Kazakhs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kazakhs
Abay, poetaAblai KhanS. KurmangazyBaitursynov
Toktar AubakirovAssan Bazàiev
Mukhtar ShakhanovAliya Yussupova
(D'esquerra a dreta) A. QunanbayuliAblai KhanS. KurmangazyA. Baitursynov
T. AubakirovAssan Bazàiev
Mukhtar ShakhanovAliya Yussupova
Població total Uns 13.800.000
Regions amb poblacions significatives
La majoria al Kazakhstan, també a Xina, Uzbekistan, Rússia i altres països.
Llengua kazakh i rus
Religió islam

Els kazakhs són un poble de llengua kazakh que habita principalment al Kazakhstan. Tant els kazakhs com els uzbeks descendeixen de les hordes del mongol Jotxi, fill de Genguis Khan. Un dels seus fills fou Xiban, els successors del qual van formar dues línies el 1428, la dels khans de Sibir (encapçalada per Ibak) i la línia dels uzbeks d'Abu l-Khayr Khan, khans de Bukhara i Samarcanda. Joci va tenir altres fills, i un d'ells va ser l'avantpassat de Djanibeg i de Karai, que governaven una horda del 1468 al 1488 i que va originar l'horda dels kazakhs.

Història[modifica | modifica el codi]

El terme kazak (kazakh) apareix per primer cop al segle XIV en el sentit d'independent o rodamón. Al segle XV el nom kazak designava als territoris timúrides als pretendents al tron, en oposició als sobirans legítims, que junt amb el seu grup de partidaris portaven una vida d'aventurers o de bandits; també es va començar a aplicar a grups nòmades que es separaven del seu senyor i parents i entraven en conflicte amb l'estat; més tard kazak va agafar el sentit de nòmada en oposició als sedentaris (sart) a l'Àsia Central. Va esdevenir una denominació política per acabar sent una designació ètnica aplicada a grups tribals de la confederació uzbek que havien abandonat a Abu l-Khayr Khan i havien emigrat a les estepes del nord-est del Turquestan, a allò que avui dia és el Kazakhstan; foren el nucli de la població del territori però es van barrejar amb els turcs i mongols locals.

El khan Kasim (1509-1518) fou especialment poderós. Tot i algunes derrotes infligides al segle XVI pels mongols en aliança amb els uzbeks els kazakhs van mantenir un important estat nòmada fins al temps de Tawakkul o Teukkel Khan (1580-1598) que en temps dels khan de Transoxiana Abd Allah ibn Iskandar va poder fer encara algunes incursions i fins i tot ocupar la població de Taixkent. Les ciutats de Taixkent i Fergana van estar en les seves mans, especialment la primera, però a vegades sota sobirania dels uzbeks, que no passava de ser nominal. Fergana (Khokand) es va independitzar durant aquell segle. La divisió en tres hordes es va consolidar al llarg del segle XVII i era una realitat al final encara que només hi havia un khan.

El khan Tauke o Tyawka (1680-1715) fou el darrer que va governar efectivament sobre tots els kazakhs com a khan de tres hordes que s'havien anat format, i en cadascuna de les quals tenia un representant.[1] El 1694 va rebre una ambaixada russa a la ciutat de Turkestan (o Turkistan) i el 1698 una ambaixada calmuc. Al segle següent el poble kazakh es va fraccionar en tres hordes (anomenades en kazakh com a "djuz" que vol dir "cent"). L'horda principal (ulus djuz) ocupava la part oriental de les estepes; la petita (kishi djuz) la part occidental; i la tercera horda o mitjana (orta djuz) ocupava la part central.

Les lluites amb els calmucs van forçar a les tres hordes dels kazakhs a acostar-se a Rússia. Negociacions per la submissió de les tres hordes a Rússia el 1717 van fracassar. El 1723 els calmucs van ocupar Sayram, Taixkent i Turkestan. Per un temps el khan de l'Horda Petita fou reconegut com a sobirà per les altres dues hordes i l'acord fou segellat pel sacrifici d'un cavall blanc, però la divisió efectiva va persistir. El 1730 el khan Abu l-Khayr de l'Horda Petita va signar un tractat pel que es va declarar junt amb el seu poble com a subjecte de Rússia que de fet només va tenir efecte a la part nord. El 1740 el tractat es va estendre a les altres dues hordes. El tractat fou renovat diverses vegades i després al segle XIX. El 1799 Taixkent va passar al khanat de Khokand. El 1801 una part dels kazakhs de la Petita Horda (uns 5.000) foren establerts a la riba dreta del riu Ural (Yaik) fins al Volga, sota la direcció de Bukey o Bukei (Buqei o Bokei) i van formar l'Horda de Bukey (anomenada pels russos Horda Interior). La Horda va existir fins al 1845 quan el càrrec de khan fou abolit i l'administració encarregada a un consell provisional d'oficials russos[2]

Fins al 1847 quan els russos es van establir sòlidament al Sirdarià no es va aconseguir un domini efectiu en les estepes dels kazakhs. La part oriental va quedar inclosa al govern de Sibèria i la occidental al govern d'Orenburg. Reglaments pel govern dels kazakhs es van dictar el 1822 i el 1868. Fins i tots després de l'abolició del títol de khan dels kazakhs el 1824, els descendents de Genguis Khan, van constituir una noblesa i una aristocràcia local (anomenada pels kazakhs com ak süyek que vol dir "os blanc") que exercia una considerable influència però la seva autoritat havia estat destruïda per les disposicions del govern rus. Una rebel·lió kazakh va durar del 1824 al 1837. El cap kazakh Kenesari es va revoltar contra les autoritats de Sibèria i Orenburg des del 1842 a les muntanyes de Ala Taw fins al 1847; altres revoltes es van produir fins al 1873 instigades pel seu fill Sadik (Siddik); un germà d'aquest, Ahmad, va escriure una biografia del seu pare i del seu germà publicada a Taixkent el 1889. En el segle XIX els uzbeks de Khivà i Khokand van conquerir les estepes del sud i les van colonitzar; l'arribada dels russos va parar aquest procés.

Per evitar la confusió dels Kazaks turcs amb els Kosaks eslaus (cosacs), el nom dels quals té el mateix origen (però en la pronunciació polonesa i ucraïnesa), els primers foren anomenat Kirguís fins al 1924 mentre els verdaders kirguís foren anomenats kara kirguís.

El 1867 es va formar el govern general del Turquestan (Turquestan Rus) i el 1882 el govern de les Estepes. Semireche va formar part inicialment del segon govern però després va passar al primer. El 1920 els kazakhs i calmucs o oirats van intentar formar una aliança (anomenada Unió Kazakh-Oirat), que va tenir una curta vida. El 26 d'agost de 1920 es creava la república Socialista Soviètica Autònoma Kirguís (anomenada per la població el Kazakhstan) dins de la República Federativa Socialista Soviètica Russa. El 15 de juny de 1925 fou rebatejada República Socialista Soviètica Autònoma Kazakh, sempre dins la R.F.S.S. Russa. El 5 de desembre de 1936 fou elevada a República Socialista Soviètica Kazakh.

Llista de khans kazakhs[modifica | modifica el codi]

Khans de la Gran Horda o Horda Vella o Horda Major[modifica | modifica el codi]

Secció dependent de l'Horda Mitjana[modifica | modifica el codi]

Secció de Taixkent[modifica | modifica el codi]

  • Yolbars Khan o Zholbarys Khan, 1723-1740
  • Tiul Khan (Tuyul) 1740-1741, a la part rural 1741-vers > 1749
  • Kusiak bi 1741-1758? (governador dzungar)
  • Ocupació xinesa 1758-1760
  • Quatre seccions independents (Kukça, Shaykantawr, Sibzar i Besh-Aghaç) 1760-1784
  • Yunus Khan, cap de Shaykantawr fins a 1784, domina tot Taixkent 1784 - 1799?
  • Sultan Khoja (fill) vers 1799 - 1809 (Taixkent a Kokand 1809)
  • Tozay Khan (a Turkestan) vers 1809-1814 o 1815
  • A Khokand 1814 o 1815

Seccio independent[modifica | modifica el codi]

  • Suyuk Khan (Siuk) vers 1819
  • Sultan Ali (fill)

Khans de l'Horda Mitjana[modifica | modifica el codi]

Abu l-Khayr Khan de l'Horda Petita fou generalíssim a les tres hordes (1718 - 1729)

Khans de l'Horda Petita o Menor o Jove[modifica | modifica el codi]

  • Abu l-Khayr Khan 1718 - 1748 (també a l'Horda Mitjana)
  • Nurali Khan (al nord) 1748 - 1786 (+1790)
  • Batyr Khan o Batir Khan (al sud) 1748 - 1785
  • Yesim Khan I o Ishim Khan I 1790 - 1791 (fill de Nurali, no reconegut per Rússia)
  • Erali Khan o Yerali Khan 1791 - 1794
  • Yeixim Khan II o Ishim Khan II 1796 - 1797
  • Aixuvak Khan o Aishuak Khan 1797 - 1805
  • Jantiura Khan o Zhantore Khan (al nord) 1805 - 1809
  • Karatai Khan (al sud) 1806 - 1816 (no reconegut per Rússia, khan únic de fet 1809-1812
  • Xirgazy Khan o Sergazy Khan 1812 - 1824
  • Aryngazy I (al sud) 1816 - 1821 (no reconegut per Rússia)
  • Divisió en tres seccions tribals, de fet com a districtes russos des de 1821/1824-1869 (districtes russos sota governadors russos després de 1869)
  • Kenesary Khan 1841 - 1847 khan rebel (també a l'Horda Mitjana)

Horda de Bukey (Horda Interior)[modifica | modifica el codi]

  • Bukey Khan 1801 - 1815 (khan des de 1812).
  • Shighai 1815 - 1823.
  • Jangher 1823 - 1845.
  • Isatai Tamanov 1836 - 1837 (rebel).
  • Consell provisional 1845-1876.

Arbre genealògic dels khans kazakhs[3][modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
Borrak Khan
Khan de l’Horda Blanca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Karai Khan
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Djanibek Khan
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Burunduk Khan
 
 
 
 
Iranchi Khan
 
Mahmud Khan
 
Kasim Khan
 
Itek
 
Janish
 
Kanbar
 
 
Tanish
 
Yadik
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ak Nazar Khan
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mimash Khan
 
Bukey Sultan
 
Shigai Khan
 
Buydash Khan
(Uziak Khan)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Kochuk
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ishim Khan
 
Boliakai Kuyan
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Khodai Mendi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Yahangir Khan
 
Sultan Sirdak
 
Wali
 
Aichuvak
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tursun Khan
(de Taixkent)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tiavka Khan
 
Sultan Sirdak
 
Ablai
 
Irish
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Kochuk
 
 
Borruk Khan
 
 
 
 
 
 
 
 
Bulat Khan
 
Sultan Karef
 
Wali
 
Adia o Aitiak
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Shigai
 
Khanbabai
 
 
 
 
 
 
Abilmambet Khan
 
Kaip Khan
 
Abylai Khan
 
Abu l-Khayr Khan
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bulat Sultan
 
Abulfeiz Khan
 
Sultan Batir
 
Wali Khan
 
Nurali Khan
 
 
 
Erali Khan
 
 
 
Aichuvak Khan
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ghaip Khan
Khan de Khiva
 
Khodai Mendi Khan
 
Yeshim Khan
 
Pirali Khan
 
Bukey Khan
 
Jantiura Khan
 
Sergazi Khan
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Jangher Khan
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Cinguiz
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Al morir Kaip el 1718, poc després de pujar al poder, cada Horda va elegir el seu khan
  2. el 1876 aquest territori fou agregat a la província d'Àstrakhan
  3. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century, per Henry Hoyle Howorth, publicat per Longmans, Green and Co, Londres, 1880.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kazakhs
  • R. Grousset, L'empire des steppes, Paris 1952