Khanià
Khanià (grec Χανιά, IPA [xa'ɲa], normalment transliterat com Chania, o més rarament com Hania) és la segona ciutat més gran de l'illa de Creta, al nord-est de l'illa , a uns 70 km a l'oest de Réthimno i 145 km a l'oest d'Iràklio.
És la capital de la prefectura de Khanià i de la província històrica de Kidonia. Va ser l'antiga capital veneciana de l'illa, època en què fou coneguda com La Canea, nom del qual deriva el nom històric català de Canea.[1]
És al lloc de l'antiga ciutat de Cidònia (grec Kydonia, llatí Cydonia).
La ciutat té aeroport internacional (codi IATA CHQ) anomenat en honor de l'heroi sfakiota Daskalogiannis.
Taula de continguts |
Història[modifica]
Època clàssica[modifica]
Khanià està situada sobre un antic assentament minoic de Cidònia. La ciutat es desenvolupà cap al final de l'època minoica com una important ciutat estat de la Grècia Clàssica, tot estenent-se les seves fronteres des de la badia de Khanià fins al peu de les muntanyes blanques. Cidònia estava constantment en guerra amb altres ciutats estat, com Abdera, Falasarna i Polirrinia, àdhuc la pròpia Egina, que commemorà una victòria contra Cidònia en el temple d'Afea. La ciutat és força important com per ser mencionada a L'Odissea, d'Homer. El 69 aC, el cònsol romà Metel va vèncer els cretencs i conquerí Cidònia, a qui va concedir els privilegis d'una ciutat estat independent, amb dret a moneda pròpia.
Edat mitjana[modifica]
Els primers anys de domini bizantí no estan força documentats. El 824 els sarraïns d'origen andalusí ocuparen l'illa, essent recuperada pels bizantins el 921 i fortificada per evitar que tornés sota possessió enemiga.
Després de la Quarta Croada i el desmantellament de l'Imperi Bizantí el 1204, Creta fou cedida a Bonifaci, marquès de Montferrat, que posteriorment va vendre l'illa als venecians. El 1252 Venècia aconsegueix sotmetre tot l'illa, però el 1263 els genovesos, amb el suport de la població, prenen Khanià ajudats pel comte de Malta, Henrico Pescatore, bo i controlant la ciutat fins el 1285, any en què és reconquerida pels venecians. Khanià es converteix llavors en la seu administrativa de la regió i centre de comerç. Els contactes amb els venecians afavoreixen els intercanvis entre totes dues cultures. El nom italià de la ciutat passa a ser La Canea i s'hi construeixen importants fortificacioins al voltant de la ciutat, atorgant-li la seva forma actual.
Tanmateix, els murs no varen impedir que els otomans entressin a la ciutat després de només dos mesos de setge, tot capturant Khanià el 2 d'agost del 1645. Els turcs perdren molts homes durant aquest setge: el comandant de l'exèrcit turc fou executat en tornar al país per haver perdut prop de 40.000 homes.
Edat moderna[modifica]
La majoria de les esglésies són transformades en mesquites i les riqueses de la ciutat són saquejades. Els turcs s'instal·len principalment als barris situats a l'est de la ciutat, Kastel·li i Splantsia, on converteixen l'església dominicana de Sant Nicolau en la mesquita d'Huguiar Tzamissi. Hi construeixen també noves mesquites, com la mesquita Kiutsuk Hassan Tzamissi, davant de la porta dels banys públics.
El 1821, després de l'aixecament nacional grec contra l'Imperi Otomà molts cretencs són assassinats, àdhuc l'arquebisbe de Kissamoz, penjat d'un arbre.
Elefthèrios Venizelos, nascut a Murnies, prop de Khanià, és un dels que lideraven l'aixecament contra els turcs, i arribà a convertir-se en un dels ministres més importants de Grècia. La seva tomba es troba a la cimera d'un pujol prop de Khanià. El 1898, quan es fan els primers passos envers la independència i la unió amb Grècia, les grans potències fan de Khanià la capital d'un estat cretenc semiautònom, amb el príncep Jordi I de Grècia al capdavant. Les ambaixades i consolats neoclàssics del barri d'Aleppo daten d'aquest període. El 1971 Iràklio es converteix en la capital de l'illa.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khanià |
Coord.: 35° 31′ 29.5″ N, 24° 03′ 22.2″ E / 35.524861,24.056167
