Khanià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'actual municipi de Khanià a Creta

Khanià (grec Χανιά, IPA [xa'ɲa], normalment transliterat com Chania, o més rarament com Hania) és la segona ciutat més gran de l'illa de Creta, al nord-est de l'illa, a uns 70 km a l'oest de Réthimno i 145 km a l'oest d'Iràklio.

És la capital de la prefectura de Khanià i de la província històrica de Kidonia. Va ser l'antiga capital veneciana de l'illa, època en què fou coneguda com Canea.[1] És al lloc de l'antiga ciutat de Cidònia (grec Kydonia, llatí Cydonia).

La ciutat té aeroport internacional (codi IATA CHQ) anomenat en honor de l'heroi sfakiota Daskalogiannis.

L'antic far venecià a l'entrada del port vell de Khanià

Història[modifica | modifica el codi]

Barri venecià
La catedral
El port de Khanià de nit

Època clàssica[modifica | modifica el codi]

Khanià està situada sobre un antic assentament minoic de Cidònia. La ciutat es desenvolupà cap al final de l'època minoica com una important ciutat estat de la Grècia Clàssica, tot estenent-se les seves fronteres des de la badia de Khanià fins al peu de les muntanyes blanques. Cidònia estava constantment en guerra amb altres ciutats estat, com Abdera, Falasarna i Polirrènia, àdhuc la pròpia Egina, que commemorà una victòria contra Cidònia en el temple d'Afea. La ciutat és força important com per ser mencionada a L'Odissea, d'Homer. El 69 aC, el cònsol romà Metel va vèncer els cretencs i conquerí Cidònia, a qui va concedir els privilegis d'una ciutat estat independent, amb dret a moneda pròpia.

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Els primers anys de domini bizantí no estan força documentats. El 824 els sarraïns d'origen andalusí ocuparen l'illa,[2] essent recuperada per Nicèfor Focas pels bizantins el 921[3] i fortificada per evitar que tornés sota possessió enemiga.

Després de la Quarta Croada i el desmantellament de l'Imperi Bizantí el 1204, Creta fou cedida a Bonifaci de Montferrat, que posteriorment va vendre l'illa als venecians.[4] El 1252 la República de Venècia aconsegueix sotmetre tot l'illa, però el 1263 els genovesos, amb el suport de la població, prenen Khanià ajudats pel comte de Malta, Henrico Pescatore, bo i controlant la ciutat fins al 1285, any que és reconquerida pels venecians. Khanià es converteix llavors en la seu administrativa de la regió i centre de comerç. Els contactes amb els venecians afavoreixen els intercanvis entre totes dues cultures. El nom italià de la ciutat passa a ser La Canea i s'hi construeixen importants fortificacions al voltant de la ciutat, atorgant-li la seva forma actual.

Tanmateix, els murs no varen impedir que els otomans entressin a la ciutat després de només dos mesos de setge, tot capturant Khanià el 17 d'agost del 1645.[5] Els turcs perderen molts homes durant aquest setge: el comandant de l'exèrcit turc fou executat en tornar al seu país per haver perdut prop de 40.000 homes.

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

Kastel·li

La majoria de les esglésies són transformades en mesquites i les riqueses de la ciutat són saquejades. Els turcs s'instal·len principalment als barris situats a l'est de la ciutat, Kastel·li i Splantsia, on converteixen l'església dominicana de Sant Nicolau en la mesquita d'Huguiar Tzamissi. Hi construeixen també noves mesquites, com la mesquita Kiutsuk Hassan Tzamissi, davant de la porta dels banys públics.

El 1821, després de l'aixecament nacional grec contra l'Imperi Otomà molts cretencs són assassinats, àdhuc l'arquebisbe de Kíssamos, penjat d'un arbre.

Elefthérios Venizelos, nascut a Murniés, prop de Khanià, és un dels que lideraven l'aixecament contra els turcs, i arribà a convertir-se en un dels ministres més importants de Grècia. La seva tomba es troba al cim d'un pujol prop de Khanià. El 1898, quan es fan els primers passos envers la independència i la unió amb Grècia, les grans potències fan de Khanià la capital d'un estat cretenc semiautònom, amb el príncep Jordi I de Grècia al capdavant. Les ambaixades i consolats neoclàssics del barri d'Aleppo daten d'aquest període.

El 1971 Iràklio es converteix en la capital de l'illa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Andrews, Kevin. «Canea». A: Castles of the Morea (en anglès). ASCSA, 2006, p. 211. ISBN 0876614063. 
  2. des Michels, Chrysanthe Ovide. A manual of the history of the Middle ages, from the invasion of the barbarians to the fall of Constantinople (en anglès). Wittaker and Co., 1841, p. 190. 
  3. Willetts, R. F.. The Civilization of Ancient Crete (en anglès). University of California Press, 1977, p. 213. ISBN 0520034066. 
  4. Setton, Kenneth Meyer. The Papacy and the Levant, 1204-1571: The thirteenth and fourteenth centuries (en anglès). American Philosophical Society, 1976, p. 177. ISBN 0871691140. 
  5. Finlay, George; Tozer, Henry Fanshawe. A History of Greece: Greece under Othoman and Venetian domination, A.D. 1453-1821 (en anglès). Clarendon press, 1970, p. 111. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khanià Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 35° 31′ 29.5″ N, 24° 03′ 22.2″ E / 35.524861°N,24.056167°E / 35.524861; 24.056167 (Tomb of E. & S. Venizelos)