Khefren

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Khefren
'
Estàtua de diorita de Khefren, originalment trobada a Mit Rahina, ara al Museu d'Antiguitats Egípcies, al Caire
Estàtua de diorita de Khefren, originalment trobada a Mit Rahina, ara al Museu d'Antiguitats Egípcies, al Caire
Faraó d'Egipte
Anys de regnat: 2520–2494 aC
Dinastia: Dinastia IV
Predecessor: Djedefre
Successor: Menkaura
Pare: Kheops
Lloc de defunció: 2480 aC
Monuments: Piràmide de Khefren,
Esfinx de Giza

Khafre o Khefren fou un faraó de la Dinastia IV de l'antic Egipte, que va governar vers el 2520 al 2494 aC.

El seu nom d'Horus fou Userib, el nom Nebti fou Rahotep o Useremnebti, el nom d'Horus d'or fou Sejembiknebu o Neternebusekhem; i el seu nom de Sa Ra fou Khafra o Rakhaaief o Useribkhafra. Manethó l'esmenta com Sufis o Sofis II i Heròdot com Quefren. El seu nom apareix transcrit també com Herdjib, Hotpera, Hotpere, Huheit, Khafra, Kafren, Kefren, Khaefre, Kafra, Khaufre, Khaufra, Khephren, Neternebusekhem, Userib, Rakhaef, Rekhaef, Rekhadjef, Saofis, Sefren, Sekhembiknebu, Suphis, Userab, Userhati i Userdjeb.

Era fill del faraó Khufu i de la reina secundària Henutsen.

Va regnar uns 26 anys segons el Papir de Torí (Manethó li dóna l'exagerada quantitat de 66 anys). Va succeir a son germà (germanastre probablement) Djedefre. Va tenir unes quatre dones: Khamernebti I, Meresankh III (filla de Khawa o Kawab, que era el fill gran de Khufu, i de la seva dona i germana Hetepheres II), i les més dubtoses Hekenuhedjet i Persenet. Va tenir bastants fills: Menkaure (conegut com a Micerinos, fill de Khamernebti), Khamernebti II (filla de Khamernebti I), Nebemakhet, Niuserra, Khenterka, Duaenre, (els quatre darrers fills de Meresankh III), Sekhemkare, Nikaure, Ankhmara, Hemetra, Iunra, Rekhetra, Shepsetkau, Akhra (probable) i Iunmin (probable), cap dels 9 darrers amb mare coneguda.

Khefren

El motiu de què Khefren assumís la successió en lloc de son nebot Setka, fill del difunt Djedefre, és objecte de discussió. S'argumenta que Setka podia ja ser mort, però com que se suposa que hi havia un fill viu, que potser després va regnar l'argument perd pes (no obstant la identificació del futur faraó Bakka o Baka o Bikka amb el fill de Dejedefre de nom similar està encara per demostrar). És possible que aquest fill fos menor d'edat i que el matrimoni de Khefren amb Meresankh III, neta de Khufu o Kheops, li donés legitimat.

Del seu regnat la Pedra de Palerm diu que va fer el 13è cens de ramats, que se suposa serien bianuals, el que donaria 26 anys de regnat mínim, però inclòs essent anyals encara hauria regnat almenys 15 anys.

De Khefren n'hi ha bastants estàtues, algunes de diorita. A una representació del rei es pot veure l'anomenat Temple de l'esfinx amb 10 estàtues colossals del faraó, que probablement mai no fou acabat.

El seu monument funerari fou la piràmide de Khefren, propera a la del seu pare, la piràmide de Kheops, i una mica més petita (encara que per la seva situació sembla, de vista, una mica més gran). L'estructura interior també és menys complexa. No obstant Khefren la va batejar com "la gran piràmide".

El va succeir Bakka o Bikka que podria ser el seu nebot.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khefren
  1. Peter Clayton, Chronicle of the Pharaohs, Thames and Hudson Ltd, 1994, p.50