Khair ed-Din Barba-rossa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Khair ed-Din Barba-rossa segons una pintura contemporània al Museu del Louvre

Barba-rossa Khair ed-Din Paixà (en turc Barbaros Hayreddin Paşa) o Khayr-ad-Din Barba-rossa (Yakupoğlu Hızır (Lesbos, 1466 o 1478 segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol de 1546) fou un almirall otomà. El seu nom era Yakupoğlu Hızır, i Solimà el Magnífic li va ratificar el nom honorífic de Hayreddin, de l'àrab Khayr-ad-Din ( خير الدين "Bondat de la Religió").

A Europa se'l va conèixer com a Barba-rossa (Barba roja), nom que va heretar del seu germà gran, Baba Aruç, després que aquest morís en una batalla a Algèria amb els espanyols. Aquest nom sonava com "Barba roja" als europeus, i a més Aruç tenia una barba vermella. El sobrenom es va afegir al nom turc de Khair ed-Din sota la forma de Barbaros.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu pare era turc i la seva mare Catalina era grega i vídua d'un sacerdot grec.

De jove es va dedicar al transport de mercaderies amb una nau pròpia; Selim I va prohibir la navegació privada per la mar Egea per impedir la fugida del seu germà Korkud, i llavors es va dedicar a transportar blat a l'Àfrica del nord, on va comprar 95 negres i els va vendre a Rumèlia; d'allí, amb dos naus, es va reunir amb el seu germà Arudj a Gerba.

Va col·laborar amb el seu germà fins a la seva mort el 1518 i llavors Khidir va quedar a Alger on va ser atacat per Hug de Montcada el virrei de Sicília però una tempesta va destruir la flota d'aquest i Khidir va fer molts presoners; tot seguit va derrotar al sultà de Tremissèn (Tlemcen) que s'havia aliat als espanyols i avançava cap a Miliana (1519); a la primavera següent va ocupar Tenes que s'havia revoltat, i una flota espanyola de 18 naus fou derrotada. Fou llavors quan els espanyols el van començar a anomenar Barba-roja o Barba-rossa pel color de la seva barba roja com li havia passat al seu germà (Baba Arudj = Barba-rossa). Va dividi el territori algerià en dos províncies el govern de les quals va confiar a Ahmad ibn al-Kadi (orient) i Muhammad ibn Ali (occident)

Fou llavors quan va agafar el nom honorífic de Khair ed-Din (Ariadeno dels italians) i el títol de sultà. Va enviar una delegació al sultà Selim I amb una petició del poble d'Alger en el que li oferia la sobirania (25 d'octubre-3 de novembre de 1519) que fou acceptada pel sulta i li va enviar el decret de nomenament (khatt-i sherif) com a beglerbegi i una bandera, un sabre i un cavall a més de 2000 geníssers. L'esquadra turca fou detectada quan passava per Cerigo el 20 de setembre de 1520. Poc després Khair ed-Din i els turcs van conquerir Mostaganem i van ajudar a Abd Allah a destronar a Masud a Tremissèn; el nou sultà va pagar tribut (10.000 peces d'or). Llavors fou atacat per Muhammad, sultà de Tunis, que aliat amb Ibn al-Kadi i amb el cap de guarnició turca de Cherchell, Kara Hasan, el va assetjar a Alger i es va haver de refugiar a Djidjelli quan la població local es va revoltar.

Va obtenir el suport del xeic Abd al-Aziz dels Banu Abbas de la Petita Kabília i va ocupar Collo (1521) i l'any següent Bona i Constantina (1522); al mateix temps va reprendre atacs corsaris a la Mediterrània; el 1522 amb 7 vaixells en va capturar 9; el 1523 va capturar uns vaixells al golf de Gènova i 5 prop de Roma; després es va dirigir a Gerba de la que es va assegurar el control. Es va aliar als principals corsaris del seu temps com Sinan Reis (Ebreo) i Aydin Reis (Cacciadiavolo) i va operar a la Mediterrània occidental amb una flota de 41 vaixells.

El 1525 va decidir avançar des de Djidjelli o Gíger cap a Alger, ara cridat per la població afectada per la pèrdua dels ingressos de la pirateria. Ibn al-Kadi, el senyor local, li va sortir a l'encontre amb 20000 homes, i fou derrotat al Wadi Bugdura, i per segon cop al coll dels Banu Abbas, on fou capturat i executat. Llavors va ocupar Cherchell on estava Kara Hasan amb 500 homes; va forçar a Abd Allah a reprendre el tribut augmentat a 20000 peces d'or l'any; la població de Tenes i Constantina es va revoltar al seu favor i va entrar a aquestes ciutats, i va forçar a Husayn, germà i successor d'Ibn al-Kadi a la Gran Kabília a pagar tribut.

Els espanyols dominaven el Penyal d'Alger, enfront de la ciutat i el maig de 1529 Khair ed-Din els va atacar, va destruir la fortalesa amb l'artilleria, deixant només dues torres i va quedar ocupada el 27 de maig i els espanyols que no van morir foren reduïts a l'esclavatge. Molts cristians van haver de participar en la construcció d'una barrera o moll que va ser l'inici del nou port de guerra, entre l'illa i la ciutat (200 metres de llarga i 4 metres d'altura). Nou vaixells de socors foren apressats pocs dies després.

El mateix any, a l'estiu, va enviar a Aydin Reis al païs Valencià (a Oliva) en ajut dels moriscs revoltats; va evacuar a tots els que va poder i va derrotar prop de Formentera a uns esquadra espanyola dirigida per Rodrigo Portundo, capturant 7 vaixells i es va presentar davant de Salou.[1]

El maig de 1531 es va assabentar que Andrea Doria anava cap a Cherchell amb 40 vaixells. L'atac fou rebutjat i Doria es va refugiar a Cadis deixant uns 1400 morts i 650 captius. Khair ed-Din va assolar la costa de Ligúria i les costes espanyoles fent abundant botí. El 1532 es va enfrontar a la flota de Tremissèn que tenia el suport d'una flota espanyola d'Oran amb 14 vaixells; el sultà va ser forçat a augmentar el tribut a 30000 peces d'or; altre cop va saquejar les costes espanyoles i va capturar diversos vaixells.

El 1533 va ser cridat a Istanbul i va deixar el govern interí a Hasan Agha (Sardo) anant a la capital amb 17 dels principals caps navals (rais) d'Alger i 44 vaixells; enfront de Messina va cremar una flota de 18 naus enemigues i va enviar 25 naus a perseguir a Doria que de Coron anava cap a la mar Adriàtica. Va arribar a Istanbul ea final de l'any 1533 sent nomenat poc després kapudan paixà amb el títol de Djazair beglerbegi (Governador d'Alger).

El 1534 fou enviat a conquerir Tunísia; va saquejar Reggio, San Lucido, Cetraro i el golf de Nàpols i les illes, Sperlonga, Fondi, Terracina; llavors es va apoderar de Bizerta i després de la Goleta (16 d'agost) i de Tunis (18 d'agost). L'emir Hasan va fugir i fou derrotat poc després a una batalla prop de Kairuan, i tot Tunísia va caure a mans de Khair ed-Din. Grups àrabs es van revoltar a favor de Rashid, candidat prootomà al tron (que estava a Istanbul), però va apaivagar la rebel·lió i poc després Rashid va morir.

L'abril de 1535 va preparar amb els francesos una expedició per saquejar Còrsega i conquerir Sardenya i Sicília, que estaven en mans de la corona hispànica. Carles V va decidir actuar, va equipar una gran flota amb la que va reconquerir la Goleta el 14 de juny i el 20 de juny va atacar Tunis amb el suport de les tribus àrabs i de 4.000 presoners cristians que van fugir de les presons. Khair ed-Din va fugir a Bona i d'allí va retornar a Alger, i com a resposta va fer una expedició a les illes Balears amb 32 vaixells i va saquejar Maó[2] i Ciutat de Mallorca; el 15 d'octubre de 1535 va retornar a Istanbul. Després va anar a Calàbria on va devastar La Castella. El 1536 i fins al 1537 el va dedicar a preparar la flota promesa a Francesc I de França per ajudar-lo a la seva expedició a Itàlia. Durant aquest temps va estar a Valona i la flota (280 naus) es va concentrar a la costa albanesa; va enviar al seu lloctinent Lutfi Pasha a la Pulla, i ell mateix amb 60 galeres va atacar 20 naus carregades de provisions que venien d'Egipte. Va participar en el setge de Corfú i va ocupar les illes de Nio, Khea i Naxos.

El 1538 va ocupar les illes de Skiatos, Skiros, Tinos, Andros, Karpatos, Kandeleusa i altres illes menors venecianes de la mar Egea; Creta fou saquejada una setmana i es van fer 15.000 presoners. El 27 de setembre es va enfrontar a la flota cristana (el Papa, Venècia i l'Emperador) manada per Andrea Doria a la batalla de Préveza (120 naus otomanes i 139 galeres i 70 vaixells cristians), però l'almirall imperial es va retirar després d'uns combats preliminars (Doria i Barba-rossa mantenien contactes secrets). Khair ed-Din va perseguir a Doria fins a Santa Maura. El 1539 Barba-rossa va conquerir Castelnuovo (ocupada l'any anterior per la coalició cristiana), i el 1540 l'expedició que envia comandada per Piali Hamet,[3] i Caramaní a saquejar Gibraltar és derrotada al seu retorn a la batalla de l'illa d'Alboran.

Apareix una altra vegada el 1543 quan la flota otomana ajudava a la francesa a la Mediterrània occidental; va devastar les costes italianes i es va aturar a Reggio de l'Emília. A Marsella es va unir al duc d'Enghien, comandant de la flota francesa i junts van saquejar Villefranche i van assetjar Niça sense èxit i quan va arribar la flota de Doria i l'exèrcit de terra manat per Alfonso de Ávalos. Khair ed-Din es va retirar a Toló per passar l'hivern. La ciutat fou evacuada pels seus habitants. Una flota fou enviada a saquejar el golf de Lleó i la costa catalana. La pau de Crepy va posar fi a la guerra entre Francesc I de França i l'emperador Carles, i Khair ed-Din va retornar a Constantinoble, i pel camí va saquejar Toscana i el regne de Nàpols.

Els dos darrers anys de la seva vida els va dedicar a obres pietoses.

Vida sentimental[modifica | modifica el codi]

Estava casat almenys dues vegades, la primera amb una dona algeriana de la que va tenir un fill de nom Hasan que fou diverses vegades beglerbegi d'Alger. El 1543 (amb 65 o 77 anys) es va casar un altre cop amb la filla del governador de Reggio, Flàvia o Maria Gaetani, que tenia 18 anys. Se sap que també va tenir una filla. Va morir a Istanbul el 4 de juliol de 1546.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Insa Montava, Josep. La Costa Daurada arran de mar. Cossetània Edicions, 2006, p.91. ISBN 8497911733. 
  2. Boronat i Barrachina, Pascual. Los moriscos españoles y su expulsion (en castellà). Imprenta de, 1901, p.209. 
  3. Sir William Godfrey Fothergill The Rock of the Gibraltarians; A History of Gibraltar, p.73–75. Fairleigh Dickinson University Press, 1987. Londres i Toronto (anglès) ISBN 0-8386-3237-8

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khair ed-Din Barba-rossa
  • (anglès) Ernle Bradford, The sultan's admiral: the life of Barbarossa, Londres, 1968.
  • (anglès) John B. Wolf, The Barbary Coast: Algeria under the Turks, Nova York, 1979; ISBN 0-393-01205-0
  • (italià) Salvatore Bono, Corsari nel Mediterraneo, Oscar Storia Mondadori, Perusa, 1993.