Khalil Sultan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Khalil Sultan

Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida nét de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg, coneguda com a Khanzada, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403. Fou criat a la cort per l'esposa de Tamerlà, Saray Malek Ḵhanum, i Khanzada també va viure a la cort des de 1397.

Va participar en la campanya de l'Índia de 1398-1399 i després en l'anomenada campanya dels set anys (1399-1404). El 1403 Tamerlà li va donar els governs de Baylakan, Arran, Armènia i Geòrgia fins a Trebisonda, però va romandre de fet a Transoxiana. En preparació de la campanya de Tamerlà a la Xina el 1404, va passar l'hivern a Taixkent o a Shahrukhia on va saber la mort de Tamerlà produïda el 18 de febrer de 1405. Abans de morir Tamerlà va designar hereu a Pir Muhammad ibn Jahangir, germà de Muhammad Sultan, l'anterior hereu, i nét del conqueridor. Però Khalil es va fer elegir pels caps militars i tribals i es va proclamar sultà a Samarcanda (18 de març); els que li van donar suport van refusar l'entrada a la ciutat de Pir Muhammad ibn Jahangir. Khalil va seguir amb la ficció d'un khan genguiskhànida al front de l'estat i va nomenar com a khan a Muḥammad Jahangir ibn Muḥammad Sultan, que era nét de la seva mare del primer matrimoni.

Khalil Sultan va fer la pau amb el seu oncle Xah-Rukh que governava el Khurasan. Alguns dels emirs de Tamerlà van rebutjar la usurpació però les tropes de Transoxiana li van restar lleials. Khalil s'havia casat secretament amb una concubina de nom Shad Malek, però Tamerlà els havia separat,; tanmateix en arribar al poder Khalil Sultan la va cridar altre cop; aquesta dona fou acusada d'actes escandalosos com casar a les vídues de Tamerlà i de Muhammad Sultan amb diversos amirs, alguns de origen molt baix; Khalil pel seu costat fou considerat extravagant; el tresor al temps de la seva pujada al tron estava ple, però s'havia buidat el 1409 i tot i la seva generositat amb les tropes, aquestes el van abandonar en massa des de 1408.

Khalil Sultan va haver de lluitar contra Pir Muhammad ibn Jahangir, l'hereu designat, que fou ajudat per Xah-Rukh. Khalil el va poder rebutjar i Pir Muhammad va morir assassinat per un dels propis homes. El seu fill Qaydu ibn Pir Muhammad ibn Jahangir el va succeir però no va seguir la lluita i va declarar la seva lleialtat a Xah-Rukh. Els amirs fidels a Muhammad Sultan, que havien format una coalició dirigida per Khodaydad Husayni i Shaykh Nur-al-Din, va intentar ocupar Samarcanda i proclamar a un dels joves fills de Muhammad Sultan. El 1409 Ḵodaydad va convidar a Xah-Rukh i el març va fer presoner a Khalil Sultan. Xah-Rukh va entrar a Samarcanda on va posar al seu fill Ulugh Beg com a governador i va governar el regne des de Herat. A Khalil Sultan el va enviar a l'Iraq Ajamita i li va donar el govern dels antics territoris de Mihran Shah (mort el 1408).

Es va establir a Rayy i va fer el que se li havia manat, i no va intentar conquerir altres territoris. Va morir el 2 o 3 de novembre de 1411. Es creu que fou un bon escriptor i que hauria escrit el relat de la campanya de l'Índia; en poesia fou poeta i patró de poetes.

Referència[modifica | modifica el codi]

    • J. E. Woods, The Timurid Dynasty, Bloomington, Ind., 1990.
  • Beatrice F. Manz, The Rise and Rule of Tamerlane, Cambridge, Mass., 1989.
  • Idem, Power, Politics and Religion in Timurid Iran, Cambridge, Mass., 2007.