Kirk Douglas
  |
||
|---|---|---|
 Kirk Douglas a The Big Trees (1952) |
||
| Nom real: | Issur Daníelovitx | |
| Naixença: | 9 de desembre de 1916 Amsterdam, Nova York (EUA) |
|
| Nacionalitat: |  Estats Units |
|
| Cònjuge/s: | Diana Dill (1943-1951) Anne Buydens (1954-actual) |
|
| Premis Oscar | ||
| Oscar honorífic 1996 - Trajectòria cinematogràfica |
||
| Globus d'Or | ||
| Millor actor - Drama 1956 - Lust for Life Cecil B. DeMille 1968 - Trajectòria cinematogràfica |
||
| Premis César | ||
| César honorífic 1980 - Trajectòria cinematogràfica |
||
| Festival de Berlín | ||
| Ós d'Or honorífic 2001 - Trajectòria cinematogràfica |
||
|
|
||
| Pàgina sobre Kirk Douglas a IMDb | ||
Issur Daníelovitx (en alfabet cirílic, И́сер Даниело́вич), més conegut com Kirk Douglas, (Amsterdam, Nova York, 1916) és un actor i productor de cinema estatunidenc. També és el pare de l'actor Michael Douglas.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Infantesa i joventut [modifica]
Els seus pares eren jueus russos, i el seu nom real Issur Daníelovitx Demsky. De petit va destacar en esports i arts escèniques, en les quals li agradava dirigir i actuar. Es va graduar en lletres a la Universitat de Saint Lawrence. Després de graduar-se se'n va anar a Nova York, on va aconseguir una beca a l'Acadèmia Americana d'Art Dramàtic del 1939 al 1941.[1]
Gràcies a la ja consagrada actriu Lauren Bacall, el 1941 entra en el món de Broadway, però després és cridat a files a l'Armada dels Estats Units. Fa el servei militar els anys 1942-1943, durant la Segona Guerra Mundial. Llicenciat amb honors, torna a Broadway.
Fullejant una revista, veu una bella model i actriu anomenada Diana Dill, la qual, el 1943, acabarà essent la seva esposa, amb la qual tindrà dos fills, Michael i Joel.
El camí cap a la fama [modifica]
El 1946, als trenta anys d'edat, i ja amb una certa fama aconseguida a Broadway, Lewis Milestone el proposa com a protagonista en el film L'estrany amor de Marta Ivers, on es revela com a un actor de caràcter.
El 1949, interpreta un boxador en la pel·lícula Champion, de Mark Robson, per la qual és nominat a l’Oscar al millor actor.
Kirk es féu famós pel seu caràcter temperamental i les seves idees de tendència esquerrana, fet que li va generar enemistats.
El 1951, la seva esposa Diana Douglas li demanà el divorci a causa de les incomptables infidelitats, que, a més, eren públiques. No obstant això, sempre van mantenir excel·lents relacions amistoses.
L'èxit [modifica]
El 1954 es casa per segona vegada, amb Anne Buydens, amb qui té dos fills.
Realitzà molts films èpics dels quals cal destacar Spartacus, de Stanley Kubrick, compartint pantalla amb Peter Ustinov. El 1957, també sota la batuta de Kubrick, protagonitzà Paths of Glory (Camins de Glòria), pel·lícula antibel·licista que no s'estrenà a l'Estat espanyol fins després de la mort de Franco.
Una altra de les seves famoses actuacions, per la qual va ser nominat per tercera vegada a l'Oscar per al millor actor, fou en la pel·lícula Lust for Life, dirigida per Vincente Minelli i George Cukor, on interpreta el paper del pintor Vincent Van Gogh, al costat d’Anthony Quinn, que representa Paul Gauguin.
Donà a cadascun dels seus films, amb la força de les seves actuacions, una marca distintiva.
La seva fama és comparable a la d'actors com Sir Laurence Olivier i Anthony Quinn.
A més va co-dirigir diverses pel·lícules, i sostingué un singular plet amb Stanley Kubrick per la producció d'algunes de les seves pel·lícules, fet que li va restar força a Hollywood i li va llançar per terra els possibles Oscar.
Va intervenir tant en comèdies com en drames, i ha encarnat personatges durs però de fons molt vulnerable: la ja esmentada Champion (1949); Ace in the Hole, de Billy Wilder (1951); The Bad and the Beautiful, de Vincente Minnelli (1952); Tough Guys, de Jeff Kanew (1986); Oscar, de John Landis (1991); Diamonds, de Allan Aaron Katz (1999), etc.
El 1971 va rodar al cap de Creus, juntament amb Yul Brynner, The Light at the Edge of the World, dirigida per Kevin Billington i basada en la novela de Jules Verne Le phare du bout du monde (El far de la fi del món).
El 2003 va rodar Coses de família, de Fred Schepisi, amb el seu fill Michael i el seu nét, en la qual cadascú representa el seu paper en la vida real.
Ha participat també en nombroses produccions per a televisió.
El 1988 va publicar la seva autobiografia (El fill del drapaire).
Fou nominat per a un Oscar en tres ocasions, però mai no el va guanyar. En canvi, el 1996 va ser guardonat amb un premi honorífic pels seus cinquanta anys de dedicació al cinema.
El 1991 va sobreviure a un accident en helicòpter on dues persones van resultar mortes, i el 1994 patí una trombosi lleu que li va provocar seriosos problemes psicomotrius.
Filmografia [modifica]
- 1946 L'estrany amor de Marta Ivers (The Strange Love of Martha Ivers)
- 1947 Retorn al passat
- 1947 Mourning Becomes Electra
- 1948 I Walk Alone
- 1948 The Walls of Jericho
- 1949 My Dear Secretary
- 1949 A Letter to Three Wives
- 1949 Champion
- 1950 Young Man with a Horn
- 1950 The Glass Menagerie
- 1951 Camí de la forca (Along the Great Divide)
- 1951 Ace in the Hole
- 1951 Detective Story
- 1952 The Big Trees
- 1952 Riu de sang
- 1952 The Bad and the Beautiful
- 1953 The Story of Three Loves
- 1953 The Juggler
- 1953 Act of Love
- 1954 20.000 Leagues Under the Sea
- 1955 The Racers
- 1955 Ulysses
- 1955 Man Without a Star
- 1955 The Indian Fighter
- 1956 Van Gogh, la passió de viure (sobre la vida de Vincent Van Gogh)
- 1957 Top Secret Affair
- 1957 Gunfight at the O.K. Corral
- 1957 Camins de glòria
- 1958 The Vikings
- 1959 Last Train from Gun Hill (L'últim tren de Gun Hill)
- 1959 The Devil's Disciple
- 1960 Strangers When We Meet
- 1960 Espàrtac
- 1961 Town Without Pity
- 1961 The Last Sunset
- 1962 Lonely Are the Brave ( la seva pel·lícula predilecta)
- 1962 Dues setmanes en una altra ciutat (Two Weeks in Another Town)
- 1963 The Hook
- 1963 The List of Adrian Messenger
- 1963 For Love or Money
- 1964 Seven Days in May
- 1965 In Harm's Way
- 1965 The Heroes of Telemark
- 1966 Cast a Giant Shadow
- 1966 Is Paris Burning?
- 1967 The Way West
- 1967 The War Wagon
- 1968 Once Upon a Wheel (documental)
- 1968 A Lovely Way to Die
- 1968 The Brotherhood
- 1969 El compromís (The Arrangement)
- 1970 El dia dels tramposos
- 1971 To Catch a Spy
- 1971 The Light at the Edge of the World (La llum de la fi del món)
- 1971 A Gunfight
- 1972 A Man to Respect
- 1973 Scalawag
- 1975 Posse
- 1975 Jacqueline Susann's Once Is Not Enough
- 1977 Holocaust 2000
- 1978 The Fury
- 1979 Cactus Jack
- 1980 Saturn 3
- 1980 Home Movies
- 1980 The Final Countdown
- 1982 The Man from Snowy River
- 1983 Eddie Macon's Run
- 1986 Tough Guys
- 1991 Oscar
- 1991 Veraz
- 1994 A Century of Cinema (documental)
- 1994 Greedy
- 1999 Diamonds
- 2003 Coses de família (It Runs in the Family)
- 2004 Illusion
Referències [modifica]
- ↑ «Academy of Dramatic Arts honors Kirk Douglas» (en anglès). Kentucky New Era, 8 Abr 1987. [Consulta: 1/11/2011].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kirk Douglas |
- Kirk Douglas a Internet Movie Database (anglès)
- Kirk Douglas a Internet Broadway Database (anglès)
- Kirk Douglas a TCM Movie Database (anglès)
- Kirk Douglas a Allrovi (anglès)
- Kirk Douglas a Yahoo! Movies
- Persones vives
- Actors de cinema de l'estat de Nova York
- Directors de cinema estatunidencs
- Productors de cinema estatunidencs
- Actors de sèries de televisió de l'estat de Nova York
- Guanyadors de l'Oscar honorífic
- Guanyadors del premi Globus d'Or al millor actor dramàtic
- Guanyadors del premi Cecil B. DeMille
- Militars estatunidencs de la Segona Guerra Mundial
- Actors jueus estatunidencs
- Receptors de la Legió d'Honor
- Receptors de la Medalla Presidencial de la Llibertat
