Khefren

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Khefren
Khafre statue.jpg
Faraó d'Egipte
En el càrrec des de 2520–2494 aC
Dades biogràfiques
Mort 2480 aC
Altres noms Chephren, Khaf-Re, Khauf-Re, Khafre, Khephren, Khafra
Dinastia Dinastia IV
Pares Kheops
Monuments Piràmide de Khefren,
Esfinx de Giza

Khafre o Khefren fou un faraó de la dinastia IV de l'antic Egipte, que va governar vers el 2520 al 2494 aC.

El seu nom d'Horus fou Userib, el nom Nebti fou Rahotep o Useremnebti, el nom d’Horus d'or fou Sejembiknebu o Neternebusekhem; i el seu nom de Sa Ra fou Khafra, Rakhaaief o Useribkhafra. Manethó l'esmenta com a Sufis o Sofis II i Heròdot com a Quefren. El seu nom apareix transcrit també com a Herdjib, Hotpera, Hotpere, Huheit, Khafra, Kafren, Kefren, Khaefre, Kafra, Khaufre, Khaufra, Khephren, Neternebusekhem, Userib, Rakhaef, Rekhaef, Rekhadjef, Saofis, Sefren, Sekhembiknebu, Suphis, Userab, Userhati i Userdjeb.[2]

Era fill del faraó Khufu i de la reina secundària Henutsen.

Va regnar uns 26 anys segons el papir de Torí (Manethó li dóna l'exagerada quantitat de 66 anys). Va succeir a son germà (germanastre, probablement) Djedefre. Va tenir unes quatre dones: Khamernebti I, Meresankh III (filla de Khawa o Kawab, que era el fill gran de Khufu, i de la seva dona i germana, Hetepheres II), i les més dubtoses Hekenuhedjet i Persenet. Va tenir bastants fills: Menkaure (conegut com a Micerinos, fill de Khamernebti), Khamernebti II (filla de Khamernebti I), Nebemakhet, Niuserra, Khenterka, Duaenre, (els quatre darrers fills de Meresankh III), Sekhemkare, Nikaure, Ankhmara, Hemetra, Iunra, Rekhetra, Shepsetkau, Akhra (probable) i Iunmin (probable), cap dels 9 darrers amb mare coneguda.

Khefren.

El motiu pel qual Khefren assumí la successió en lloc de son nebot Setka, fill del difunt Djedefre, és objecte de discussió. S'argumenta que Setka podia ja ser mort, però com que se suposa que hi havia un fill viu, que potser després va regnar, l'argument perd pes (no obstant això, la identificació del futur faraó Bakka o Baka o Bikka amb el fill de Dejedefre, de nom similar, està encara per demostrar). És possible que aquest fill fos menor d'edat i que el matrimoni de Khefren amb Meresankh III, néta de Khufu o Kheops, li donés legitimitat.

Del seu regnat, la pedra de Palerm diu que va fer el 13è cens de ramats, que se suposa que serien bianuals, cosa que donaria 26 anys de regnat mínim, però fins i tot, si fossin anuals, encara hauria regnat almenys 15 anys.

De Khefren, hi ha bastants estàtues, algunes de diorita. En una representació del rei, es pot veure l'anomenat temple de l'Esfinx, amb 10 estàtues colossals del faraó, que probablement mai no fou acabat.

El seu monument funerari fou la piràmide de Khefren, propera a la del seu pare, la piràmide de Kheops, i una mica més petita (encara que per la seva situació sembla, de vista, una mica més gran). L'estructura interior també és menys complexa. Això no obstant, Khefren la va batejar com "la gran piràmide".

El va succeir Bakka o Bikka, que podria ser el seu nebot.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khefren Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Peter Clayton, Chronicle of the Pharaohs, Thames and Hudson Ltd, 1994, p.50
  2. «Artes Figurativas I». A: Enciclopedia Temática Sopena (paper). Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice (en castellà). Barcelona: Editorial Ramon Sopena, S.A., 1982, p.50. ISBN 84-303-0967-5 [Consulta: 15 desembre 2014].