Katxin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Katxin
Població total Uns 775.000
Regions amb poblacions significatives
Xina, nord-est de l’Índia i nord de Myanmar
Llengua Jinghpaw i altres llengües del mateix grup
Religió animisme, budisme i cristianisme


Els Katxin són una nació que viu al sud de la Xina, nord-est de l’Índia (Assam), i nord de Myanmar (on són majoria a l'Estat Kachin). El nom deriva del cap tribal Ga hkyeng Duwas o sòl roig (de Mogaung), que fou escrit en plural (Kakhyengs) per alguns autors al segle XIX i fou simplificat pels funcionaris colonials britànics. El seu nom anterior era Jinghpaw com la llengua.

Més de sis-cents mil viuen a Myanmar i 150.000 a la Xina. A l'Índia només són uns 25.000.

Llengua[modifica | modifica el codi]

La seva llengua comuna és el Jinghpaw (o Chinghpaw) de la família tibetobirmana que és el de la tribu principal, si bé es parlen altres llengües del mateix grup (Atsi, Maru o Naingvaw, Lashi, Nung o Rawang i Lisu o Yawyin).

Els katxin són una minoria reconeguda a la Xina i la seva llengua Jinghpaw és també reconeguda per a l'ensenyament i altres drets.

Tribus[modifica | modifica el codi]

Es divideixen en sis tribus: Jinghpaw, Maru, Rawang, Azi (Atsi), Lashi i Lisu.

Origen[modifica | modifica el codi]

El Katxins tenen la tradició de què són originaris de Majoi Shingra Bum (que vol dir "muntanya natural de plat"), un lloc mai localitzat que se suposa que és al Tibet o a la Xina vers el nord-est del Tibet, i es van desplaçar vers el segle XVI cap a la seva llar actual. Però els experts consideren que en realitat són originaris de l'Àsia Central que ven emigrar cap a l'actual Uzbekistan i d'allí cap a Mongòlia i cap al sud de Xina i es van establir a la regió que avui ocupen fa uns 2600 o 2700 anys.

Història[modifica | modifica el codi]

Els katxin vivien independents sota els seus caps locals, els Duwas. Mai van estar sotmesos en quasi tres mil anys. El primer estranger occidental, un britànic, va arribar al país el 1819. El 1885 els britànics van incorporar Birmània i van considerar el país Katxin par del regne i hi van imposar la sobirania el 1889; es va establir un districte fronterer, dividit en tres zones. L'1 d'abril de 1898 els katxins foren inclosos en la Manmaw Military Police; el 1904 i 1905 els britànics van ocupar Mali i Nmai (Mali Hkrang Walawng), i van arribar al principat de Ga Hkyeng Duwas, que tenia més de mil esclaus; el cap fou sotmès. Els esclaus del país foren alliberats el febrer i març de 1927.

Els primers missioners van entrar al país el 1877. El cristianisme va fer grans progressos després del 1918.

El país Katxin va formar part de l'Índia Britànica fins al 1937, en què va quedar integrat en el nou govern colonial de Birmània.

El 1943 fou ocupat pels japonesos als que els katxin van resistir amb heroisme. Aquell mateix any els japonesos, que des del 1941 havien entrat a Birmània, van proclamar una República independent Birmana que es va enfonsar el 1945 amb la derrota japonesa, i els britànics van tornar al país katxin. El 1947 els delegats katxins van decidir integrar-se en un organisme administratiu dels territoris fronterers que van decidir unir-se a Birmània el 1948. En aquest, d'acord a la constitució, es va crear l'estat de Kachin dins a la Unió Birmana.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Katxin Modifica l'enllaç a Wikidata