Kish
Kish fou una ciutat estat de Mesopotàmia. Inicialment independent, cap el 2700 aC exercia l'hegemonia amb el rei Mebaragesi que va ser derrotat per Uruk. El seu successor Aka sostindrà lluites contra el rei Gilgamesh d'Uruk. A la mort de Gilgamesh, Kish se'n va poder independitzar i potser va tornar a exercir l'hegemonia amb Mesalim, però després del 2600 aC ja torna a ser una ciutat sense domini sobre d'altres. Cap el 2350 aC Lugalzagesi de Umma va derrotar a Kish que malgrat tot va aconseguir mantenir la independència. El 2340 aC un funcionari reial, Sharrukin, es rebel·la contra el rei de Kish, Urzababa i es fa l'amo d'una part del territori de Kish on funda la ciutat d'Accad. Uns anys després Sharrukin ocupa Kish i es proclama rei amb el nom de Sargon I (rei autèntic). La ciutat de Kish fou destruïda en els darrers combats, però Sargon va ordenar de reconstruir-la. El 2260 aC es va revoltar contra els successors de Sargon, però va ser sotmesa. Va recobrar la independència cap a finals del segle però va passar a Uruk i després a Ur. El 2025 aC es va fer independent i va passar a Isin el 2010 aC. Cap el 1900 aC tornava a ser independent sota el rei Ashduniarim i va passar a Babilònia el 1860 aC. L'hegemonia de Kish a Accad i més tard en gran part de la Baixa Mesopotàmia feu que els reis sumeri-acadis, que pretenien la supremacia sobre els seus rivals, es donéssin sovint el títol a vegades honorífic de "rei de Kish" o "rei de les quatre parts" (Sumer, Elam, Subartu i Amurru, amb Kish al centre).
[modifica] Periode protodinàstic
Es denomina període protodinàstic a l'etapa històrica de Mesopotàmia que s'estén entre 3000 aC i 2334 aC, això és, en el període sumeri. Està marcat pel desplaçament de les poblacions rurals cap a les ciutats; el qual portarà el sorgiment de noves ciutats. Existeix una manca de troballes escrites de la seva etapa inicial, aquests es el motiu pel qual la seva història es relativament desconeguda, els textos reapareixen en els últims segles del període, mostrant una generalització de les guerres entre ciudats per disputes territorials.
[modifica] Primera dinastia de Kish
La llista de reis sumeris comença amb la primera dinastia de Kish, formada per 23 reïs i que comprèn un periode de 24.500 anys (amb una mitja de 1000 anys per regnat). Els primers 21 reïs (els quals tots tenen noms semites) no poden considerar-se com històrics i n'es molt poc probable que en un futur sigui possible contatar la seva autenticitat històrica. El seu valor demostra peró, una preponderancia de Kish en aquest primer periode.
- C.Kullassina-bel de Kish: 960 anys
- Nangishlishma de Kish: 670 anys
- En-Tarah-Ana de Kish: 420 anys
- Babum de Kish: 300 anys
- Puannum de Kish: 840 anys
- Kalibum de Kish: 960 anys
- Kalumum de Kish: 840 anys
- Zuqaqip de Kish: 900 anys
- Atab de Kish: 600 anys
- Mashda de Kish: 840 anys
- Arwium de Kish: 720 anys
- Etana de Kish, el pastor, el qual va ascendir al cel i consolidar tots els regnes estrangers: 1500 anys
- Balih de Kish: 400 anys
- En-Me-Nuna de Kish: 660 anys
- Melem-Kish de Kish: 900 anys
- Barsal-Nuna de Kish: 1200 anys
- Zamug de Kish: 140 anyos
- Tizqar de Kish: 305 anys
- Ilku de Kish: 900 anys
- Iltasadum de Kish: 1200 anys
Mebaragesi es el 22 rei de la dinastia (se l'atribueixen 900 anys de regnat) i es del primer del qual es té constància històrica(dos inscripcions). La mitologia sumerio-acàdia relata la rivalitat entre Uruk (representant del sur sumeri) i Kish (centre del nord semita).
[modifica] La tauleta
Kish destaca per ser el jaciment on s'ha trobat una tauleta amb inscripcions que mostren els primers passos d'una escriptura cuneiforme. Es creu que es tracta del primer document escrit de la història (s'ha datat al voltant del 3500 aC), amb uns signes entre pictogrames i els signes alfabètics del sumeri. La tauleta es conserva al Ashmolean Museum d'Oxford.
