Kinnasrin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Kinnasrin fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria a 30 km al sud-est d'Alep. El seu nom és d'origen arameu (Kenneshrin) format per kinna (niu) i nasrin (de les àligues). Al talmud babiloni s'esmenta com Kannishrayya. Ha estat identificada com el lloc de la Calcis de Síria o Calcis de Belos (el Belos era el riu d'aquest nom, modern Quwayq, que passa per Alep i es perd a les maresmes d'al-Matkh més al sud). En llatí era Chalcis ad Belum i la situació al riu la distingia de la Chalcis sub Libanum al Líban. A l'edat mitjana s'anomenà a Europa com a Canestrina. Modernament el poble que hi ha al lloc s'anomena Al-Iss. Hi va haver una ciutat amb aquest nom, i un districte militar o djund. L'antic monestir siríac de Kinnasrin, fundat vers 530 per Joan bar Aphthonia, es troba a la riba de l'Eufrates, prop de l'antiga Dura Europos.

La ciutat[modifica | modifica el codi]

Representació esquemàtica de l'ocupació dels llocs,[1] les dates són aproximades.

L'objectiu de la recerca és validar la hipòtesi de la formació de les noves viles després de la conquesta àrab a l'entorn dels campaments dels nou vinguts en vies de sedentarització. El campament de tenda va esdevenir a poc a poc una vila permanent. La destrucció de Calcis hauria portat als àrabs a instal·lar-se una mica més lluny, a l'emplaçament d'Hadhir. La vila nascuda d'aquest campament va esdevenir capital regional a causa de la destrucció d'Alep que reprendrà més tard la supremacia a la zona.

Història[modifica | modifica el codi]

Seleuc I Nicàtor la va fundar amb el nom de Calcis ad Belum i formava una zona de frontera amb els àrabs. L'any 41 l'emperador Claudi va donar la regió Herodes Pòlio, germà d'Herodes Agripa I. A la seva mort el 48 va passar al jove Herodes Agripa II i el 52 li foren donades Batanea, Traconítida, Abilene (Síria) i altres districtes i Calcis fou cedit a Aristòbul, fill de Herodes Pòlio. Després del 73 el districte fou incorporat a la província de Síria.

Al segle IV era un centre comercial i mercat agrícola. Sota l'imperi bizantí fou una posició frontera amb certa importància estratègica. Fou atacada pels perses al final del segle VI i a l'inici del VII. Kinnasrin va oposar una certa resistència als àrabs musulmans tot i que la guarnició estava formada per reclutes locals; Abu Ubayda la va ocupar finalment el agost/setembre del 638. Yazid I va fer demolir les seves muralles i van instal·lar a la ciutat un comandament militar esdevenint ràpidament capital regional aprofitant l'eclipsi temporal d'Alep. El 718, el califa Sulayman ibn Abd-al-Malik va morir d'una indigestió a Kinnasrin.

Fins al segle X no s'esmenta cap fet d'importància en relació a la ciutat. El 945 pertanyia als hamdànides i Sayf al-Dawla hi va ser derrotat pel ikhxídides d'Egipte (primavera). Amb els hamdànides Kinnasrin va començar a declinar a favor d'Alep. A la segona meitat del segle X va ser un punt de fricció entre bizantins i hamdànides; els 963 en acostar-se els grecs, els habitants van fugir. El 966 Nicèfor Focas va avançar contra Alep i Sayf al-Dawla es va retirar cap a Kinnasrin però com que no la podia defensar, la va desmantellar i quan els bizantins van arribar van cremar la mesquita i la van saquejar. La població es va repartir i una part es va instal·lar a l'est de l'Eufrates i l'altra part es va establir a Alep, però poc després la ciutat fou arranjada i repoblada. El 998 fou destruïda altre cop pels bizantins i novament reconstruïda. Els grecs la van devastar per tercera vegada el 1030 i quan hi va passar el geògraf Nasir i-Khusraw el gener de 1047, era un pobre llogaret, i la població no fou reconstruïda fins al final del segle per Sulayman ibn Kutalmish (o Ibn Kutlumush 1077-1086) el seljúcida de Rüm, però fou destruïda pel seu rival Tadj al-Dawla Tutush I, el seljúcida de Síria i va quedar deshabitada o quasi. Durant les Croades va jugar un paper secundari i fou poc poblada.

L'abril o maig de 1119 Ilghazi I s'hi va instal·lar i la va convertir en base per atacar Harin, el Rudj i el Djabal Summak. Tughtagin de Damasc i Ak Sunkur I van atacar Alep i l'emir local, Sawar (que governava en nom de Zengi) va convertir a Kinnasrin amb la seva base d'operacions. El comte occità Ponç de Trípoli va assetjar la població el 1134/1135, pero Zengi, venint d'Homs, la va poder salvar. Al final del segle XII el viatger Ibn Djubayr diu que estava abandona i en ruïnes. A partir d'aquest segle ja no s'esmenta com a població i l'únic important de la ciutat era el seu khan (caravanserrall) important per les caravanes que es dirigien cap a Alep al sud o cap al-Atharib a l'oest. A un turó proper (Tell Nabi Is) s'hi fan peregrinacions a una tomba atribuïda a un profeta de nom Salih (en realitat la tomba de l'emir Salih ibn Abd Allah ibn al-Abbas). Sota els otomans va restar com un pobre llogaret que portava el nom d'Eski Haleb. Modernament va recuperar el seu nom tradicional.

El djund[modifica | modifica el codi]

Tribus àrabs ja estaven assentades a l'est del territori al segle V. Al segle VI hi van haver diversos combats destacant la victòria prop de les fonts del riu Udhayya del ghassànida al-Harith sobre el làkhmida al-Mundhir d'al-Hira. Amb la conquesta musulmana Síria fou dividida en quatre adjnad (singular djund): al-Urdunn, Filistin, Dimashk i Hims,però més tard Muawiya I o el seu fill i successor Yazid I van crear un cinquè djund, el de Kinnasrin. Al-Tabari diu que Muawiya hi va instal·lar refugiats de Bàssora i Kufa, mentre que al-Baladhuri i Yakut diuen que Yazid va separar aquest districte del de Hims. El djund estava entre el Djabal Zawiya al sud, el Djabal Barisha a l'oest; el Djabal Saman al nord i la plana de Mard Dabik, i les salines de Djabbul a l'est.

Amb les conquestes abbàssides el djund es va estendre cap al nord i hi foren incloses: al nord Kurus, Tizin, Duluk; al nord-oest Ayntab i Kalat al-Rum; al sud incloïa els districtes de Maarrat Misrin i Maarrat al-Numan, el d'Hamat i el territori de Sarmin. Però sota Harun al-Rashid se li va segregar a l'oest el territori entre Antioquia de l'Orontes i (cap a l'est) find Alep i Manbidj i diversos districtes al nord que van formar part dels territori dels Awasim, quedant limitat als territoris d'Alep cap al sud. Tot i perdre importància militar va conservar importània economica i pagava al segle IX 350.00 dinars (el de Damasc 120.000) i al segle X, 400.000 dinars (Damasc 370.000). El djund limitava a l'oest amb la costa d'Antakya a Bayas; al nord amb Marash i els Awasim; a l'est l'Eufrates (de Sumaysat a Balis) i al sud la regió d'Hamat amb Shayzar i Rafaniya (regió que es disputaven Homs i Kinnasrin).

El 961 la regió fou atacada per Nicèfor Focas; va tornar dos anys més tard (963). Els bizantins van atacar diverses vegades (966, 998, 1030) deixant la zona assolada. Els Awasim van desaparèixer i Antakya fou annexionada a Bizanci. Al segle següent va passar als seljúcides que es van ocupar molt poc de la zona que ja estava en decadència. Els francs del principat d'Antioquia el 1102 van reclamar tribut a la regió. El 1137 Folc de Jerusalem i tropes d'Antiqouia van atacar la regió i van imposar una treva i el pagament de tribut a l'emir Sawar que governava a Alep per compte de Zengi. Els àrabs van recuperar les terres en mans dels francs al segle XIII.

Encara que el nom de província i districte de Kinnasrin es va mantenir en la memòria (encara s'esmenta al segle XVIII) des del segle X Alep va recuperar la primacia regional. Sota els otomans el djund va quedar dins al liwa d'Halab (Alep).

Arqueologia[modifica | modifica el codi]

Les recerques arqueològiques del lloc d'Hadhir Quinnasrin corresponen a dos llocs separats uns 4 km a un i altre costat del riu Quwayk:

  • Chalcis / Al-Iss
  • Al-Hâdhir / Quinnasrin

El primer lloc ha estat molt poc excavat i el segon s'ha excavat fa relativament poc temps, des de 1997, per un equip dirigit per Marianne Barrucand (Universitat de París IV), amb cooperació amb Donald Whitcomb (Institut oriental de la universitat de Chicago) i Clauss-Peter Haase (museu d'Art i d'Historia de Berlín). Es difícil excavar, ja que la zona està habitada i al-Hadhir és una població d'uns 25.000 habitants.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) The Oriental Institute of the University of Chicago Annual Report 2000-2001, figure 2. Table of historical and archaeological periodization

Referències[modifica | modifica el codi]

  • M. Cannard, Les Hamdanides
  • R. Dusand, Topographie historique de la Syrie, París, 1927
  • R. Grousset, Histoire des Croisades, París 1935

Coord.: 35° 59′ 55″ N, 36° 59′ 53″ E / 35.99861°N,36.99806°E / 35.99861; 36.99806