Khanat de Sibèria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Себер ханлыгы/Seber xanlığı
Khanat de Sibèria
{{{image-p1}}}
1428 — 1598 Flag of Tzar of Muscovia.svg
Ubicació de
Capital Fins a 1493: Chimgi-Tura (l'actual Tiumèn)
Des 1493: Sibir
Idioma oficial Tàrtar siberià
khanti
vogul
nenet
selkup
Govern Khanat
Khan
 • Dècada de 1490 Taibugha
 • 1563-1598 Kuchum Khan
Història
 • Fi de l'Imperi de la Horda d'Or 1428
 • Conquesta russa de Sibèria 1598

El Khanat de Sibèria va ser un estat tàtar turc a la futura Sibèria russa. El Khanat tenia una població d'ètnies diverses (tàrtars siberians, khantys, mansis, nenets i selkup).

Història[modifica | modifica el codi]

Tiumèn al mapa de Sigismund Herberstein, publicat el 1549.

El Khanat de Sibèria va ser fundat al segle XV, després de l'esfondrament de l'Horda d'Or de la casa dels Jòcides o Batúides. La capital original dels khan va ser Chimgi-Tura (l'actual Tiumèn). El seu territori abastava el riu Ienissei als Urals, i des de l'Oceà Àrtic a l'estepa meridional banyada pel riu Irtysh i el Ishim.

La història del khanat comença amb l'assentament de tribus turcmanes d'ètnia quirguís sota el lideratge del khan Inal a les zones orientals del que després seria el khanat. Sibèria passaria a domini del clan jòcida, i a través d'ells a l'Horda d'Or.

Independència[modifica | modifica el codi]

Xiban, germà de Batu Khan, va ser el primer, en els anys 40 del segle XIII, en controlar aquest territori dins l'Horda d'Or. En aquesta part de l'imperi el poder es transferia de pares a fills, de manera que amb l'ocàs de l'Horda, els descendents de Xiban i d'un altre lloctinent de Genguis Khan, el llegendari khan On (pare de Taibuga), es van trobar al comandament d'un khanat independent.

El primer khan va ser Taibugha, fill del khan On (mort cap el 1450), que no era de la casa de Borjigin, el clan Genguis Khan. Va ser succeït pel seu fill Joja o Hoca, i aquest al seu torn pel seu fill Mar. La base del seu comerç era l'exportació de pells cap a tota l'Àsia Central

El domini taibúguida sobre la regió entre el riu Tobol i el curs mitjà de l'Irtysh no estava lliure de disputa. Els xibànides, descendents de Joci i del seu fill Xiban, reclamaven sovint l'àrea, com de la seva propietat. Ibak Kan, un membre de la branca més jove de la casa xibànida, va eliminar en Mar i va assetjar Chimgi-Tura. El nét de Mar, Mahmud, va derrotar (des dels territoris orientals a prop del Irtysh on s'havia retirat) a Ibak Khan en una batalla el 1493, amb la qual va restaurar la dinastia Taibúguida. Mahmud va desplaçar la capitalitat a Qaşliq (també anomenada Isker o Iskar o Sibir ), a la vora de l'Irtysh.

Relacions amb Moscou[modifica | modifica el codi]

La conquesta russa de Kazan, el 1552, va forçar a Yadigar, khan taibúguida de Sibèria, a buscar relacions amistoses amb Moscou. Va enviar el 1555 emissaris a la nova potència demanant protecció, atès que d'una altra manera l'enfrontament era inevitable. També havia de témer les invasions periòdiques dels pobles turcs, kazakhs i quirguisos. Aquest khan seria deposat pel nét de Ibak, Kuchum Khan, després de diversos anys de lluites (1556-1563). El 1571, es va negar a pagar tribut a Rússia, aliant-se amb el Khanat de Crimea.

Kuchum va intentar emprendre diverses reformes, com convertir els tàrtars siberians, principalment xamanistes, a l'islam. Així, li va demanar al khan de Bukharà o khanat Uzbek, Abd Allah ibn Iskandar, que enviés religiosos musulmans a Isker. Amb aquest canvi va aconseguir imposar en massa a les ciutats l'islam, però molt a poc a poc en les terres dels rius Irtysh i Obi, o a l'Altai, es va iniciar l'obertura d'escoles, primant l'escolarització.

Els Stroganov[modifica | modifica el codi]

Article principal: Stroganov.

Vasili Súrikov: La conquesta de Sibèria per Yermak.

Els Stroganov, que havien conquerit la zona entre el riu Chusovaya i els Urals, muntant un sistema de defensa i fortaleses, van arribar a la zona. Kuchum Khan, veient l'amenaça que aquests preparatius representaven per al seu govern, va atacar els llocs comercials dels Stroganov a la zona, el que va conduir a la construcció de fortificacions als rius Tahchi i Tagil, i la formació d'unitats mercenàries compostes per nadius de la zona i per cosacs, com l'expedició del cosac Yermak Timoféyevich contra el khanat.

La primera conquesta de Sibèria[modifica | modifica el codi]

El cos d'expedició rus estava compost principalment per cosacs. Els homes d'aquesta ètnia que es trobaven enquadrats en la força dels Stroganov provenien de les terres del curs baix del riu Don, que s'autoproveïen mitjançant la rapinya a les caravanes i a les terres properes al seu campament. Derrotats i dispersos, a meitats del segle XVI vagaven alguns centenars per l'estepa russa fins a la vall del Kuma, on es preparava l'avantguarda russa. Al capdavant d'ells es trobava Yermak.

Les tropes de Yermak van començar les seves ràtzies travessant els Urals per arribar a les ciutats principals, seguint el curs dels rius de Sibèria. Armats amb fusells, els 5.000 homes, incursió en el khanat el 1578, 1579 i 1580. En aquesta última ocasió es va arribar a la ciutat de Chimgi-ra, l'antiga capital, on, sorprès per l'hivern, va muntar el seu campament. El khan Kuchum va decidir llavors atacar les tropes enemigues, ja que estava lluny de les fortificacions del Kuma.

Mapa que mostra les batalles entre Rússia i el Khanat de Sibèria (en rus).

Es trobaren a finals de primavera de 1581, a prop del poble de Baba Hasar; la batalla va durar cinc dies, durant els quals l'exèrcit del khanat, en superioritat numèrica però mal armat, fou derrotat per Yermak. Kuchum intentaria en dues ocasions més impedir el pas dels cosacs cap a la capital, que entre tant havia vist baixar els seus habitants a 550 homes, però sempre de manera infructuosa (tot i haver-se fet amb dues peces d'artilleria no tenia personal capacitat per a utilitzar-les). Grups de khantys van combatre també a les tropes, però l'absència de coordinació amb l'exèrcit del khanat va fer que haguessin de tornar a les seves terres d'origen. Després de la batalla de Chuvash, Kuchum Khan va fugir de la capital el 25 d'octubre de 1582, i l'endemà els cosacs entraren a Isker.

Veient que tenia molt pocs homes, Yermak demana a Ivan el Terrible el perdó pels crims comesos com a cap dels cosacs en les planes del Don i poder administrar la regió per compte del tsar. Ivan accedeix i va manar fer sonar totes les campanes de Moscou per celebrar la nova annexió.

La resistència tàrtara i la independència de Rússia[modifica | modifica el codi]

Les tropes de Yermak, que fins aquest moment no havien estat derrotades, no estaven encara en situació de controlar el territori, a banda dels voltants de Isker. Les tribus tàtares, partidàries del sobirà deposat, van començar a reorganitzar al voltant de la figura del germà d'aquest, Muhammed Kul, que va iniciar una guerrilla sanguinària contra les tropes d'ocupació, rebutjant el trobar-se en camp obert però fent incursions contínues a la ciutat controlada pels cosacs. Aquesta situació es va mantenir fins que un tàrtar desitjós d'agradar a Yermak li va revelar el lloc on s'amagava Muhammed Kul, permetent la seva captura i infligint un fort cop a la resistència.

Després d'aquests esdeveniments, Kuchum Khan va ser abandonat per moltes tribus bàrbares, donant suport en el seu lloc a Bekbulat, nebot de Yadigar. Les dues faccions van iniciar una cruenta lluita entre elles, permetent als cosacs mantenir les seves pròpies posicions fins a l'arribada de reforços russos el novembre de 1583.

Malgrat els nous soldats, la situació esdevingué crítica a causa d'un fort atac de l'autoproclamat khan de Sibir, Bekbulat, a la ciutat d'Isker, rebutjat amb gran dificultat per les tropes russes. El març de 1584, la guerra va causar fam a la ciutat i epidèmies entre els soldats. A l'agost d'aquest any, Yermak va fer amb alguns cosacs una incursió fora de la ciutat, i va ser mort per les tropes de Kuchum.

En assabentar-se de l'esdeveniment, Gluhov, governador de Sibir nomenat pel tsar, no considera oportú conservar la ciutat d'Isker, que es trobava defensada per un reduït contingent compost per 150 homes, entre russos i cosacs. El 15 d'agost es decidí la retirada del khanat. La capital va ser reocupada poques hores després per les tropes de Bekbulat, guiades pel seu fill Sayyid Ak.

La fi del khanat[modifica | modifica el codi]

Mentrestant, un contingent format per un centenar d'homes entrava pel nord sotmetent, al curs alt de l'Irtysh, a la tribu dels Khanty, sense pretendre encara reconquerir el khanat. Assabentat que Isker havia estat abandonada pels russos, el tsar es va afanyar a formar un nodrit exèrcit per reconquerir la regió, utilitzant una tàctica diferent. Els soldats russos van avançar fins al riu Tura sense trobar resistència, fundant a prop de l'antiga capital del khanat, Chimki-ra, la ciutat fortificada de Tiumèn, destinada a ser un cap de pont al cor del territori enemic. En 1587, un nou grup de soldats va arribar a la ciutat. Aquí comença la conquesta definitiva de la regió, que es prolongarà fins a 1598 a causa de la guerrilla comandada pel vell khan Kuchum. Obligat en aquell any a presentar batalla en camp obert prop del riu Obi, les tropes del khanat van ser derrotades definitivament, i el khan forçat a retirar cap a les terres de l'Horda de Nogai (moriria cap 1600), passant les terres al control del tsar de Rússia.

Genealogia dels xibànides de Sibèria d'acord a Abu l-Ghazi Khan[modifica | modifica el codi]

Llista de Khans de Sibèria[modifica | modifica el codi]

  • On Khan, segle XIV
  • Taibugha, fill primer terç del segle XV
  • Abu l-Khayr, vers 1428 o 1429 - abans de 1464 (+1468), primer xibànida
  • Mar Khan ? (taibúguida)
  • Ibak Khan ?-1493, xibànida
  • Murtaza Khan ? xibànida
  • Mahmud Khan després de 1493-1502 (taibúguida), khan de Kazan vers 1495-1496
  • Kukuk Khan 1502-?
  • Yediger Khan ?-1563
  • Bekbulak vers 1563
  • Kutxum Khan 1563-1581, xibànida (nét d'Ibak)
  • a Rússia 1581-1584
  • Kuchum Khan 1584-1598
  • a Rússia 1598

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs i referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khanat de Sibèria