Katiúixa
Els llançacoets múltiples Katiúixa (nom rus, en alfabet ciríl·lic Катюша) BM-8, BM-13 i BM-31 són un tipus d'artilleria de coets construïda i desplegada per la Unió Soviètica a l'inici de la Segona Guerra Mundial. Comparada amb altres tipus d'artilleria, els llançacoets múltiples són capaços d'enviar una devastadora quantitat d'explosius en poc temps, tot i llur baixa precisió, i posteriorment comporten molt de temps de recàrrega. Són relativament febles, però barats i fàcils de produir. Els katiúixes de la Segona Guerra Mundial, que foren la primera artilleria autopropulsada produïda en massa per la Unió Soviètica (i per qualsevol nació per a aquesta fi), normalment són muntats en camions. Aquesta mobilitat dóna als katiúixes (i a altres artilleries autopropulsades) un altre avantatge: són capaços d'atacar i moure's abans que l'enemic sigui capaç de contraatacar amb foc contrabateria. Foren emprats decisivament a la batalla de Stalingrad.
El 21 de juny del 1941 li fou presentada a Stalin aquesta nova arma secreta, a la qual aviat els soldats soviètics donarien el nom de Katiúixa, i també el de Maria Ivànovna. Després de l'ordre de produir-los en sèrie i el començament de la invasió alemanya, l'Exèrcit Roig només en disposava de set prototips, de l'arma secreta. El 28 de juny, el capità Ivan Fliórov, un dels més distingits alumnes de l'Acadèmia d'Artilleria, rebia l'ordre de formar amb els set prototips una bateria d'assaig, i es va convertir en el primer comandant d'una bateria de katiúixes.
Les armes Katiúixa de la II Guerra Mundial inclouen la llançadora BM-12, la BM-8 lleugera i la BM-31 pesant. Els seus projectils, ideats el 1941 pels científics soviètics Artómiev i Tokomirov, tenien calibres de 82 mm, 132 mm, 280 mm i 300 mm i arribaven a una distància de 5 o 6 km. Podien llançar setze projectils simultàniament.
Avui dia, el nom també s'aplica als més actuals llançacoets múltiples soviètics muntats en camions, principalment el molt usual BM-21) i els seus derivats arreu del món. També sol referir-se erròniament als coets d'artilleria Katiúixa llançats individualment usant llançadores personals portàtils, semblants als bazuques, un mode d'atac emprat de vegades per la guerrilla, en foc militar d'acorralament o atacs contra la població, per exemple, pel Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, Hesbol·là, la insurgència iraquiana o els talibans.
Les tropes de l'Exèrcit Roig adoptaren el nom de la popular cançó de guerra de Mikhaïl Isakovski Katiúixa, sobre una noia que enyora el seu amat absent, que és lluny de casa, fent el servei militar. Katiúixa (Катюша) és un diminutiu afectiu rus de Kàtia, forma familiar de Iekaterina (Caterina).
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Katiúixa |
