Kilt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Soldats amb kilt

El kilt és un tartà usat com a faldilla. És possible que estigui fet amb un altre teixit però és menys freqüent. Forma part de la indumentària tradicional dels homes a Escòcia. Consisteix en una llarga tira de roba que els homes usen al voltant del cos subjectant el restant sobre l'espatlla ajustat amb una agulla o fermall. La col·locació del kilt es considera un art, en què els plecs queden perfectament col·locats. Actualment es porta sobretot a ocasions especials, com per exemple a gales, casaments, etc.

El kilt als segles XVI i XVII formava part de la indumentària quotidiana masculina de les Terres Altes escoceses. Estava fet amb una molt llarga banda de roba, envoltada al voltant de la cintura i que, des de darrere, pujava a l'espatlla per a caure per davant. S'anomena feileadh-mor o gran kilt. Al canvi de segle XVII a XVIII va comenar a aparèixer una nova versió de kilt, anomenada feileadh-beag o kilt petit, molt similar al kilt actual. Al segle XIX va renéixer amb força a tot Escòcia, país que encara avui el considera un símbol nacional.[1]

La indumentària tradicional es pot complementar amb una boina ornamentada amb plomes d'àliga (boina que rep el nom de balmoral en la versió més formal, i el de tam o' shanter en la informal), l'escut i la planta emblema del clan i, sobre la faldilla, un sporran, mena de bossa penjada d'un cinturó fluix, que cau endavant o una mica de costat.[1]

Durant l'Edat Contemporània l'ús del kilt s'ha estès a Irlanda, com a símbol de celtitat.

S'anomena faldilla escocesa una faldilla femenina inspirada en el kilt, pel que fa a la mena de plecs i a l'ús d'un estampat de tipus tartà; però manca de les altres convencions del kilt pròpiament dit, i pot presentar tota mena de llargades, formes i caigudes, etc., a banda que, insistim-hi, és d'ús exclusivament femení, inversament al kilt, i, a diferència del caràcter nacional d'aquest, és peça de moda universal.


El kilt en l'uniforme militar[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment els escocesos de les Terres Altes combatien amb el kilt clànic, que d'aquesta manera feia funcions de protouniforme. A partir del segle XVIII, la integració en l'exèrcit britànic comportà l'estandardització de l'uniforme, amb la qual cosa el kilt passà a ésser regimental. De llavors ençà el kilt ha format part de l'uniforme militar de les unitats escoceses, fins i tot en campanya, així a l'exèrcit britànic com en altres de la Commonwealth que compten amb regiments de tradició escocesa (Canadà, Austràlia, Nova Zelanda). A partir de la Primera Guerra Mundial, i en les condicions de la guerra de trinxeres, el kilt es dugué en campanya cobert amb un davantal caqui. A partir de 1940 el kilt és substituït en campanya pels pantalons d'ús general a l'exèrcit respectiu; però continua vigent en els altres ordres d'uniforme.

Tal com s'ha apuntat, el kilt de cada regiment acostuma de ser d'un tartà distintiu.

Les lligadures més usades amb el kilt militar són o han estat, segons unitats, èpoques i tipologia d'uniforme, el morrió de pell, la boina balmoral, el casquet circular kilmarnock, el casquet glengarry i la boina tam o' shanter.

Des de llur adopció les guerreres escoceses estan pensades per a combinar amb kilt per defecte; per això és característic que tinguin el frontal dels faldons de forma arrodonida, de manera que no entrebanquin l'sporran.

El triubhas[modifica | modifica el codi]

Una peça alternativa al kilt, tant en la indumentària civil com en la militar, és el triubhas (trews en adaptació anglesa), un pantaló llarg i recte a tartans, originari de les Terres Altes, però que durant molt de temps fou preferent entre les tropes de les Terres Baixes.


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Pot haver-hi curiositat sobre què hi ha a sota del kilt...

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Escòcia. Editorial Hachette. ISBN 978-2-01-240629-2 (francès)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kilt