Artocarpus heterophyllus
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Arbre amb fruits penjant del tronc
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Artocarpus heterophyllus Lam. |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
Artocarpus heterophyllus[1] és una planta amb flor pertanyent a la família de les moràcies.
Taula de continguts |
Descripció[modifica]
Aquesta espècie és un arbre molt gran nadiu del subcontinent indi, la Península de Malacca, Indonèsia i Melanèsia. Recerques arqueològiques han comprovat que al subcontinent ja es cultivava fa entre 3000 i 6000 anys. Al Brasil, on fou introduït fa 450 anys, es considera una espècie invasora.
L'arbre produeix jaques, fruits gegantins que eixen directament del tronc amarrats a aquest mitjançant un peduncle més o menys llarg. Són els fruits d'arbre més grans de totes les espècies vegetals, podent arribar fins als 90 cm de llargada i 50 cm de diàmetre, pesant fins a 36 kg per unitat.[2]
L'escorça que cobreix el fruit és lleugerament punxosa de color verd groguenc i ocre. Té una consistència coriàcia. A l'interior es troben les llavors recobertes d'una polpa. Aquesta polpa és molt dolça quan el fruit es madur.
Etimologia[modifica]
Inicialment la paraula "jaca", el nom portuguès del fruit, prové del malayalam chakka (ചക്ക),[3] la manera d'anomenar el fruit en la llengua de la zona de Cochin i la costa Malabar on els mariners portuguesos varen admirar per primera vegada aquests fruits gegantins al segle XV. El nom malayalam chakka fou registrat per Hendrik van Rheede (1678–1703) a la seva obra en llatí Hortus Malabaricus vol. III.[4]
A través del portuguès les paraules jaca i jaqueiro, el nom de l'arbre, utilitzades per primera vegada al llibre Colóquios dos simples e drogas da India del naturalista portuguès Garcia de Orta el 1563,[5] varen arribar a Europa, donant jacquier en francès, yaca en castellà, jackfruit en anglès i jackfrucht en alemany. Altres noms són palappazam (பலாப்பழம்) en tàmil, kaṭ-hal o kaṭa-hal (कटहल) en hindi, kanthal (কাঁঠাল) en bengalí, halasina haṇṇu en kannada, panasa paṇḍu (పనస పండ్లు) en telugu, khanun (ขนุน) en tailandès, 波羅蜜 en xinès i kos o hera-li en singalès.
Gastronomia[modifica]
El fruit és comestible tant verd com madur. Es mengen tant la polpa que envolta les llavors com les llavors mateixes.
Quan està verd, l'interior del fruit tallat a trossos serveix per preparar curri o per fregir. En aquest estat la polpa no és dolça i el gust de les làmines de fruit verd fregit recorda al de les patates fregides. Les llavors es poden menjar torrades, bullides o en curri.
La polpa dolça es pot menjar directament o fregir amb oli de coco o mantega. Té un gust fortament dolç i una olor molt intensa. El seu gust recorda al de la banana madura i un xic a l'ananàs.
Altres usos[modifica]
La fusta de l'arbre és dura i fàcil de treballar; és molt apreciada per a fer mobles. Té un color marró clar i groguenc similar al de la mel. També es fa servir per fer escultures de fusta, car té poca tendència a esquerdar-se.
Vegeu també[modifica]
- Llista de fruits comestibles
- Arbre del pa (Artocarpus altilis)
Referències[modifica]
- ↑ Noms de plantes - Termcat
- ↑ Know and Enjoy Tropical Fruit: Jackfruit, Breadfruit & Relatives
- ↑ Jackfruits - Merriam-Webster
- ↑ Jordanus Catalani(1678–1703) Mirabilia Descripta: Les Maravelles de l'Orient
- ↑ Oxford English Dictionary, Second Edition, 1989
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artocarpus heterophyllus |
