarhuntasa, creat per Hattusilis III per al seu nebot Kurunta.[1] Tant Cal·límac de Cirene[2] com Estrabó[3] diuen que era molt coneguda per l'especial adoració a la deessa Àrtemis, que tenia un temple dalt d'un turó vora la ciutat, on se celebraven unes festes anuals.
Escílax de Carianda la menciona, i diu que antigament era a tocar de la costa.[4] Estrabó explica que els aqueus la van fundar després de la Guerra de Troia,[5] per colonitzadors que acompanyaven Mopsos i Amfíloc.[6] La presència d'aqueus hi ha estat confirmada per l'arqueologia. Es desconeix la seva sort posterior, ja que no en queda constància escrita, i no se sap si era part de Frígia o de Lídia, però sí que va formar part de Pèrsia. L'any 333 aC, la ciutat, que encara no tenia muralles, es va rendir a Alexandre el Gran quan aquest havia conquerit Faselis, i Flavi Arrià descriu una carretera llarga i difícil entre les dues ciutats.[7] Després pa passar a mans d'Antígon i la va ocupar l'Imperi Selèucida. El 188 aC, el tractat d'Apamea la va cedir a Roma, però la ciutat no ho va acceptar i una guarnició selèucida va romandre allí fins a l'any 186 aC, en què va passar a Pèrgam per decisió dels romans. El 133 aC, es va declarar independent. El 79 aC, ja estava sota domini de Roma.
L'any 46, va anar a predicar a la ciutat Pau de Tars, i durant l'Imperi era una ciutat important i un centre cristià, especialment a partir de Constantí el Gran. Els segles V i VI hi va haver freqüents aldarulls i els ciutadans van romandre darrere de les muralles. Al segle vii, els musulmans la van atacar diverses vegades i part de la població se'n va anar a Adalia, i finalment es va despoblar.[8]
Ciutadans famosos de Perge són el metge Asclepíades, el sofista Varus, i el matemàtic Apol·loni.[9]
Va ser excavada a partir del 1946.
Referències[modifica]
- ↑ Beckman, Gary. Hittite diplomatic texts. Atlanta: Scholars Press, 1995, p. 18C. ISBN 9780788501548.
- ↑ Cal·límac. Himne a Diana, 187
- ↑ Estrabó. Geografia, XIV, 167
- ↑ Periple de Pseudo-Escílax, 39
- ↑ Estrabó. Geografia, XIX, 4,3
- ↑ Heròdot. Històries, VII, 91
- ↑ Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el gran, I, 26
- ↑ «Perge».
- ↑ Smith, William (ed.). «Perge». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 3 abril 2021].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perge |
Primer viatge de Pau de Tars | |
|---|---|
