Kea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kea
Ubicació de Kea
Vista de Kea
Arxipèlag Cíclades
Superfície 129 km²
Altitud màxima 517
Coordenades 37° 37′ 23″ N, 24° 20′ 21″ E / 37.6231,24.3393
Població 2.417 (cens del 2001)
Port de Kea.

Kea (grec antic Keos, llatí Ceos), és una illa de l'arxipèlag de les Cíclades, en el mar Egeu, Grècia. Té una població d'uns dos mil habitants i una extenxió de 160 km² .

Geografia[modifica | modifica el codi]

És l'illa de les Cíclades més propera a la península de l'Àtica, situada a uns 20 km del Cap Súnion. El terreny està replet de turons, amb una altura màxima de 517 metres. Kea té 19 km de llarg, de nord a sud, i 9 km d'est a oest.

Al nord de l'illa hi ha la ciutat de Vurkarion Otsias. A l'extrem sud hi ha el cap Tamelos i al nord el cap Sant Nicolau (Av. Nikolaos). Al nord-est hi ha el cap Spathi, i a l'oest el cap Iakroprounda. L'illa de Makronisos, al nord-oest, també pertany al municipi de Kea. A 7 km d'Otsias i sobre una roca de la costa nord-est, hi ha el monestir de Panayia Kastriani que pren el nom del turó Kastri i té dues esglésies, una del segle XVIII i una de moderna (dedicada a Sta. Maria). També hi ha un important museu arqueològic.

La capital és Kea, uns kilòmetres al interior de la part nord-occidental, i que antigament rebia el nom de Iulis. Allí hi van néixer els poetes lírics Bacchylides i Simònides, el sofista Pròdic, el metge Erasístrat i el filòsof peripatètic Artíson. El monestir d'Hàgia Anna i Dafni, a Iulis, avui en ruïnes, fou construït per Sant Filothei per protegir les dones d'Atenes dels turcs.


Història[modifica | modifica el codi]

La llegenda diu que el seu primitiu nom fou Hydrussa. Acontios, protagonista del poema anomenat Cydippe, de Caŀlímac, era originari de l'illa. Abans de l'època històrica s'hi va establir una colònia de neupactes i després fou habitada pels jonis. L'illa va combatre al costat d'Atenes a les batalles de Artemísion i Salamina.

L'illa tenia quatre ciutats: Iulis, Carthaea, Corèssia, i Poeëessa, però les dos darreres van desaparèixer i ja no existien en temps d'Estrabó.[1]

A 1.5km a l'est de la capital, queden algunes restes de l'antiga Iulis, entre elles un lleó colossal (Lionda). Les lleis de Iulis foren proverbialment considerades com a sinònim d'institucions excel·lents, i eren relacionades amb la moral i la manera de viure dels ciutadans.[2]

El seu port es deia Corèssia, a la vora del rierol Elixos, i tenia un temple dedicat a Apol·lo Smintheos. Avui és una vila moderna que es diu Coríssia.

Carthaea era a la costa sud-est, i en resten força ruïnes a la vila avui anomenada Stais Polais.

Poeëesa era a la costa sud-oest i també es conserven les seves ruïnes; és propera a la moderna Kàvia.

Va ser aliada d'Atenes el segle V però mės tard es va voler deslliurar d'aquesta submissió, sense aconseguir-ho. Les mines de l'illa foren confiscades per Atenes. Des de llavors van estar en conflicte. El 360 aC les ciutats de l'illa, que encara eren 4, van formar una federació, que va subsistir per uns segles.

Durant l'era hel·lenística va estar en mans de tirans i vers la fi del segle III aC va caure en mans dels egipcis làgides. Quant aquestos la van abandonar va passar aviat als etolis, macedonis (segle II aC) i a Rodes (després del 168 aC) i finalment amb aquesta a Roma.

Al segle IV Carthea fou destruïda per un terratrèmol, que a mės va ensorrar l'economia insular ja prou feble per la crisis imperial.

Va pertànyer a l'Imperi Bizantí, durant el domini del qual es van construir moltes esglésies i tota l'illa va prosperar força. El 1204 amb la caiguda de Constantinoble, Michel Akominatos es va refugiar a l'illa, al monestir de Prodomos, on va restar fins a la seva mort. El 1204, a l'inici de la Quarta Croada, l'illa va passar a estar sota el control de Venècia.

Va ser reconquerida pels bizantins el 1278 però els venecians la van recuperar el 1296. El senyor venecià Michelis va fundar el castell al lloc de l'antiga Iulis. El port es va convertir en un niu de pirates i al voltant del 1470 no restaven més de 200 persones a l'illa.

El 1527 fou ocupada pels turcs; aquests mai s'hi van establir però a finals del segle XVI van repoblar l'illa amb albanesos. En aquells temps fou refugi de molts religiosos i intel·lectuals fins que el 1668 els turcs van assolar l'illa com a càstig per alinear-se amb els venecians. Malgrat aquest fet, poc després els habitants van rebre drets del soldà i la població va créixer, arribant al final del segle XVII a 3000 persones. Llavors se la va anomenar sovint Tzia.

El 1770 i fins al 1774 fou ocupada per Rússia que va destruir alguns monuments. Durant la guerra entre Rússia i Turquia del 1787 al 1792, Lambros Katsonis va usar el port com a base d'operacions contra els turcs; com a revenja, aquests van atacar l'illa fent una gran massacre durant la que el bisbe fou penjat.

El 1821 el bisbe local Nikothimos Roussos va cridar a la rebel·lió i el sacerdot Athanasios Homatianos la va dirigir. L'arribada de dos mil refugiats salvats de les matances de Quios va portar un epidèmia i Sant Haralambos suposadament va salvar l'illa d'aquesta plaga el 1823, convertint-se en el patró de l'illa.

El 1830 fou reconeguda part de Grècia.

El 1835 es va fundar l'actual capital Kea en el lloc de l'antiga Iulis. El 1837 l'illa tenia uns 3000 habitants. El seu producte principal al segle XIX era la gla anomenada de Valònia (Quercus Aegilops), que era exportada en grans quantitats. El 1927 Ioannis Gleoudis va construir la primera industria a Coríssia. En els anys 70 alguns artistes van descobrir l'illa que va atreure el turisme dels atenencs. Avui en dia la seva riquesa principal és el turisme, encara poc desenvolupat.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kea
  1. (els habitants de Corèssia es van traslladar a Iulis i els de Poeëessa a Carthaea)
  2. (una d'elles, conservada, diu que cada ciutadà major de 60 anys s'havia de matar enverinat; altres són esmentades per Heràclides i Ateneus)

Galeria de fotos[modifica | modifica el codi]