Kazakhs

Kazakhs
75px
(D'esquerra a dreta) A. Qunanbayuli • Ablai Khan • S. Kurmangazy • A. Baitursynov T. Aubakirov • Assan Bazayev Shamshi Kaldayakov • Mukhtar Shakhanov • Radik Zhaparov • Aliya Yussupova
Població total	Uns 13.800.000
Regions amb població significativa	La majoria a Kazakhstan, també a Xina, Uzbekistan, Rússia i altres països.
Llengua	kazakh i rus
Religió	islam

Els kazakhs són un poble, de llengua kazakha, que habita principalment al Kazakhstan. Tant els kazakhs com els uzbeks descendeixen de les hordes del mongol Joci, fill de Genguis Khan. Un dels seus fills fou Shayban, els successors del qual van formar dues línies el 1428, la dels khans de Sibir (encapçalada per Ibak) i la línia dels uzbeks d'Abu l-Khayr Khan, khans de Bukhara i Samarcanda. Joci va tenir altres fills, i un d'ells va ser l'avantpassat de Djanibeg i de Karai, que governaven una horda del 1468 al 1488 i que va originar l'horda dels kazakhs.

Història

El terme kazak (kazakh) apareix per primer cop al segle XIV en el sentit d'independent o rodamón. Al segle XV el nom kazak designava als territoris timúrides als pretendents al tron, en oposició als sobirans legítims, que junt amb el seu grup de partidaris portaven una vida d'aventurers o de bandits; també es va començar a aplicar a grups nòmades que es separaven del seu senyor i parents i entraven en conflicte amb l'estat; més tard kazak va agafar el sentit de nòmada en oposició als sedentaris (sart) a l'Àsia Central. Va esdevenir una denominació política per acabar sent una designació ètnica aplicada a grups tribals de la confederació uzbek que havien abandonat a Abu l-Khayr Khan i havien emigrat a les estepes del nord-est del Turquestan, a alló que avui dia és el Kazakhstan; foren el nucli de la població del territori però es van barrejar amb els turcs i mongols locals.

El khan Kasim (1509-1518) fou especialment poderós. Tot i algunes derrotes infringides al segle XVI pels mongols en aliança amb els uzbeks els kazakhs van mantenir un important estat nòmada fins al temps de Tawakkul o Teukkel Khan (1580-1598) que en temps dels khan de Transoxiana Abd Allah ibn Iskandar va poder fer encara algunes incursions i fins i tot ocupar la població de Taixkent. Les ciutats de Taixkent i Fergana van estar en les seves mans, especialment la primera, però a vegades sota sobirania dels uzbeks, que no passava de ser nominal. Fergana (Khokand) es va independitzar durant aquell segle. La divisió en tres hordes es va consolidar al llarg del segle XVII i era una realitat al final encara que només hi havia un khan.

El khan Tauke o Tyawka (1680-1715) fou el darrer que va governar efectivament sobre tots els kazakhs com a khan de tres hordes que s'havien anat format, i en cadascuna de les quals tenia un representant . El 1694 va rebre una ambaixada russa a la ciutat de Turkestan (o Turkistan) i el 1698 una ambaixada calmuc. Al segle següent el poble kazakh es va fraccionar en tres hordes (anomenades en kazakh com a "djuz" que vol dir "cent"). L'horda principal (ulus djuz) ocupava la part oriental de les estepes; la petita (kishi djuz) la part occidental; i la tercera horda o mitjana (orta djuz) ocupava la part central.

Les lluites amb els calmucs van forçar a les tres hordes dels kazakhs a acostar-se a Rússia. Negociacions per la submissió de les tres hordes a Rússia el 1717 van fracassar. El 1723 els calmucs van ocupar Sayram, Taixkent i Turkestan. Per un temps el khan de l'Horda Petita fou reconegut com a sobirà per les altres dues hordes i l'acord fou segellat pel sacrifici d'un cavall blanc, però la divisió efectiva va persistir. El 1730 el khan Abu l-Khayr de l'Horda Petita va signar un tractat pel que es va declarar junt amb el seu poble com a subjecte de Rússia que de fet només va tenir efecte a la part nord. El 1740 el tractat es va estendre a les altres dues hordes. El tractat fou renovat diverses vegades i després al segle XIX. El 1799 Taixkent va passar al khanat de Khokand. El 1801 una part dels kazakhs de la Petita Horda (uns 5.000) foren establerts a la riba dreta del riu Ural (Yaik) fins al Volga, sota la direcció de Bukey o Bukei (Buqei o Bokei) i van formar l'Horda de Bukey (anomenada pels russos Horda Interior). La Horda va existir fins el 1845 quan el càrrec de khan fou abolit i l'administració encarregada a un consell provisional d'oficials russos

Fins el 1847 quan els russos es van establir sòlidament al Sir Darya no es va aconseguir un domini efectiu en les estepes dels kazakhs. La part oriental va quedar inclosa al govern de Sibèria i la occidental al govern d'Orenburg. Reglaments pel govern dels kazakhs es van dictar el 1822 i el 1868. Fins i tots després de l'abolició del títol de khan dels kazakhs el 1824, els descendents de Genguis Khan, van constituir una noblesa i una aristocràcia local (anomenada pels kazakhs com ak süyek que vol dir "os blanc") que exercia una considerable influència però la seva autoritat havia estat destruïda per les disposicions del govern rus. Una rebel·lió kazakh va durar del 1824 al 1837. El cap kazakh Kenesari es va revoltar contra les autoritats de Sibèria i Orenburg des de el 1842 a les muntanyes de Ala Taw fins el 1847; altres revoltes es van produir fins el 1873 instigades pel seu fill Sadik (Siddik); un germà d'aquest, Ahmad, va escriure una biografia del seu pare i del seu germà publicada a Taixkent el 1889. En el segle XIX els uzbeks de Khivà i Khokand van conquerir les estepes del sud i les van colonitzar; l'arribada dels russos va parar aquest procés.

Per evitar la confusió dels Kazaks turcs amb els Kosaks eslaus (cosacs), el nom dels quals té el mateix origen (però en la pronunciació polonesa i ucraïnesa), els primers foren anomenat Kirguís fins el 1924 mentre els verdaders kirguís foren anomenats kara kirguís.

El 1867 es va formar el govern general del Turquestan (Turquestan Rus) i el 1882 el govern de les Estepes. Semireche va formar part inicialment del segon govern però després va passar al primer. El 1920 els kazakhs i calmucs o oirats van intentar formar una aliança (anomenada Unió Kazakh-Oirat), que va tenir una curta vida. El 26 d'agost de 1920 es creava la república Socialista Soviètica Autònoma Kirguís (anomenada per la població el Kazakhstan) dins de la República Federativa Socialista Soviètica Russa. El 15 de juny de 1925 fou rebatejada República Socialista Soviètica Autònoma Kazakh, sempre dins la R.F.S.S. Russa. El 5 de desembre de 1936 fou elevada a República Socialista Soviètica Kazakh.

Llista de khans kazakhs

• Djanibek Khan i Karai Khan 1468-1488
• Burunduk Khan (fill de Karai) 1488-1509
• Kasim Khan (fill de Djanibek) 1509-1518
• Mimaix Khan o Bibash Khan (fill o nebot) 1518-1523
• Tagir Khan (germà) 1523-1533
• Buydash Khan (Uziaq Ahmed) (germà)1533-1538
• Ak Nazar Khan (germà) 1538-1580
• Xigai Khan (nebot) 1580-1582 o 1583
• Teukel Khan (fill) 1582 o 1583-1598
• Ixim Khan (germà) 1598-1636
• Yahangir Khan (fill) 1636-1680
• Tiauka Khan 1680-1715
• Kaip Khan 1715-1718

Khans de la Gran Horda o Horda Vella o Horda Major

Secció dependent de l'Horda Mitjana

• Bulat Khan (fill de Tiavka Khan), a Turkestan, 1718-1729
• Abilmambet Khan (fill de Bolat Khan) 1729-1771? (també a l'Horda Mitjana)
• Abylai Abilmansur Khan 1771-1781 (també a l'Horda Mitjana)
• Wali Khan 1781-1819 (també a l'Horda Mitjana)

Secció de Taixkent

• Yolbars Khan o Zholbarys Khan, 1723-1740
• Tiul Khan (Tuyul) 1740-1741, a la part rural 1741-vers > 1749
• Kusiak bi 1741-1758? (governador dzungar)
• Ocupació xinesa 1758-1760
• Quatre seccions independents (Kukça, Shaykantawr, Sibzar i Besh-Aghaç) 1760-1784
• Yunus Khan, cap de Shaykantawr fins 1784, domina tot Taixkent 1784 - 1799?
• Sultan Khoja (fill) vers 1799 - 1809 (Taixkent a Kokand 1809)
• Tozay Khan (a Turkestan) vers 1809-1814 o 1815
• A Khokand 1814 o 1815

Seccio independent

• Suyuk Khan (Siuk) vers 1819
• Sultan Ali (fill)

Khans de l'Horda Mitjana

• Semeke Khan (Shakhmuhambet) 1715 o 1718 - 1734
• Abilmambet Khan 1734 - 1771 (també a l'Horda Gran o Vella)
• Borruk Khan 1734-1749 (només en part)
• Abylai Khan (Abilmansur) 1771 - 1781 (també a l'Horda Gran o Vella)
• Waly Khan 1781 - 1819
• Dair Khan 1784 - 17.. (només sobre part de l'Horda Mitjana, clans Gortul i Karakesek)
• Bokei Khan 1815 - 1817 (només sobre part de l'Horda Mitjana)
• Sergazy Khan 1818 - 18.. (vassall de Khivà)
• Gubaidulla Khan 1821 - 1824
• Càrrec de khan suprimit 1824-1841
• Kenesary Khan 1841 - 1847 khan rebel (també a l'Horda Jove o Petita)

Abu l-Khayr Khan de l'Horda Petita fou generalíssim a les tres hordes (1718 - 1729)

Khans de l'Horda Petita o Menor o Jove

• Abu l-Khayr Khan 1718 - 1748 (també a l'Horda Mitjana)
• Nurali Khan (al nord) 1748 - 1786 (+1790)
• Batyr Khan o Batir Khan (al sud) 1748 - 1785
• Yesim Khan I o Ishim Khan I 1790 - 1791 (fill de Nurali, no reconegut per Rússia)
• Erali Khan o Yerali Khan 1791 - 1794
• Yeixim Khan II o Ishim Khan II 1796 - 1797
• Aixuvak Khan o Aishuak Khan 1797 - 1805
• Jantiura Khan o Zhantore Khan (al nord) 1805 - 1809
• Karatai Khan (al sud) 1806 - 1816 (no reconegut per Rússia, khan únic de fet 1809-1812
• Xirgazy Khan o Sergazy Khan 1812 - 1824
• Aryngazy I (al sud) 1816 - 1821 (no reconegut per Rússia)
• Divisió en tres seccions tribals, de fet com a districtes russos des de 1821/1824-1869 (districtes russos sota governadors russos després de 1869)
• Kenesary Khan 1841 - 1847 khan rebel (també a l'Horda Mitjana)

Horda de Bukey (Horda Interior)

• Bukey Khan 1801 - 1815 (khan des de 1812).
• Shighai 1815 - 1823.
• Jangher 1823 - 1845.
• Isatai Tamanov 1836 - 1837 (rebel).
• Consell provisional 1845-1876.

Arbre genealògic dels khans kazakhs

Borrak Khan Khan de l’Horda Blanca

Karai Khan

Djanibek Khan

Burunduk Khan

Iranchi Khan

Mahmud Khan

Kasim Khan

Itek

Janish

Kanbar

Tanish

Yadik

Ak Nazar Khan

Mimash Khan

Bukey Sultan

Shigai Khan

Buydash Khan (Uziak Khan)

Kochuk

Ishim Khan

Boliakai Kuyan

Khodai Mendi

Yahangir Khan

Sultan Sirdak

Wali

Aichuvak

Tursun Khan (de Taixkent)

Tiavka Khan

Sultan Sirdak

Ablai

Irish

Kochuk

Borruk Khan

Bulat Khan

Sultan Karef

Wali

Adia o Aitiak

Shigai

Khanbabai

Abilmambet Khan

Kaip Khan

Abylai Khan

Abu l-Khayr Khan

Bulat Sultan

Abulfeiz Khan

Sultan Batir

Wali Khan

Nurali Khan

Erali Khan

Aichuvak Khan

Ghaip Khan Khan de Khiva

Khodai Mendi Khan

Yeshim Khan

Pirali Khan

Bukey Khan

Jantiura Khan

Sergazi Khan

Jangher Khan

Cinguiz

Vegeu també

• Kurama.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kazakhs

• R. Grousset, L'empire des steppes, Paris 1952