Kirk Douglas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Kirk Douglas
Kirk Douglas el 1969
Kirk Douglas el 1969
Nom real: Issur Daníelovitx Demski
Naixença: 9 de desembre de 1916 (1916-12-09) (97 anys)
Amsterdam, Nova York (EUA)
Origen: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Diana Dill (1943-1951)
Anne Buydens (1954-actual)
Premis Oscar
Oscar honorífic
1996 - Trajectòria cinematogràfica
Globus d'Or
Millor actor - Drama
1956 - Lust for Life
Cecil B. DeMille
1968 - Trajectòria cinematogràfica
Premis César
César honorífic
1980 - Trajectòria cinematogràfica
Festival de Berlín
Ós d'Or honorífic
2001 - Trajectòria cinematogràfica

Pàgina sobre Kirk Douglas a IMDb

Issur Daníelovitx Demski[1] (en alfabet cirílic, И́сер Даниело́вич), més conegut com a Kirk Douglas (Amsterdam, Nova York, 1916), és un actor, director i productor de cinema estatunidenc. També és el pare de l'actor Michael Douglas. Al llarg d'uns vuitanta films ha conformat una sòlida reputació.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Infantesa i joventut[modifica | modifica el codi]

El seu nom real Issur Daníelovitx Demski. Els seus pares eren immigrants jueus de Chavusy, Mahilyow voblast, (ara a Bielorússia, però llavors formava part de l'Imperi rus).[2] La família, que parlava yiddish, havia arribat als Estats Units el 1910.[3][4] No es pot dir que la seva infància fos precisament sumptuosa, ja que per ajudar a la família repartia diaris en torns de matí i de nit. Va ser una de les seves professores qui el va animar a introduir-se al món del teatre, per a això es va preparar fent recitals de poesia, participant en concursos d'oratòria, etcètera.[5] També va destacar en esports. Es va graduar en lletres a la Universitat de Saint Lawrence. Després de graduar-se se'n va anar a Nova York, on va aconseguir una beca a l'Acadèmia Americana d'Art Dramàtic del 1939 al 1941.[6]

Gràcies a una companya d'estudis,[5] la ja consagrada actriu Lauren Bacall, el 1941 entra en el món de Broadway, però després és cridat a files a l'Armada dels Estats Units. Abans d'entrar a la Marina, legalment va canviar el seu nom pel de Kirk Douglas.[7] Fa el servei militar els anys 1942-1943, durant la Segona Guerra Mundial. Llicenciat amb honors, torna a Broadway. Fullejant una revista, veu una bella model i actriu anomenada Diana Dill, la qual, el 1943, acabarà essent la seva esposa, amb la qual tindrà dos fills, Michael i Joel.

El camí cap a la fama[modifica | modifica el codi]

El 1946, als trenta anys, i ja amb una certa fama aconseguida a Broadway, Lauren Becall va suggerir al productor Hal Wallis que li efectués una prova, de la qual va sortir més que airós. Lewis Milestone el proposa com a protagonista del film L'estrany amor de Martha Ivers, on es revela com a un actor de caràcter. Després vindria Mourning Becomes Electra, la gran obra d'O'Neill, que va ser un autèntic desastre comercial en la seva versió cinematogràfica.[5]

Emprenedor i guiat pel seu propi instint, va declinar l'oferta de protagonitzar The Great Sinner (1949), que finalment recauria en Gregory Peck, en benefici d'una oportunitat del productor Stanley Kramer[5] que li va donar el paper protagonista en una cinta més modesta, Champion, de Mark Robson, que li suposaria el seu primer reconeixement a la pantalla gran[1] i per la qual fou nominat a l'Oscar al millor actor. Amb Ace in the Hole, de Billy Wilder, accediria a la condició d'indiscutible intèrpret principal. Tres anys després de la filmació a Alburquerque d'aquest film convertit, com tants altres del seu protagonista, en un clàssic, Kirk Douglas va posar els fonaments de la seva emblemàtica productora, Bryna Productions, nom escollit en honor de la seva mare.[1]

Kirk Douglas es féu famós pel seu caràcter temperamental i les seves idees de tendència esquerrana, fet que li va generar enemistats. Douglas va ser un descobridor o protector de talents, com ho testifiquen els primers treballs amb Stanley Kubrick, els noms de l'actriu italiana Elsa Martinelli, d'Edward Dmytryk -director d'Homes oblidats- o Dalton Trumbo -guionista d'Espàrtac-.[1]

El 1951, la seva esposa Diana Douglas li demanà el divorci a causa de les incomptables infidelitats, que, a més, eren públiques. No obstant això, sempre van mantenir excel·lents relacions amistoses.

L'èxit[modifica | modifica el codi]

El 1954 es casa per segona vegada, amb Anne Buydens, amb qui té dos fills.

Realitzà molts films èpics dels quals cal destacar Espàrtac, de Stanley Kubrick, compartint pantalla amb Peter Ustinov. El 1957, també sota la batuta de Kubrick, protagonitzà Camins de glòria, pel·lícula antibel·licista que no s'estrenà a l'Estat espanyol fins després de la mort de Franco. Espàrtac va marcar el declivi de la Bryna, que va continuar amb L'últim de la llista, que significà un fiasco tant en l'àmbit comercial com artístic.[1] La capacitat de regeneració de Douglas va provenir de dues obres literàries que les quals havia adquirit els drets: Algú va volar sobre el niu del cucut de Ken Kesey i Seven Days in May de Fletcher Knebel i Charles Bailey III.[1]

Coincidint amb l'assassinat de John F. Kennedy, Kirk Douglas va veure fracassar l'obra teatral i dotze anys més tard Jack Nicholson es faria amb el paper principal en la versió cinematogràfica, coproduïda per Michael, el més gran dels seus quatre fills. Però en canvi, va poder dur a terme Seven Days in May amb un tema que aborda els secrets de la Casa Blanca i del Pentàgon, film que va retornar a Kirk Douglas la caracterització de militar que es planteja un dilema moral, com esdevé en Camins de glòria. A partir d'aquesta cinta, Kirk Douglas va interpretar una relació de militars de diferent rang a In Harm's Way o Victory at Entebbe, equiparables a les seves representacions de personatges del vell Oest, la major relació amb la seva pròpia persona es troba a Lonely are the Brave pel seu caràcter individualista, solitari i errant.[1]

Una altra de les seves famoses actuacions, per la qual va ser nominat per tercera vegada a l'Oscar al millor actor, fou en la pel·lícula Van Gogh, la passió de viure, dirigida per Vincente Minnelli i George Cukor, on interpreta el paper del pintor Vincent Van Gogh, al costat d'Anthony Quinn, que representa Paul Gauguin.

Donà a cadascun dels seus films, amb la força de les seves actuacions, una marca distintiva. A més va codirigir diverses pel·lícules, i sostingué un singular plet amb Stanley Kubrick per la producció d'algunes de les seves pel·lícules, fet que li va restar força a Hollywood i li va llançar per terra els possibles Oscar.

Va intervenir tant en comèdies com en drames, i ha encarnat personatges durs però de fons molt vulnerable: la ja esmentada Champion (1949); Ace in the Hole, de Billy Wilder (1951); The Bad and the Beautiful, de Vincente Minnelli (1952); Tough Guys, de Jeff Kanew (1986); Oscar, de John Landis (1991); Diamonds, d'Allan Aaron Katz (1999), etc.

El 1971 va rodar al cap de Creus, juntament amb Yul Brynner, The Light at the Edge of the World, dirigida per Kevin Billington i basada en la novel·la de Jules Verne Le phare du bout du monde (El far de la fi del món). El 2003 va rodar Coses de família, de Fred Schepisi, amb el seu fill Michael i el seu nét, en la qual cadascú representa el seu paper en la vida real.

Ha participat també en nombroses produccions per a televisió. El 1988 va publicar la seva autobiografia (El fill del drapaire). Fou nominat per a un Oscar en tres ocasions, però mai no el va guanyar. En canvi, el 1996 va ser guardonat amb un premi honorífic pels seus cinquanta anys de dedicació al cinema. El 1991 va sobreviure a un accident en helicòpter on dues persones van resultar mortes, i el 1994 patí una trombosi lleu que li va provocar seriosos problemes psicomotrius.

El desembre de 1999 estrena Diamonds, una comèdia protagonitzada per Kirk Douglas als 83 anys. Malgrat haver patit un atac d'apoplexia i haver perdut un temps la parla[8] feia quatre anys, Douglas conservava una energia envejable i, al marge del seu retorn a les pantalles, també va presentar Young heroes of the Bible, un nou llibre de sumar als cinc que havia escrit amb anterioritat.[9]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Biografia a cinearchivo.com».
  2. Land of Ancestors: Kirk and Michael Douglas
  3. http://forward.com/articles/11171/a-legend-looks-back-/
  4. Farndale, Nigel. «Kirk Douglas: in 'pretty good shape' at 94». Telegraph, 23 de juliol de 2011.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Figures del cinema: Kirk Douglas». La Vanguardia, 7 de maig de 1966.
  6. «Academy of Dramatic Arts honors Kirk Douglas» (en anglès). Kentucky New Era, 8 Abr 1987. [Consulta: 1/11/2011].
  7. Douglas, Kirk. Let's face it: 90 years of living, loving, and learning. John Wiley and Sons, 2007, p. 3. ISBN 0-470-08469-3. 
  8. Lerman, Ganriel. «Entrevista a La Vanguardia». La Vanguardia, 1 de maig de 2000.
  9. «Kirk Douglas: "L'humor m'ajuda a viure, si no pogués riure, preferiria estar mort"». La Vanguardia, 27 de novembre de 1999.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]