King Kong (pel·lícula de 1933)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
King Kong
King Kong (1933) movie poster (2).jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Merian C. Cooper
Ernest B. Schoedsack
Direcció artística: Van Nest Polglase

Producció: M.C. Cooper ,E.B. Schoedsack

Guió: M.C. Cooper, Ruth Rose, James A. Creelman a partir d'una idea de Edgar Wallace

Música: Max Steiner

So: Earl A. Wolcott

Muntatge: Ted Cheseman

Efectes especials: Willis O'Brien

Protagonistes: Fay Wray, Robert Armstrong, Bruce Cabot

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1933
Gènere: Fantàntic
Duració: 100 minuts

Companyies
Productora: RKO
Pressupost: 430.000 dòlars

Pàgina sobre “King Kong a IMDb

Valoracions
IMDb 8.1/10 stars

King Kong és un pel·lícula de monstres estatunidenca estrenada el 1933, dirigida per Merian C. Cooper i Ernest B. Schoedsack.

Argument[modifica | modifica el codi]

Carl Denham és un realitzador en fallida que té la intenció de rodar una pel·lícula sobre la misteriosa Illa del Crani. Contracta la jove Ann Darrow com a actriu principal i amb ella i el marí Jack Driscoll marxa amb vaixell cap al lloc del rodatge. Durant el viatge, Jack i Ann s'enamoren.

Arribats a l'illa, descobreixen una tribu d'indígenes que han construït una gran barrera devant la jungla. Aquests indígenes veneren Kong, el seu déu. Agafen Ann per oferir-la en sacrifici a Kong que viu a l'altra banda de la barrera. Kong es revela ser un simi gegant. Apoderant-se d'Ann, s’enamora de la jove i marxa amb ella sense fer-li mal.

La tripulació de Denham marxa per salvar Ann a la jungla de l'illa, fent front a perillosos dinosaures. El mateix Kong s’enfronta un tiranosaure per protegir Ann. Jack aconsegueix arrencar la jove dona de Kong que l'havia portat al punt més alt de l'illa. Mentre que els altres supervivents tornen al vaixell, Kong aconsegueix passar a través de la barrera i furiós, saqueja el poble dels indígenes. Denham adorm Kong amb una bomba de gas soporífer. El realitzador té la idea de portar Kong a Nova York per exposar-lo com la vuitena meravella del món.

Arribats a Nova York, Kong és encadenat i exhibit en públic. Els flashs de les càmeres fotogràfiques dels periodistes espanten Kong que troba prou fort per alliberar-se de les seves cadenes. Escapant-se, causa l'enrenou i la destrucció a la ciutat i va a la recerca d'Ann. Aquesta última s'ha amagat en un immoble amb Jack però és treta per Kong que grimparà al punt més alt de Nova York: l'Empire State Building.

Arribats al cim de l'immoble amb Ann, Kong és atacat per avions armats amb metralladores. Resisteix en principi als assalts, arribant fins i tot a empunyar un avió, però la seva força té límits, sucumbeix sota les bales i cau de l'Empire State Building, estavellant-se al carrer.

King Kong és mort. Carl Denham arriba i diu: «No van ser els avions, sinó la Bella la que ha matat la Bèstia. »

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Psicologia de Kong[modifica | modifica el codi]

  • Kong enamorat: s'enamora de la bella que se li proposava com a àpat.
  • Kong prudent: després d'haver pegat un altre animal, en verifica sempre la defunció.
  • Kong valent: no retrocedeix mai davant el perill i s’enfronta sempre als seus enemics fins al final.
  • Kong nostàlgic: a Nova York, comprova a l'Empire State Building l'alçada de la seva muntanya natal.

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • Segons el lloc, la mida de King Kong varia durant la pel·lícula: es pot considerar de 6 metres a l'illa, una mica més de 7 a Nova York i gairebé 20 dalt de l'Empire State Building.
  • L'aspecte de Kong canvia també: existeix diferències notables entre el simi de Skull Island i el de Nova York.
  • Els pilots dels avions són interpretats per Merian C. Cooper i Ernest B. Schoedsack, els realitzadors de la pel·lícula.
  • La pel·lícula va ser reestranada diverses vegades entre 1938 i 1956, amb diversos nous talls. Fins al 1971 no es pot veure la pel·lícula gairebé completa (per exemple el despullament de Fay Wray per la bèstia, que havia tallat la censura el 1938). Tanmateix, almenys una escena resta invisible, aquella on quatre marins són devorats vius per una aranya gegant. Aquesta escena havia estat tallada a petició del productor després de l’estrena de la pel·lícula i no se n'han trobat més que alguns trosssos. També, en l'edició en DVD de la pel·lícula el 2005, el realitzador Peter Jackson i una equip d'especialistes dels efectes especials han recreat l'escena, inclosa en els extres del DVD.* Més de 90% de la pel·lícula és feta de trucs (animació imatge per imatge, composició de plans...).
  • La pel·lícula va superar el seu pressupost més de 80%.
  • El mateix any 1933, Ernest B. Schoedsack realitza una continuació: El Fill de King Kong (Son of Kong), on es descobreix que King Kong havia deixat darrere d'ell un fill. Treta massa de pressa, aquesta continuació va ser un fracàs.
  • La pel·lícula ha donat lloc a dos remakes:
  • Altres pel·lícules menors o sèries de televisió han explotat el personatge:
  • El «grunyit» de Kong és construït a partir del rugit d'un tigre passat a l'inrevés al ralentí, reproduït quatre vegades per aconseguir una durada de 30 segons i mesclat amb un tros de lladruc de gos.
  • Aquesta pel·lícula forma part de les nombroses referències de la cançó d'introducció del Rocky Horror Picture Show: "Double feature".
  • La pel·lícula de Cooper i Schoedsack inventa un mite exclusivament cinematogràfic. En efecte, Kong no prové d'una creació literària i aquest mite no existia abans de la pel·lícula. Els realitzadors s'han inspirat tanmateix en la pel·lícula de 1925 El món perdut adaptació de la novel·la homònima d’Arthur Conan Doyle (aquesta novel·la d'aventures, situada a l’altiplà andí va inspirar l'imaginari del llargmetratge d'animació Allà dalt ). Les criatures del Món perdut - dinosaures i un gran simi - eren animats per Willis O'Brien, el mag dels efectes especials que Cooper i Schoedsack van contractar, i que és considerat com una referència a tot el Hollywood de les pel·lícules X.

Cites[modifica | modifica el codi]

« No van ser els avions, sinó la Bella que ha matat la Bèstia. »
« Us dic que hi ha alguna cosa darrere aquest mur que l'home blanc mai no ha vist... »

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: King Kong (pel·lícula de 1933) Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema