Keiviïta-(Yb)
 Keiviïta-(Yb) | |
|---|---|
| Fórmula química | Yb₂Si₂O₇ |
| Localitat tipus | mont Ploskaya, Massís Western Keivy, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BC.05  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.01 |
| Dana | 55.2.1a.3 |
| Heys | 14.8.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,840(2) Å; b = 8,916(2) Å; c = 4,745(1) Å; β = 102,11(3)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | grup espacial C2/m |
| Color | incolor |
| Macles | polisintètiques, comunes |
| Exfoliació | perfecta en {110}, imperfecta en {001} |
| Duresa | 4 a 5 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 5,95 g/cm³ (mesurada); 5,99 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,723 nβ = 1,758 nγ = 1,768 |
| Birefringència | δ = 0,045 |
| Angle 2V | mesurat: 58° |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Fluorescència | catodoluminescència verd tènue |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1982-065 |
| Símbol | Kvi-Yb |
| Referències | [1] |
La keiviïta-(Yb) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la thortveitita. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, el massís de Keivy, a Rússia.
Característiques[modifica]
La keiviïta-(Yb) és un silicat de fórmula química Yb₂Si₂O₇. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5. Forma una sèrie de solució sòlida amb la keiviïta-(Y).
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la keiviïta-(Yb) pertany a «09.BC: Estructures de sorosilicats (dímers), grups Si₂O₇, sense anions no tetraèdrics; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: gittinsita, keiviïta-(Y), thortveitita, yttrialita-(Y), keldyshita, khibinskita, parakeldyshita, rankinita, barisilita, edgarbaileyita, kristiansenita i percleveïta-(Ce).
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en pegmatites que contenen microclina. Sol trobar-se associada a altres minerals com: wulfenita, fluorita i bastnäsita. Va ser descoberta al mont Ploskaya del massís Keivi occidental, a la península de Kola (óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat trobada a la pegmatita Stetind, a Tysfjord (Nordland, Noruega).
Referències[modifica]
- ↑ «Keiviite-(Yb)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 agost 2016].