Keres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Keres
Distribució
geogràfica:
Oest dels Estats Units
Classificació
genètica
:
Utoasteca-tano?
Subdivisions:
Keres oriental
Keres occidental
Distribució de les llengües keres

Keres és una família lingüística de les llengües ameríndies, molt relacionada amb els indis pueblo de Nou Mèxic (EUA). Cadascuna d'elles és intel·ligible per la resta del grup. Hi ha diferències significatives entre el grup occidental i l'oriental.

Divisió familiar[modifica | modifica el codi]

El nombre de parlants totals, segons el cens dels Estats Units de 2000, era de 13.172 parlants.[1]

  • Dialectes orientals: un total de 4.580 parlants (cens 1990)
  • Dialectes occidentals: total de 3.391 parlants (1990)
    • Acoma: 1.696 parlants (1980)
    • Laguna: 1.695 parlants (1990)

Relacions Genètiques[modifica | modifica el codi]

La classificació de les llengües keres no és concloent, alguns autors les consideren una petita família de llengües sense parentius clars amb altres famílies. D'altra banda un bon nombre d'autors ha apuntat a possibles parentius:

Totes aquestes propostes van ser àmpliament rebutjades pels especialistes. Més recentment Irvine Davis (1979) va assenyalar una petita llista de possibles cognats entre el proto-keres (pK) i el keres de Santa Ana (KSA) d'un costat i el proto-utoasteca (pUA) de l'altre banda:

(1) pUA *ko- 'comer' / PK *-gU 'mossegar'
(2) pUA *muki 'morir' / PK *-mid yIza 'matar'
(3) pUA *kusi 'madera' / PK *gutsI 'fusta'
(4) pUA *ka 'oír' / PK *-ká 'escoltar'
(5) pUA *kawa 'rata' / KSA sgâWašI 'rata'
(6) pUA *ki 'casa' / KSA ʔačínI 'casa'
(7) pUA *ʔaki 'río' / KSA činá 'riu'

On a les formes (6) i (7) presentarien palatalització /k /> /č/ davant la vocal /i/.

Descripció lingüística[modifica | modifica el codi]

Fonologia[modifica | modifica el codi]

L'inventari fonològic del proto-keres fou reconstruït per Miller & Davis (1963), a partir de dades de tres llengües keres (Acoma, Santa Ana i Santo Domingo):[3]

Labial Dental Palatal Retroflexa Dento-
Palatal
Velar
obstruent
no-contínua
simple *b *d *dʸ *ẓ *z *g
aspirada *p *t *c̣ *c *k
glotalizada *pʼ *tʼ *čʼ (*c̣ʼ) *cʼ *kʼ
obstruent
contínua
simple *s *ṣ
glotalitzada (*sʼ) *šʼ *ṣʼ
Sonant simple *w *r *y
glotalitzada *wʼ *rʼ *yʼ
simple, nasal *m *n
glotalitzada, nasal *mʼ *nʼ

La consonant /*c̣ʼ/ només apareix com a al·lòfon de /*ẓ/ o de /*c̣/. Cal tenir en compta que en el quadre anterior s'han usat signes de l'alfabet fonètic americanista que en alguns casos difereix de l'alfabet fonètic internacional i les següents convencions:

  • La sèrie /*b, *d, *dʸ, *ẓ, *z, *g/ denota consonants no-aspirades (= AFI [p, t, c, ʈʂ, ts, ɡ])
  • La sèrie aquí escrita com p, t, č, c̣, c, k correspon a consonants aspirades (= AFI [pʰ, tʰ, tʃʰ, ʈʂʰ, tsʰ, kʰ])
  • La sèrie čʼ, c̣ʼ, cʼ usa l'alfabet americanista (= AFI [tʃʼ, ʈʂʼ, tsʼ])

Entre els canvis morfofonèmics trobats en las llengües keres estan:

Forma bàsica Aspirada Glotalitzada Palatalitzada
d t
t č
čʼ
g k z
k c
c̣ʼ d
c̣ʼ č

L'estructura sil·làbica vé donada per la fórmula:

C(C)V

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cens dels EUA del 2000
  2. 2,0 2,1 Campbell, Lyle. American Indian Languages: The Historical Linguistics of Native America (en anglès). Oxford University Press, 2000, p.138. ISBN 0195349830. 
  3. W. R. Miller & I. Davis, 1963, p. 311

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Wick R. Miller and Irvine Davis (1963): "Proto-Keresan Phonology", International Journal of American Linguistics, Vol. 29, No. 4 (Oct., 1963), pp. 310-330.
  • Davis, Irvine. (1979). "The Kiowa-Tanoan, Keresan, and Zuni Languages" in The languages of Native North America, ed. M. Mithun, pp. 390-443, ISBN 0-292-74624-5.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]