Kilwa Kisiwani

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Ruïnes de Kilwa Kisiwani i Ruïnes de Songo Mnara
Gran Mesquita
Gran Mesquita
Informació
Localització Districte de Kilwa
Flag of Tanzania.svg Tanzània

Tipus Cultural
Criteris (iii)
ID 144
Regió * Àfrica
Inscripció 1981 (5a sessió)
Coordenades 8° 57′ 28″ S, 39° 31′ 22″ E / 8.95778°S,39.52278°E / -8.95778; 39.52278
Perill 2004-
* Segons les regions de la UNESCO.

Kilwa Kisiwani (també Kilwa Kisawani) és una illa de Tanzània a la costa del districte de Kilwa.

Al segle XI l'illa de Kilwa fou venuda pel cap local a un comerciant persa de nom Ali bin Al-Hasan que va fundar l'illa i el Sultanat de Kilwa. Un document trobat a Oman datat vers 1200 esmenta al-Maqama al Kilwiyya i explica com es tractava de convertir als habitants de l'illa al ibadisme després de passar al xiisme per causa d'una missió enviada des de l'Iraq. Al segle XII sota la dinastia Mahdali, era la ciutat més poderosa de la costa africana oriental i va arribar al cim al segle XV quan dominava sobre Malindi, Mombasa, Illa de Pemba, Zanzíbar, Mafia, les Comores, la costa de Moçambic, Sofala i alguns ports del canal de Madagascar. Abu Abdullah Ibn Battuta va visitar l'illa vers 1330, i va comentar favorablement la humilitat i religiositat del seu governant Sultan al-Hasan ibn Sulaiman. En aquest temps fou quan es va construir el palau de Husuni Kubwa i gran part de la Gran Mesquita de Kilwa.

Al final del segle XV van arribar els portuguesos. Vasco de Gama va demanar tribut i el 1505 Francisco de Almeida va ocupar l'illa que va restar portuguesa fins al 1512 quan fou capturada per un mercenari àrab i va retornar a ser una ciutat pròspera sota una nova dinastia. El 1784 va caure en mans de la dinastia omanita dels Al-Busaid quedant en la partició en mans del sultans de Zanzíbar. Al segle XIX els francesos van construir una fortalesa al nord de l'illa, però la ciutat fou abandona vers 1845. El 1886 fou declarada possessió alemanya (Àfrica Oriental Alemanya) i Zanzíbar hi va acabar renunciant. El 1918 va passar formalment als britànics que la l'havien ocupat el 1916.

L'illa fou excavada als anys cinquanta. El 1981 fou declarada Patrimoni de la Humanitat. L'erosió i la vegetació ha provocat un ràpid deteriorament dels principals monuments com la gran mesquita i el palau Mkutini. La part oriental del palau està desapareixent i els danys causats al sòl per les pluges amenacen amb el seu ensorrament. La vegetació ha limitat els efectes de les pluges però trenca les estructures de rajola. El 2008 fou inclosa en la llista dels 100 llocs Patrimoni de la Humanitat en més perill. Unes cinc mesquites dels segles XIV i XV en ruïnes, estan cobertes de manglars.

Referència[modifica | modifica el codi]

  • Chittick, H. Neville (1974), Kilwa: an Islamic trading city on the East African coast (2 Vols), Nairobi: British Institute in Eastern Africa. Volum 1: History and archaeology; Volum 2: The finds.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kilwa Kisiwani

Coord.: 8° 57′ 28″ S, 39° 31′ 22″ E / 8.95778°S,39.52278°E / -8.95778; 39.52278