Katia Kabanová

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Katia Kabanová
Títol original: Káťa Kabanová
Llengua original: txec
Música: Leóš Janáček
Llibret: Vincenc Cervinka
Font literària: La tempesta, d'Alexander Ostrovski
Actes: tres
Època de composició: 1908 a 1917
Estrena: 23 de novembre de 1921
Teatre: Teatre de Brno
Estrena al Liceu: 1 de febrer de 1973 (estrena a Espanya)
Personatges:
  • Marfa Ignatevna Kabanová (Kabanicha), viuda d'un ric comerciant (contralt)
  • Tichon Ivanyc Kabanov, el seu fill (tenor)
  • Katerina (Katia), muller de Tichon (soprano)
  • Savël Prokofjevic Dikoj, un comerciant (baix)
  • Boris Grigorjevic, nebot de Dikoj (tenor)
  • Feklusa, una serventa (mezzosoprano)
  • Glasa, una serventa (mezzosoprano)
  • Ván'a Kudrjás, un mestre d'escola (tenor)
  • Kuligin, amic de Ván'a Kudrjás (baríton)
  • Varvara, filla adoptiva de Kabanicha (mezzosoprano)

Katia Kabanová (en txec: Káťa Kabanová[1]) és una òpera en tres actes, amb música de Leóš Janáček sobre un llibret txec de Vincenc Cervinka, basat en La tempesta, un drama d'Alexander Ostrovski. El compositor va trobar la inspiració per a compondre l'òpera en el seu amor per Kamila Stösslová, a la qual n'està dedicada. Sovint s'ha considerat la seua primera òpera de maduresa, malgrat el fet que Janáček tenia 67 anys quan es va estrenar. L'estrena va tenir lloc a Brno el 23 de novembre de 1921.

La publicació de l'òpera va patir moltes vicisituds el que ha fet que n'existisquen diverses versions. František Neumann, el director de l'estrena, va fer uns canvis que es van incorporar a la primera edició de l'any 1922, d'Universal Edition. Posteriorment, el director Václav Talich va realitzar una nova orquestració de la partitura. L'any 1992, sir Charles Mackerras va publicar una edició crítica de l'òpera.[2]

Sinopsi[modifica | modifica el codi]

Acte I[modifica | modifica el codi]

Ciutat russa de Kalinov, en la dècada del 1860. Ván'a Kudrjás admira el panorama del riu Volga, el que diverteix el molt més prosaïc majordom de la casa adjacent a la propietat dels Kabanov. Els dos amics surten en arribar dos homes, Dikoj i el seu nebot, Boris Grigorjevic. Dikoj està renyant el seu nebot. Dikoj s'assabenta que Kabanicha, la matriarca de la família Kabanov, no es troba a casa, després se'n va. Boris explica a Ván'a perquè tolera els abusos a què el sotmet el seu oncle: els seus pares han mort, i si vol recollir llur herència ha de respectar l'autoritat del seu oncle sense protestar. Després, Boris li confessa a Ván'a que està secretament enamorat de Katia, la jove esposa de Tichon. Boris i Ván'a se'n van en arribar Kabanicha, Tichon i Katia. Kabanicha recrimina al seu fill la suposada falta de respecte envers ella, sa mare. Tichon i Katia intenten assossegar-la, però com a resposta, Katia rep un exabrupte de la seua sogra i fuig dins de casa. Kabanicha diu al seu fill que faria bé controlant el caràcter de la seua muller. Tichon es queixa a Varvara, la filla adoptiva de la família, i aquesta li retreu que en lloc de dedicar-se a beure hauria d'intentar defensar Katia del maltractament de sa mare.

A l'interior de la casa, Katia li parla a Varvara de la seua feliç infantesa, i dels seu somni de tenir un home que vertaderament l'estime. Tichon entra per a acomiadar-se, perquè està a punt de sortir de viatge de negocis vers Kazan, enviat per Kabanicha. Katia li demana poder acompanyar-lo, o bé que ell no vaja, perquè no vol quedar-se sola amb la sogra, però ell hi insisteix. Aleshores Katia li demana que la faça jurar que no tindrà tractes amb estranys durant la seua absència, el que desconcerta Tichon. Kabanicha anuncia que Tichon ha d'anar-se'n, però no sense abans instruir Katia com ha de ser el seu capteniment durant la seua absència. Tichon, acovardit davant la fèrria autoritat de sa mare, diu a Katia que ha de tractar Kabanicha com la seua pròpia mare i actuar sempre de manera correcta. Tichon fa una reverència a sa mare i besa aquesta i Kát'a abans d'anar-se'n.

Acte II[modifica | modifica el codi]

Les dones estan brodant. Kabanicha critica Katia per aparençar una pena exagerada per l'absència de Tichon. En sortir Kabanicha, Varvara mostra a Katia la clau de porta més allunyada del jardí. Varvara vol trobar-s'hi amb el seu amant, Ván'a. Varvara li suggereix a Katia que faça el mateix, i deixa caure la clau en la mà de Katia. Katia dubta, però finalment es lliura al seu destí: s'hi trobarà amb Boris. Al capvespre ix fora. Kabanicha torna amb Dikoj, que està borratxo i es queixa que la gent sempre vol aprofitar-se de la seua bondadosa naturalesa. who is drunk and complaining that people take advantage of his softhearted nature. Kabanicha el renya.

Ván'a espera a Varvara al jardí. Inesperadament apareix Boris, que ha rebut un missatge perquè vinga. Arriba Varvara, i ella i Ván'a se'n van a passejar al riu. Llavors apareix Katia, i Boris li declara el seu amor. Al principi ella es mostra preocupada per la repercussió social d'un adulteri, però finalment li confessa que ella també l'estima. S'abracen i també se'n van vers el riu. Ván'a i Varvara reapareixen; ella expressa la seua por que sobtadament puga aparèixer Kabanicha. Se sent en la llunyania un duet amorós entre Katia i Boris, mentre Ván'a i Varvara diuen que és hora de tornar a casa.

Acte III[modifica | modifica el codi]

Ván'a i Kuligan estan fent una passejada per la vora del riu quan una tronada els obliga a buscar refugi en una construcció en ruïnes. Altres persones se'ls uneixen, incloent-hi Dikoj. Ván'a intenta tranquil·litzar Dikoj amb explicacions científiques sobre un nou invent: el parallamps. Però només aconsegueix angoixar més Dikoj, qui insisteix que les tempestes no són electricitat sinó un càstig de Déu. La pluja dóna un respir, i la gent comença a abandonar el refugi. Ván'a es troba amb Boris i Varvara. Varvara diu que Tichon ha tornat, i Katia es troba molt agitada. Arriba Kabanicha amb Tichon i Katia. La tronada es reactiva, i la gent interpreta que és aquest fet el que angoixa a Katia. Però ella confessa davant de tothom la seua relació amb Boris durant l'absència del seu marit. El sol surt enmig de la tronada.

El capvespre s'acosta després de la fi de la tempesta. Tichon i una colla de voluntaris estan cercant Katia. Varvara i Ván'a se'ls han unit, però aviat decideixen deixar el poble i anar-se'n a Moscou a començar una nova vida. Ells se'n van, i els altres continuen buscant, fins que apareix Katia. Sap que la seua confessió l'ha deshonorada i ha humiliat Boris. Se sent turmentada i vol veure Boris una vegada més. Apareix Boris, la veu, i ambdós s'abracen. Boris diu que el seu oncle vol enviar-lo a una altra ciutat, i li pergunta a Katia que serà d'ella. Atabalada, Katia s'acomiada de Boris, i ell se'n va ple de dolor. Després de pensar sobre la manera en què la Natura continuarà florint sobre el seu sepulcre, Katia es llança al riu. Kuligan la veu des de l'altra vora i crida demanant ajuda. Apareix Tichon, seguit de Kabanicha. Tichon culpa Kabanicha del suïcidi de Katia. Dikoj apareix amb el cos de Katia, i el deixa sobre el terra. Tichon plora, i sense cap emoció, Kabanicha agraeix els presents llur ajuda.

Enregistraments[modifica | modifica el codi]

  • Supraphon 10 8016-2 612: Drahomíra Tikalová, Ludmila Komancová, Beno Blachut, Viktor Kočí, Zdeněk Kroupa; Orquestra i Cor del Teatre Nacional de Praga; Jaroslav Krombholc, director
  • Decca Classics 421 85-2 (reedició CD); Elisabeth Söderström, Petr Dvorský, Dalibor Jedlička, Nadĕžda Kniplová; Vladimír Krejčík, Zdenĕk Švhla, Libuše Márová, Jaroslav Souček, Jitka Pavlová, Gertrude Jahn, Adolf Tomachek, Hedwig Dreschler; Orquestra Filharmònica de Viena; Cor de l'Òpera de l'Estat de Viena; Sir Charles Mackerras, director
  • Supraphon SU 3291-2 632: Gabriela Beňačková, Dagmar Pecková, Erika Bauerová, Dana Burešová, Eva Randová, Miroslav Kopp, Jozef Kundlák, Peter Straka, Zdeněk Harvánek; Filharmònica Txeca; Cor del Teatre Nacional de Praga; Sir Charles Mackerras, director

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El nom de la protagonista se sol transliterar com Katia en les llengües llatines
  2. Wingfield, Paul, "Reviews of Music" (review of Universal Edition of Kát'a Kabanová, prepared by Charles Mackerras) (May 1994). Music & Letters, 75 (2): pp. 319-321.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Tyrrell, John (1982). 'Leoš Janáček: Kát’a Kabanová' - the Cambridge Opera Handbook - (Cambridge: Cambridge University Press, 1982)
  • Tyrrell, John (2006/7). 'Janáček: Years of a Life', London - A Two Volume biography of the composer by the leading authority - (London: Faber and Faber, 2006/7)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]