Kiowa-tano

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kiowa-tano
Distribució
geogràfica:
Oest dels Estats Units
Classificació
genètica
:
Utoasteca-tano
Subdivisions:
Distribució de les llengües kiowa-tano

Kiowa-Tano és una família de llengües ameríndies parlades a Nou Mèxic, Kansas, Oklahoma, i Texas. Sovint és relacionada amb la família Uto-asteca, però encara és pendent d'investigació.

Dins de la família el grup tano està format per les llengües tewa, tiwa i towa o jémez. El tiwa presenta diferències entre els seus dialectes septentrionals (taos, picurís), els seus dialectes meridionals (Sandia, Isleta, Isleta del sud, Piro). Aquestes llengües es parlen en la seva majoria la regió habitada pels indis pueblo a Nou Mèxic. D'altra banda, el grup kiowa representat en l'actualitat per una sola llengua, parlada en sud-oest d'Oklahoma, i que prèviament ocupava un territori més ampli dividit entre Nou Mèxic, Texas i Oklahoma. Existeixen altres llengües extingides del subgrup piro que es consideren més properes al grup tano.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Llengües de la família[modifica | modifica el codi]

No existeix un consens complet sobre la ramificació i diversificació de la família kiowa-tano, encara que una proposta amb gran acceptació és la següent:[1]

A. kiowa

B. tiwa, 2.104 parlants (cens 2000)[3]

D. tewa, un total de 3.784 parlants (cens del 2000)[4]

E. jemez

  • jemez (també towa), 1.929 parlants (cens 2000)[5]

Relacions amb altres llengües[modifica | modifica el codi]

Diversos autors han postulat que existeix algun parentiu llunyà entre les llengües kiowa-tano i les uto-asteca (utoasteca-tano) però l'evidència és escassa i està lluny de ser concloent (en la secció de lèxic es pot comprovar que algunes formes kiowa-tano guarden alguna semblança amb les formes uto-asteques, però per si mateixes aquestes coincidències no permeten donar per segur el parentiu).

Característiques comunes[modifica | modifica el codi]

Fonologia[modifica | modifica el codi]

La taula de més a baix[6] reflecteix l'inventari consonàntic reconstruït pel proto-kiowa-tano, la protollengua que hauria donat lloc a les llengües kiowa-tano actuals, tal com va ser reconstruït per Hali (1967) basant-se en les correspondències regulars en posició inicial:

Labial Alveolar Velar Labio-
velar
Glotal
Oclusiva sonora *b *d (*g) *gʷ
sorda *p *t *c *k *kʷ
glotalitzada *pʼ *tʼ *cʼ *kʼ *kʷʼ
aspirada *pʰ *tʰ *cʰ *kʰ *kʷʰ
Nasal *m *n
Fricativa *s *h
Semivocal *w

Els signes /c, cʼ, cʰ/ són els signes emprats de l'AFA per a africades (en IPA es denoten com a /ʦ, ʦʼ, ʦʰ/). L'evidència a favor de /*g/ deriva dels prefixos; el fonema /*g/ no apareix en posició inicial estricta i per tant, aquí s'indica entre parèntesi. Hali també reconstrueix el tret de nasalitat per a les vocals nasals. La qualitat vocàlica i altres característiques prosòdiques com la quantitat vocàlica, el to o l'accent encara no han estat pròpiament reconstruïdes. Malgrat això Hali (1967) esbossa alguns conjunts de correspondències que inclouen la quantitat vocàlica.

La següent taula il·lustra les correspondències fonètiques entre les consonants inicials reconstruïdes pel proto-kiowa-tano i els corresponents sons en les llengües modernes:

Consonants inicials en la protollengua i en les llengües modernes
PROTO-
KIOWA-TAÑO
Taos Tewa Jemez Kiowa PROTO-
KIOWA-TANO
Taos Tewa Jemez Kiowa
consonant context
fonètic
*h h h [7] h *dz j j, dʒ z d
ʔ ʔ ʔ *d davant vocal oral l d d
*p p p p p davant vocal nasal n n n
*pʼ *n n
*pʰ f ɸ *w w w w j
*b m m m b *ɡʷ ɡ
*m m (*ɡ) k ɡ k
*t t t t t *k k k
*ts [8] ts s *kʷ ɡ
*tʰ θ ʃ *kʷʼ kʷʼ kʷʼ
*tsʰ s s *kʼ
*s ɬ c[9] s *kʰ x x h
*tʼ *kʷʰ
*tsʼ tʃʼ[10] tsʼ

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Els pronoms personals en les llengües kiowa-tano distingeixen entre tres persones gramaticals. Encara que el piro i el tewa distingeixen sistemàtica el singular del plural, en tiwa i kiowa les formes de plural són idèntiques a les de singular:[11]

PERSONA Kiowa Tigua Tewa Piro proto-KT proto-UA
1a no- na-oé *na- *ni-
2a ám ʔą ʔų e-kié im- *im-
3a ąwaną wa

On s'ha emprat la grafia <ą, ų> representa les vocals nasals /an, un/.

Un altre aspecte gramatical interesant és l'existència d'oposició entre diàtesi directa/inversa.

Comparació lèxica[modifica | modifica el codi]

Numerals[modifica | modifica el codi]

Els numerales per a diferents llengües kiowa-tano són:[12]

GLOSA Kiowa-Towa Tewa-Tiwa PROTO-
KIOWA-TANO
Jemez Kiowa Tewa Tiwa
septen.
Tiwa
merid.
'1' pˀɨ̜ páːgɔ̀ wîʔ wẽ́mò ˈwimˀa *pɨmˀa
'2' wî(š) jíː wíye wíʔìnò ˈwisi *wiʦʰi
'3' (tá) pʰã́ò poeye pôyùo ˈpacɔᵃ *payuwo
'4' wíː(l) jíkjá yôenu wìanò wiᵃn *wian-
'5' pˀįːtˀō ʔɔ̃́ntˀɔ̀ pˀa̹ːnú pˀônyùo ˈpˀandɔᵃ *pˀanto
'6' mį́ːtʸī mɔ́sɔ́ mõ̂ɬì ˈmaɬi *masi
'7' sɨ́ pã̀nsẽ́ ʦé ʦù shú *ʦɨ
'8' hɨ́ jáʦẽ́ khâːve xʷílì hwiři *kʷʰidi
'9' hɨ̜̄ kɔ́ʦẽ́ whä̜ːnu xʷiẽ̀ hɔ̃ᵃ *kʷʰiã-
'10' tǽ̜pʼɨ̜ kɔ́kʰĩ̀ tä̜ tẽ́kʔɵtim ˈtiðɜhɜm *tæn-

El terme per a '3' del jemez és un préstec del navajo. El tiwa septentrional correspon a la varietat de Taos.

Cognats[modifica | modifica el codi]

A continuació es presenten alguns cognats que donen suport les correspondències examinades en l'apartat de fonologia:[13]

 Taos   Tewa   Jemez   Kiowa  GLOSA
*b mɑ̃ mãʔ mĩ́ː 'portar'
*m mæ̃̀n- mãn mãté mɔ̃ː-dɔ 'mà'
*d (+ V) līlū- diː délʔɨː 'gall
*d (+ Ṽ) ˈnæ̃̄m- nãn nṍː dɔ̃-m 'arena' (en Taos), 'sòl' (en Tewa, Kiowa),
'espai' (en Jemez)
*n næ̃̄ nãː nĩ́ː nɔ̃ː 1a del signular
*ts ˈtʃī tsíː ta 'ull'
*t tũ̀ tṹ tɨ̃́ tõ- 'dir'
*tsʰ sũ̀ sũwẽ sɨ̃́ tʰõ-m 'beure'
*tʰ ˈtʰɤ̄ θáː ʃó tʰa- 'trencar' (en Taos, Tewa, Jemez),
'danyar molt' (en Kiowa)
*ts’ ˈtʃʼɑ̄- tʼɔ-l 'fetge'
*t’ tʼɑ́- tʼon tʼaː tʼɔː 'antílop'
*dz jɑ̄- zǽː 'cançó' (en Taos, Jemez),
'cantar' (en Kiowa)

Similituds amb l'utoasteca[modifica | modifica el codi]

Alguns exemples de formes lèxiques comparades en kiowa, en tewa[14] i en proto-utoasteca.[15]

GLOSA Kiowa Tewa Tigua proto-UA
'un' pa wî' nnan *sēme
'dos' yi wíyeh wi'i nn *wo-/*wa-
'tres' pa'o poeyeh payua *pahi
'quatre' yige yôenu *nawi
'cinc' ant'a p'ą́ąnú p'anyua *māko
'home' ch'i sen soan *ti-/*taka
'dona' ma kwee *hupi
'sol' pay than *ta(w)-
'lluna' p'ahy p'óe *meya
'aigua' t'on p'oe p'â *pā

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Davis, Irvine. (1979)
  2. Cens dels EUA del 2000
  3. Cens dels EUA del 2000
  4. Cens dels EUA del 2000
  5. Cens dels EUA del 2000
  6. Els símbols fonètics americanistes difereixen de les formes de l'IPA: Amer. < c > = IPA < ts >, Amer < ʒ > = IPA < dz >.
  7. El símbol ∅ representa la pèrdua fonètica de la consonant.
  8. Taos (i també Picuris) /tʃ/ varia entre la postalveolar [tʃ] i l'alveolar [ts].
  9. Hale (1967) transcriu aquesta consonant com la palatalitzada [tʸ] a Hale (1967), davant [kʸ] usada a Hale (1962).
  10. Taos (i Picuris) /tʃʼ/ varia entre la postalveolar [tʃʼ] i l'alveolar [tsʼ].
  11. F. Barriga (2005): Los sistemas pronominales indoamericanos, INAH, México, ISBN 968-03-0129-X
  12. Kiowa-Tanoan Numerals (E. Chan)
  13. Les dades són de Hale (1967), qui els pren de G. Trager (per al Taos), Harrington (per al Kiowa), Dozier (per al Tewa), les dades per al Jemez foren recollits en camp pel propi Hale.
  14. Vocabulary Words in the Kiowa-Tanoan Language Family
  15. Wick R. Miller, Uto-Aztecan cognate sets, 1967.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Davis, Irvine. (1979). "The Kiowa-Tanoan, Keresan, and Zuni Languages" in The languages of Native North America, ed. M. Mithun, pp. 390-443, ISBN 0-292-74624-5.
  • Reed, Erik K. (1949). Sources of upper Rio Grande Pueblo culture and population. El Palacio, 56 (6), 163-184.
  • Snow, Dean R. (1976). The archaeology of North America. New York: The Viking Press.
  • Trager, George L. (1942). The historical phonology of the Tiwa languages. Studies in Linguistics, 1 (5), 1-10.
  • Trager, George L. (1951). Linguistic history and ethnologic history in the Southwest. Journal of the Washington Academy of Science, 41, 341-343.
  • Trager, George L. (1967). The Tanoan settlement of the Rio Grande area: A possible chronology. In D. H. Hymes & W. E. Bittle (Eds.), Studies in southwestern ethnolinguistics: Meaning and history in the languages of the American Southwest (pp. 335–350). The Hague: Mouton.
  • Trager, George L. (1969). Taos and Picuris: How long separated. International Journal of American Linguistics, 35 (2), 180-182.
  • Trager, George L.; & Trager, Edith Crowell. (1959). Kiowa and Tanoan. American Anthropologist, 61 (6), 1078-1083.
  • Wendorf, Fred. (1954). A reconstruction of northern Rio Grande prehistory. American Anthropologist, 56 (2), 200-227.
  • Wendorf, Fred; & Reed, Erik K. (1955). An alternative reconstruction of northern Rio Grande prehistory. El Palacio, 62 (5/6), 131-173.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]