Ken Loach
Kenneth "Ken" Loach (Nuneaton, Warwickshire, Anglaterra, 17 de juny de 1936) és un militant trotskista i director de cinema anglès.
Als 25 anys, mentre estudiava dret a Oxford, va entrar per primera vegada en contacte amb les arts escèniques, actuant en el grup de teatre de la universitat. Després de graduar-se, va treballar com assistent de direcció en el Northampton Repertory Theatre. Però estava més interessat en el món audiovisual que en el teatral, així després d'obtenir en 1963 una beca en la cadena de televisió BBC, s'inicia en la direcció.
L'ambient que es respirava en aquells anys, afavoria la realització de programes que criticaven les injustícies socials, allí va trobar Loach la visió i la veu que caracteritzaria el seu cinema. A partir de 1964 comença a dirigir una sèrie de documentals, el més famós d'ells és "Cathy Come Home" (1966) sobre la pobresa, amb el qual va obtenir gran èxit.
Des de llavors i fins a principi de la dècada de 1980, va dividir el seu temps entre el cinema i la televisió, va filmar quatre llargmetratges, nombrosos documentals i pel·lícules per a la TV com "The Big Flame" (1969) sobre els treballadors portuaris de Liverpool i la sèrie "Days of Hope" (1975), sobre els fets que van dur a la vaga de 1926, i la derrota del Moviment Laborista Britànic.
Amb Margaret Thatcher en el poder, creix l'atur i les retallades de pressupost per a la cultura. La “Dama de Ferro” es guanya molts enemics entre els artistes, Loach és un dels més radicalitzats. El Channel Four va prohibir els seus documentals A Question of Leadership, amb els quals combat al thatcherisme, per la qual cosa al llarg de tota aquesta dècada només pot filmar dues pel·lícules. Als anys 90, amb els canvis polítics, la seva carrera es revitalitza. Ha filmat fins ara nou pel·lícules més, amb la majoria de les quals ha obtingut nombrosos premis, consolidant la seva carrera internacional, però mantenint-se sempre fidel a l'estil que ha estat una constant en la seva vida: la defensa dels oprimits i oprimides.
El novembre de 2014 va signar el manifest «Deixin votar els catalans», juntament amb altres personalitats internacionals.[2]
Cinema social
Loach descriu històries de la classe treballadora, amb una crida a les armes o retrats de moviments polítics específics. The Wind That Shakes the Barley tractà la Guerra de la Independència Irlandesa, Bread and Roses sobre la campanya per uns salaris justos de netejadors d'oficines a Los Angeles, Terra i llibertat sobre un jove desocupat de Liverpool membre del partit comunista que es dirigeix a Espanya per lluitar en les brigades internacionals a la guerra civil espanyola.[3]
Una vegada que Loach, els actors i actrius tenen incorporades les línies bàsiques del guió, ho fa a un costat i comença a treballar les escenes amb una tècnica molt específica, consistent que cada actor/actriu mai sàpiga del tot la part de l'altre (si la sap massa, Loach s'ocupa de canviar-la sobre la marxa). Aquesta manera de treball, sumat a la freqüent recurrència a actors no professionals i al fet que aquests no treballin per a la càmera, com succeeix en el cinema convencional, sinó exactament al contrari, dóna a cada escena una gran espontaneïtat.
Polèmiques
L'any 2009 el director va declarar que "l'antisemitisme és comprensible" i que "si hi ha augment (de l'antisemitisme) no em sorprèn". Va justificar aquestes afirmacions en l'operació Plom Fos d'Israel contra Hamàs.[4]
Anècdotes
L'any 2010, la seva pel·lícula Buscant l'Eric esdevé la guanyadora del premi especial del públic de la mostra de cinema BRAM! de Castellar del Vallès. Quan Loach va rebre el premi 20 sacs de mongetes del ganxet, va fer-se fotografiar amb un d'ells i va reenviar la fotografia al jurat de la mostra.[5]
Filmografia
- Poor Cow (1967)
- Kes (1969) (com Kenneth Loach)
- The Save the Children Fund Film (1971)
- Family Life (1971)
- Jack el Negre (Black Jack) (1979)
- The Gamekeeper (1980)
- Looks and Smiles (1981) (com Kenneth Loach)
- Which Side Are You On? (1984)
- Fatherland (1986)
- Agenda oculta (Hidden Agenda) (1990).
- Riff-Raff (1990).
- Plouen pedres (Raining Stones) (1993).
- Terra i llibertat (Land and Freedom) (1995).
- A Contemporary Case for Common Ownership (1995)
- Carla's Song (1996)
- The Flickering Flame (1997)
- My Name Is Joe (1998)
- Bread and Roses (2000)
- The Navigators (2001)
- Sweet Sixteen (2002)
- 11'9"01 September 11 (segment United Kingdom) (2002)
- Ae Fond Kiss... (2004)
- Tickets (2005), amb Ermanno Olmi i Abbas Kiarostami
- The Wind That Shakes the Barley (2006)
- It's a Free World... (2007)
- Buscant l'Eric (Looking for Eric) (2009)
- Route Irish (2010)
- The Angels' Share (2012)
- The Spirit of '45 (2013)
- Jimmy's Hall (2014)
Referències
- ↑ Premis Academy Fellow de la BAFTA (anglès)
- ↑ «Desmond Tutu i Pérez Esquivel encapçalen una petició internacional perquè es deixi votar els catalans». Ara, 01-11-2014 [Consulta: 1r novembre 2014].
- ↑ «Come out fighting» (en anglès). The Guardian, 16-05-2006. [Consulta: 8 juliol 2013].
- ↑ Paul, Jonny. «British film director: Rise in anti-Semitism 'understandable'. Palme d'Or winner Ken Loach calls Operation Cast Lead 'one of the great crimes of the past decades'». The Jerusalem Post, 18-03-2009. [Consulta: 13 febrer 2009].
- ↑ «Ken Loach i les mongetes del ganxet de Can Casamada». Diari de Sabadell, 30-08-2010. [Consulta: 21 juliol 2011].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ken Loach |
Ken Loach a Internet Movie Database (anglès)- Ken Loach a TCM Movie Database (anglès)
Ken Loach a Allmovie (anglès)- Plantilla:Yahoomovies name
- Ken Loach a TV.com (anglès)
