|
1.
Расцветали яблони и груши,
Поплыли туманы над рекой.
Выходила на берег Катюша,
На высокий берег на крутой.
2.
Выходила, песню заводила
Про степного, сизого орла,
Про того, которого любила,
Про того, чьи письма берегла.
3.
Ой ты, песня, песенка девичья,
Ты лети за ясным солнцем вслед.
И бойцу на дальнем пограничье
От Катюши передай привет.
4.
Пусть он вспомнит девушку простую,
Пусть услышит, как она поëт,
Пусть он землю бережëт родную,
А любовь Катюша сбережëт.
|
1.
Rastsvetali iàbloni i gruixi,
Poplilí tumani nad rekoi.
Vikhodila na bèreg Katiúixa,
Na vissoki bèreg na krutoi.
2.
Vikhodila, pèsniu zavodila
Pro stèpnogo, sízogo orlà,
Pro togó, kotórogo liubila,
Pro togó, txi pisma bereglà.
3.
Oi ti, pèsnia, pèsenka devítxia,
Ti letí za iàsnim sólntsem vsled.
I boitsú na dàlnem pogranítxie
Ot Katiúixi peredai privet.
4.
Pust on vspómnit dèvuixku prostúiu,
Pust uslíxit, kak onà poiot,
Pust on zèmliu berejot rodnúiu,
A liubov Katiúixa sberejot.
|
1.
Amb les pomeres i pereres florides,
la boira surant damunt el riu,
Katiúixa caminava per la riba,
per l'alta i costeruda riba.
2.
Tot caminant cantava una cançó
d'una àguila grisa de l'estepa,
d'aquell que s'estimava,
les cartes del qual atresorava.
3.
Ah, cançó, cançoneta de donzella,
vola tot seguint el sol brillant.
I al soldat de la llunyana frontera
porta-li la salutació de Katiúixa.
4.
Fes que recordi una noieta senzilla
i que escolti com canta,
fes que vetlli per la Pàtria
igual com Katiúixa vetlla pel seu amor.
|
