Khadija bint Khuwàylid
Khadija bint Khuwàylid ibn Àssad al-Quraixiyya o, tot simplement, Khadija bint Khuwàylid (en àrab خديجة بنت خويلد بن أسد القرشية Ḫadīja bint Ḫuwaylid ibn Asad al-Quraxiyya), també coneguda com Khadija al-Kubrà (en àrab خديجة الكبرى Ḫadīja al-Kubrà, literalment "Khadija la Gran") o pel títol honorífic d'Umm-al-Muminín (en àrab أم المؤمنين Umm al-Muʾminīn, "Mare dels Creients"[1]) ((555dC-623dC) va ser la primera esposa del profeta Muhàmmad i la primera musulmana.
Era la filla de Khuwàylid ibn Àssad, del clan d'Àssad de la tribu de Qurayx, i de Fàtima bint Zàïda. Es va casar amb Abu-Hala at-Tamimí, un client del clan mequí d'Abd-ad-Dar, de qui es devia divorciar, i amb Utàyyiq (o Atiq) ibn Àïdh ibn Abd-Al·lah, del clan mequí de Makhzum, de qui quedà vídua. En el moment de casar-se amb Muhàmmad, el seu tercer espòs i a qui gairebé doblava en edat, era una dona rica. Va donar, com a mínim, cinc fills al Profeta, quatre noies, Zàynab, Umm-Kulthum, Fàtima i Ruqayya, i un o dos nois, Al-Qàssim i Abd-Al·lah.[2] Va ser la primera persona a convertir-se a l'islam i, per tant, està considerada la primera companya del Profeta.
Hauria mort vers el 619.
Articles relacionats [modifica]
Bibliografia [modifica]
- W. Montgomery Watt, Muhammad at Mecca i Muhammad at Medina, Oxford, 1953 i 1956
