Artocarpus heterophyllus

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Kathal)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Artocarpus heterophyllus
Arbre amb fruits penjant del tronc
Arbre amb fruits penjant del tronc

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rosales
Família: Moraceae
Tribu: Artocarpeae
Gènere: Artocarpus
Espècie: A. heterophyllus
Nom binomial
Artocarpus heterophyllus
Lam.
Sinònims
Secció de jaca, fruit madur

Artocarpus heterophyllus[1] és una planta amb flor pertanyent a la família de les moràcies.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Aquesta espècie és un arbre molt gran nadiu del subcontinent indi, la Península de Malacca, Indonèsia i Melanèsia. Recerques arqueològiques han comprovat que al subcontinent ja es cultivava fa entre 3000 i 6000 anys. Al Brasil, on fou introduït fa 450 anys, es considera una espècie invasora.

L'arbre produeix jaques, fruits gegantins que eixen directament del tronc amarrats a aquest mitjançant un peduncle més o menys llarg. Són els fruits d'arbre més grans de totes les espècies vegetals, podent arribar fins als 90 cm de llargada i 50 cm de diàmetre, pesant fins a 36 kg per unitat.[2]

L'escorça que cobreix el fruit és lleugerament punxosa de color verd groguenc i ocre. Té una consistència coriàcia. A l'interior es troben les llavors recobertes d'una polpa. Aquesta polpa és molt dolça quan el fruit és madur.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Inicialment la paraula "jaca", el nom portuguès del fruit, prové del malayalam chakka (ചക്ക),[3] la manera d'anomenar el fruit en la llengua de la zona de Cochin i la costa Malabar on els mariners portuguesos varen admirar per primera vegada aquests fruits gegantins al segle XV. El nom malayalam chakka fou registrat per Hendrik van Rheede (1678–1703) a la seva obra en llatí Hortus Malabaricus vol. III.[4]

A través del portuguès les paraules jaca i jaqueiro, el nom de l'arbre, utilitzades per primera vegada al llibre Colóquios dos simples e drogas da India del naturalista portuguès Garcia de Orta el 1563,[5] varen arribar a Europa, donant jacquier en francès, yaca en castellà, jackfruit en anglès i jackfrucht en alemany. Altres noms són palappazam (பலாப்பழம்) en tàmil, kaṭ-hal o kaṭa-hal (कटहल) en hindi, kanthal (কাঁঠাল) en bengalí, halasina haṇṇu en kannada, panasa paṇḍu (పనస పండ్లు) en telugu, khanun (ขนุน) en tailandès, (波羅蜜) en xinès i kos o hera-li en singalès.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

El fruit és comestible tant verd com madur. Es mengen tant la polpa que envolta les llavors com les llavors mateixes.

Quan està verd, l'interior del fruit tallat a trossos serveix per preparar curri o per fregir. En aquest estat la polpa no és dolça i el gust de les làmines de fruit verd fregit recorda al de les patates fregides. Les llavors es poden menjar torrades, bullides o en curri.

La polpa dolça es pot menjar directament o fregir amb oli de coco o mantega. Té un gust fortament dolç i una olor molt intensa. El seu gust recorda al de la banana madura i un xic a l'ananàs.

Altres usos[modifica | modifica el codi]

La fusta de l'arbre és dura i fàcil de treballar; és molt apreciada per a fer mobles. Té un color marró clar i groguenc similar al de la mel. També es fa servir per fer escultures de fusta, car té poca tendència a esquerdar-se.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artocarpus heterophyllus
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.