La Campinya
| |||||
| Tipus | Regió geogràfica i àrea  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | Brabant del Nord (Països Baixos), Província d'Anvers (Bèlgica), Limburg (Bèlgica) i Brabant Flamenc (Bèlgica) | ||||
| |||||
La Campinya (en neerlandès, De Kempen) és la regió geogràfica i històrica que es troba en la frontera de Bèlgica amb els Països Baixos.[1]
Geografia[modifica]
Els Kempen estan formats d'una plana alta i sorrenca de landa, de torberes altes, de prats, d'aiguamolls i de boscs a les províncies belgues d'Anvers, Limburg i la part meridional de la província neerlandesa Brabant del Nord.
La ciutat de Turnhout es considera com la seva capital, tot i que els Kempen no formen una subdivisió administrativa ni tampoc una província històrica. Altres ciutats són Lier, Herentals i Eindhoven.
Etimologia[modifica]
El nom prové del mot llatí Campina o Campínia (camps) tot i que els romans van anomenar la regió arenosa al marge esquerre del Mosa Taxàndria, per la presència de boscs llargs de teixos, que aviat van sobreexplotar fins a la seva desaparició completa.
Agricultura[modifica]
El paisatge va canviar molt al llarg des segles, per la intervenció humana. Els boscs de teixos del temps dels eburons i dels romans van desaparèixer sota l'explotació econòmica. La utilització del terra sorrenc i pobre com a pastura per a xais i cabres durant segles va prevenir el bosc de regenerar-se i va crear un paisatge de landa. S'hi va cultivar també sègol i més tard patates.
Al segle xix, quan van obrir-se les mines de carbó a Limburg, una grand part de la landa va transformar-se en boscs de monoconreu de pícees, per a fabricar puntals. En perdre el seu paper econòmic, molts d'aquests boscs van transformar-se en espais naturals, que són renaturalitzats per a rompre la monotonia i promoure la biodiversitat. Es recreen els aiguamolls que estaban assecades, es reintrodueix un pasturatge extensiu controlat per a evitar que la landa es transforma en bosc,[2] la reintroducció i la protecció del Xai de la landa dels Kempen,[3] etc.
Economia[modifica]
Fins al segle xix, sempre va ser una regió pobre, poca poblada, per causa de la terra poc fèrtil. Tret de ramaderia de xais, l'explotació de les torberes i de la sorra, no hi havia molta activitat. Això va ser la raó per construir-hi fàbriques molt pol·luints de zinc a Lommel, Balen, Overpelt, Olen i Budel, d'arsènic a Bocholt, o de productes químiques a Tessenderlo. Eindhoven va esdevenir la cleda del grup multinacional de Philips. La construcció de la fàbrica de bombetes i la seu del futur grup van transformar el petit poble rural en una ciutat mitjana.
Per a connectar la regió perifèrica, van construir-se el Canal Bocholt-Herentals, el ferrocarril línia 15 de la NMBS i el canal Albert i més tard l'autopista E-313 Anvers-Lieja
Moltes fàbriques van desaparèixer, en deixar molta terra pol·luïda. Encara avui, a molts llocs es desconsella menjar les fruites del jardí i el mantell freàtic és carregat en metalls pesants. Una nova industrialització va fer-se als marges del Canal Albert, de l'autopista E313 a Genk i a l'eix Hasselt-Eindhoven.
Llocs d'interès[modifica]
- Arboretum i museu a cel obert de Bokrijk
- El Canal dels Kempen
- Espais naturals
- Nationaal park Hoge Kempen
- Kalmthoutse Heide Kalmthout
- Kampina a Boxtel i Oisterwijk
- Reserva natural De Kempen a Eersel
- De Achelse Kluis a Achel
- De Kesselse Heide
- De Maten a Genk
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Campinya |
- ↑ «La Campinya (De Kempen)». Visit Flanders - Govern de Flandes, n.d. [Consulta: 20 març 2024].
- ↑ «Schapen hoeden op de heide». Arxivat de l'original el 2010-08-23. [Consulta: 22 agost 2010].
- ↑ «Studiedag Kempisch Heideschaap». Arxivat de l'original el 2011-09-17. [Consulta: 22 agost 2010].