Kick-boxing

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'esportKick-boxing
Tipusesport de combat Modifica el valor a Wikidata
País d'origenJapó Modifica el valor a Wikidata
Combat de kickboxing
German Open 2010

El kick-boxing és un esport de combat, originari del Japó que combina les tècniques de la boxa i del karate, tot i que les puntades del kick-boxing i del Karate són diferents. Al kick-boxing, tota la força es fa amb el moviment del maluc mentre que al Karate es té la cama doblegada i la desdobleguen ràpid contra el contrincant, també es permeten els cops de peu per sobre de la cintura i a les cuixes.[1]

En particular és una de les disciplines de Boxe pieds-poings que van desenvolupar primer els japonesos i després els nord-americans. A mitjans dels anys seixanta el japonès Kurosaki, practicant de Karate Kiokushinkaï, viatjà a Tailàndia descobrint el Muay-Thai. A la seva tornada al Japó va decidir barrejar les seves tècniques de Karate amb les del Muay-Thai, així va néixer un nou esport denominat kick (donar puntades de peu), boxing (boxejar).

Entre els no japonesos que més èxits van aconseguir, destaquen el francès Christian Guillaume, que el 1969 va aconseguir quatre victòries i dos nuls; i l'americà Benni "The Jet" Urquidez, que el 1977 guanyà Tatsuyuki Suzuki en quatre assalts.

El 1973 Urquidez i Howard Hanson van crear la W.K.A. (Associació Mundial de Karate), canviant anys després la "K" de karate per la de Kick-Boxing.

Són campions coneguts Perry Ubeda, Rob Kaman, Benni Urquidez, Dennos Alexio i Ernesto Hoost.

Reglament[modifica]

Els cops de puny i cama estan autoritzats per sobre de la cintura, els escombrats i els low-kicks (cops de la cama a la cuixa) també estan autoritzats. Els combats amateurs se celebren a dos o tres assalts, i els professionals de 4 o 5 assalts (depenent del pactat), amb un descans d'un minut entre assalts. Els cops de la cama a la cuixa (low-kick) solen marcar la diferència en els combats.

Indumentària[modifica]

Pantalons curts, guants i protectors per la boca i els genitals; en els combats femenins han de portar protector de pit i botins (opcionals en els professionals).

Referències[modifica]

  1. «Kick-boxing». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kick-boxing