Khosrov III d'Armènia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Khosrov III fou rei d'Armènia del 387 al 392 i per segona vegada del 414 al 415.

El 387 amb el suport dels nakharars, el rei Shapur III de Pèrsia va enviar un exèrcit a Armènia i va col·locar al tron a l'arsàcida Khosrov III. Arshak III d'Armènia va fugir a l'oest on fou protegit pels romans.

Poc després es va consagrar la partició del país en una zona d'influència persa i una romana (annexionada a l'imperi a la mort d'Arshak III). La part oriental, coneguda per Persarmènia, fou sobre la que governava Khosrov. Moisès de Khoren diu que al començar el seu regnat va fer nomenar patriarca d'Armènia a Sant Sahak, fill del antic patriarca Nersès.

Els nakharars occidentals, després de la mort del rei Arshak, no van tardar a sotmetre's a Pèrsia. Els béns els foren retornats. Només Samuel Mamikonian va rebutjar canviar de bàndol. Samuel havia matat al seu propi pare Vahan Mamikonian, cap del partit persa.

Khosrov va negociar amb l'emperador Arcadi que li donés l'administració de l'Armènia occidental a títol de vassall, sense èxit.

El 392 el nou rei de Pèrsia, Vahram, el va fer cridar a la cort, i el va fer empresonar al Castell del Oblit i el va destituir. Un intent dels seus germans d'alliberar-lo, els hi va costar la vida. Un altre germà, de nom Vram-Shapuh, fou nomenat rei.

Més de vint anys després, mort Vram-Shapu el 414, fou alliberat per Yazdgard I de Pèrsia, segons Moisès de Khoren a petició del patriarca Sant Sahak, i fou nomenat rei per segon cop, però va morir al cap de vuit mesos, el 415. Yazdgard va donar llavors la corona al seu propi fill, Shapuh (Shapur).