Kiska

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Kiska (Estònia)».
Mapa topogràfic de Kiska

Coord.: 51° 57′ 51″ N, 177° 27′ 36″ E / 51.96417,177.46000

Mapa de l'oest de les Illes Aleutianes. Kiska és l'illa nº 7 ; Attu és la número 1.

Kiska (en aleutià: Qisxa[1]) és unes de les illes del grup Rat Islands de les Illes Aleutianes d'Alaska.

Aquesta illa i la d'Attu van ser els dos únics llocs conquerits pels japonesos als Estats units durant la Segona Guerra Mundial.

Volcà (actiu) de Kiska

Ocupa una superfície de 107,22 km2, la seva vegetació és del tipus tundra. Actualment està deshabitada.

Història[modifica | modifica el codi]

Vitus Bering la descobrí l'any 1741 junt amb altres illes de les Aleutianes.[2]

No va atraure gaire l'interès dels comerciants russos un cop acabada l'explotació dels seus pinnípedes.[3]

Desde 1775, Kiska i altres llocs de les Aleutianes van ser un centre del comerçs de pells de la Companyia Russo-Americana dirigida per Grigory Shelekhov.

Invasió al·liada de Kiska, 15 d'agost de 1943

Els japonesos desembarcaren a Kiska el 6 de juny de 1942 i van capturar les únics habitants de l'illa: un destacament de l'estació meteorològica de la U.S. Navy compost per 10 homes, including a lieutenant, along with their dog. (One member of the detachment escaped for 50 days. Starving, el dia següent els japonesos capturaren l'Illa Attu.

La importància militar d'aquesta illa, remota i dificil d'abastir, era qüestionable, però els japonesos en valoraren l'impacte psicològic sobre els Estats Units de la pèrdua d'una part del territori nord-americà. Durant l'hivern de 1942–43, els japonesos reforçaren i fortificaren Kiska, amb vistes a evitar una operació armada contra les japoneses illes Kurils.

El 15 d'agost de 1943, un exèrcit d'invasió al·liat de 34.426 homes, ja va trobar l'illa completament abandonada pels japonesos. Tanmateix els al·liats tingueren unes 200 baixes, sia pel foc amic, trampes posades pels japonesos o per malalties relacionades amb la meteorologia.

També els vaixells de guerra japonesos intentaren topedejar l'illa de Little Kiska.[4]

El lloc d'ocupació japonesa a Kiska es considera un National Historic Landmark. També l'illa és pat del Alaska Maritime National Wildlife Refuge (AMNWR).[5]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bergsland, K. Aleut Dictionary. Fairbanks: Alaska Native Language Center, 1994. 
  2. Georg Steller - Journal of a Voyage with Bering, 1741-1742 edited by O. Frost. Stanford University Press, 1993, p. 119, ISBN 0-8047-2181-5
  3. Black, Lydia. Russians in Alaska. Fairbanks: University of Alaska Press, 2004. ISBN 1-889963-05-4. 
  4. Webber, Bert. Aleutian Headache. Medford (Oregon): Webb Research Group, 1993, p. 201–202. ISBN 0-936738-69-3. 
  5. Jones, Ian L. «Kiska2002». Memorial University of Newfoundland, 2008-05-04. [Consulta: 2008-06-05].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kiska