Warhammer

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Kislev (Warhammer))
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Warhammer (oficialment Warhammer: The Game of Fantasy Battles, abreviat sovint com a Warhammer Fantasy Battles, Warhammer Fantasy o WFB) és un joc d'estratègia de guerra per torns, s'hi juga amb miniatures i està ambientat en un món de fantasia èpica. És un joc desenvolupat per Games Workshop, i el seu món de ficció és usat també per ambientar un joc de rol, novel·les, jocs de cartes col·leccionales i un variat marxandatge.

Està basat en altres mons fantàstics, i dóna la suficient llibertat de creació als jugadors per poder seguir expandint aquest joc estratègic, creant noves tropes, generals, exèrcits i regnes. Va ser creat com un joc d'escaramusses a finals de la dècada de 1970, però de mica en mica, i després de nombroses edicions, s'ha convertit en un complex joc de grans batalles. L'any 2006 s'havien publicat set edicions del joc, amb catorze exèrcits diferents i diverses campanyes mundials.

Material necessari[modifica | modifica el codi]

Partida de Warhammer

Per poder jugar es necessita el següent:

  • Miniatures que representin els diferents exèrcits. No és necessari que siguin de Games Workshop si no s'han d'utilitzar en tornejos oficials.
  • El reglament oficial del joc.
  • Cada jugador ha de tenir el reglament corresponent al seu exèrcit.
  • Una superfície de joc d'uns 180x120cm, que pot ser una taula, el terra, etc.
  • Si es desitja, es poden utilitzar diversos elements d'escenografia per donar més realisme a les batalles, com arbres, rius, etc.
  • Daus normals de sis cares (és recomanable que en siguin molts), un dau d'artilleria i un de dispersió.
  • Una cinta mètrica per mesurar distàncies.
  • Plantilles per calcular l'àrea d'efecte de determinades armes, encanteris o accions.
  • Un full i un bolígraf per apuntar els detalls de les unitats, com pot ser l'armament.

Exèrcits[modifica | modifica el codi]

Bretònia[modifica | modifica el codi]

Bretònia és la terra de l'honor, situada a l'oest del Vell Món, llinda per l'est amb l'Imperi i pel sud amb Estàlia. És adjacent també al bosc de Loren, terra dels elfs silvans.

Es caracteritza perquè els seus exèrcits estan formats per nobles cavallers que lluiten al costat dels seus vassalls per protegir les seves terres o defensar als seus aliats contra el caos, elfs foscos i altres enemics de la pau. Els vassalls actuen segons el feudalisme, per tant gaudeixen de la protecció que ofereixen els cavallers a canvi de tributs.

L'objectiu de tot cavaller és aconseguir beure del Grial que porta la Dama del llac. Per aconseguir tan alt honor, han de passar per diversos nivells en la jerarquia militar, començant per cavallers novells (cavallers joves que encara no han demostrat el seu valor), continuant per ser cavallers del regne (la major part de l'exèrcit). Posteriorment, quan inicien la recerca del Grial, abandonen l'ús de la llança per l'espasa i surten a la cerca d'aventures per aconseguir ser dignes de beure del Grial. Quan per fi aconsegueixen trobar-lo, es converteixen en cavallers del Grial, sants en vida, tornant a utilitzar la llança i anant a protegir llocs sagrats de la seva deessa. En algunes regions de Bretònia, els pegasos són comuns, i alguns cavallers els utilitzen per atacar des del cel muntats en ells.

Els plebeus solen ser cuiners, grangers i ramaders. En combat, són cridats pels cavallers i aquests obeeixen cegament als seus protectors. Hi ha plebeus que utilitzen llança (anomenats homes d'armes), altres que tenen certa habilitat amb l'arc, i fins i tot hi ha alguns plebeus que veneren fins a tal punt als cavallers del Grial, que es transformen en bojos fanàtics que els adoren, formant un Reliquiari amb les restes d'un cavaller mort. Alguns plebeus aconsegueixen l'honor de muntar en un cavall per ser les avançades de l'exèrcit, i últimament els plebeus són també els que usen l'única màquina de guerra de l'exèrcit bretonià, el trabuc.

L'exèrcit bretonià és un exèrcit ràpid i versàtil. Posseeix una gran varietat de tropes de cavalleria, que els dota d'una gran maniobrabilitat. Tenen una formació única de combat de cavalleria que els transforma en una de les millors cavalleries del joc. Però en canvi, la seva màgia no és massa poderosa, ni tampoc les seves armes de projectils. La infanteria és sacrificable, però acompleix les seves funcions de sobres.

L'Imperi[modifica | modifica el codi]

L'Imperi és la nació humana més poderosa del món de Warhammer. Els poderosos exèrcits de l'Emperador formen el bastió que conté a les forces del Caos, evitant la invasió de tot el Vell Món. Plens de fe en els poderosos Déus guerrers, armats amb canons i rifles de les escoles imperials, amb el suport de mags de les vuit escoles de màgia i a disposició d'una població enorme, l'Imperi permet la supervivència de la humanitat, en el món hostil de Warhammer.

L'Imperi es divideix políticament en comtats (Nordland, Refectorland, Ostland, Ostermark, Hochland, Middenland, Talabecland, Stirland, Reikland, Averland i Wissenland), ciutats-estat (Altdorf, Nuln, Talabheim i Middenheim) i un petit territori autòcton anomenat L'Assemblea, casa dels Halflings, una raça d'éssers baixets, poc més d'un metre d'alçada, amb molta gana. La capital és Altdorf i el seu Déu principal és Sigmar, tot i que també es ret culte al Déu del Llop Ulric. Quan un Emperador mor, es reuneixen els comtes electors, els burgesos de les ciutats, l'ancià de L'Assemblea i els representants dels dos cultes i entre tots elegeixen al futur Emperador. L'actual Emperador és Karl Franz, qui s'ha vist obligat a lluitar en la més gran de totes les batalles contra el Caos.

L'Imperi és un exèrcit variat i colorista que permet gran diversitat de tàctiques en el camp de batalla. Les seves poderoses unitats de cavalleria i la seva nombrosa infanteria són la força que evita la invasió del Vell Món.

Averland[modifica | modifica el codi]

Averland jau al sud de L'Imperi, entre els rius Aver i Reik de dalt, i fa frontera amb les Muntanyes Negres i el gran terreny que són les Muntanyes de la Fi del Món. És una província prospera, malgrat ni és la més gran o influent de L'Imperi. Les Muntanyes Negres i les Muntanyes de la Fi del Món contenen un bon grapat de mines, moltes d'elles en possessió dels nans. El metall extret és venut a bon preu a Averheim, la capital de la província, a mercaders de Nuln, que ho transporten en barcasses, seguint la corrent del riu Aver. Les muntanyes contenen diverses bastions nans, però els goblins nocturns o els skaven els han pres, mentre que altres han sigut donades per perdudes després de violentes erupcions volcàniques.

El Pas del Foc Negre guarda una important ruta de comerç entre les Zones Frontereres i L'Imperi, i divideix les Muntanyes de la Fi del Món. de les Muntanyes Negres. La ruta és un vell camí Nan i s'estén passant Averheim, i més al nord de L'Imperi. Els béns del Pas del Foc Negre són normalment enviats a través del Riu Aver cap a Nuln. El pas és l'únic lloc on és possible creuar les muntanyes, ja que els laterals són extremadament massa empinats i quasi impossible de creuar. Per no mencionar què l'oratge és totalment imprevisible i pocs s'atreveixen a ser agafats en una tempesta de neu o un allau. Si les coses no semblaven prou roïnes, les muntanyes són la llar de tribus ferotges de goblins nocturns, troll, skavens i monstres llegendaris. Alguns valents aventurers es guanyen la vida furtant ous dels pics més alts i venent-los al Zoo Imperial. Aquestes bèsties es convertiran més tard, en muntures dels més famosos generals.

Averland és una província rica, i com a resultat, es gasten grans sumes de diners als uniformes dels soldats de l'estat. Els veterans prefereixen uniformes extravagants per a destacar en comparació als pagesos, però per a reflectir la seua antiguitat. Aquesta tradició ha calat ben endins als rangs, fins al punt que fins i tot la milícia i bandes mercenàries es fan amb les robes més extravagants que es poden permetre. L'exèrcit Averland té fama de tindre tants sastres com per a poder subministrar una ciutat petita. Els forasters sobren fer burla sobre el fet que els Averlands són tan bons arquers, per què no volen lluitar cos a cos i arriscar fer-se malbé o tacar-se la roba. Aquestes observacions són silenciades en la presència dels veterans del Pas del Foc negre, o el bromista seria trobat aviat a una claveguera amb uns pocs dents menys. La pràctica de portar aquest tipus de roba extravagant té el seu motiu en la diminuta raça de halflings ja que contínuament demanen als sastres reduir les mànigues i afegir amplària a la cintura. Molts reclutes joves són desanimats en adonar-se de la prohibició de portar el conegut uniform fins que no hagen servit durant almenys un any a l'exèrcit. Aquesta 'Sang Nova' no són reconeguts com a soldats professionals encara, i han de portar una roba més simple.

Els Bergjaeger són un destacament especial de la guàrdia del Pas del Foc Negre, constituït per paranyers i exploradors de les muntanyes properes. Són experts desplaçant-se silenciosament a través de terreny rocós i normalment són utilitzats com exploradors. El rerefons d'un paranyer és molt variat, i la majoria dels tenen més d'una història a contar. Alguns eren guardaboscos que han perdut el treball o el trobaren poc inspirador. Altres són caçadors furtius obligats a servir a l'exèrcit per evitar la pena de presó. Altres són bandolers que van decidir fugir cap a la milícia quan els agricultors estigueren massa prop de capturar-los. Siga quin siga el seu rerefons, són tiradors experts i ben adaptats a la natura fosca de la muntanya salvatge.

Kislev[modifica | modifica el codi]

La Terra del Gran Ós: La terra de Kislev jau al nord i est de l'Imperi. L'est llunyà travessa els densos boscos i donen pas a les estepes què s'estenen fins a les Muntanyes de la Fi del Món. Els hiverns de Kislev són durs i cruelment llargs i per mesos la terra és presa per tempestes de neu i gel. Els municipis de Kislev són principalment construïts en fusta, ja que la pedra és rara i només les ciutats més importants tenen edificis de pedra i murs. A l'antiga ciutat capital de Kislev els massius edificis blancs són coronats per grans cúpules daurades i decorades amb estàtues d'or i gàrgoles. Es diu què Kislev és un país pobre omplit amb gent rica. És cert què la gent que viu en aquesta terra atribolada tenen una visió de la vida que els forasters troben sorprenentment positiva. Kislev és també un país en constant amenaça d'invasió. Exèrcits de Norses salvatges a vegades s'aventuren dins de Kislev, assaltant i saquejant, i per a empitjorar les coses, Kislev es troba just en la frontera amb els Deserts del Caos, així que qualsevol invasió del Caos passa per la seua terra (i la seua gent) primer.

Per ajudar-los en la seua lluita contra aquestos enemics, els Tzars de Kislev han forjat llaços amb l'Imperi. Aquesta aliança beneficia als dos països, ja que els governants de l'Imperi han entès el benefici d'un baluard al nord contra les marees del Caos. Els dos països tenen una tradició d'enviar tropes a l'altre en temps de necessitat, de fet la Legió Grifó, orgull de la noblesa Kislevita, va ser format com a símbol d'unitat entre els dos països. Aquesta ordre de cavallers està feta principalment per nobles Kislevites, però tenen com a guarnició i lloc d'entrenament a l'Imperi.

Temàticament estan basats en països eslaus i l'antic estat Rus de Kiev. També està inspirada en la Mancomunitat de Polònia-Lituània i la Rússia dels segles 16 i 17, amb el nóm derivat de la ciutat de Kíev

Tot i la constant amenaça dels exèrcits invasors, la gent de Kislev canta i balla i juga tant com, o potser més, que qualsevol altra gent d'altre imperi a l'Antic Món. Alguns diuen que la seua felicitat relativa deriva de la seua estima a la beguda forta. Tant si és veritat o no, els Kislevites gaudeixen de les seues begudes alcohòliques, i de fet molta de la seua gent atribueix qualitats quasi màgiques a la beguda Kislevita més famosa, el Vodka.

Els Kislevites tendeixen a ser callats davant d'estrangers, però dins dels seus cors hi ha molta alegria. De fet són cridaners i sorollosos quan estan entre la seua gent. Els Kislevites són coneguts per ser guerrers extremadament valents, i tenen un odi al Caos major que la majoria de gent del Antic Món. Mentre que molts ciutadans de l'Imperi poden romandre ignorants als signes inicials d'un culte al Caos, els ciutadans Kislevites immediatament busquen qualsevol signe de depravació i netegen els individus infectats amb espasa i foc. Molts ciutadans de Kislev han perdut les seues llars o els seus éssers estimats pels guerrers del Caos, i això els ha fet adonar-se de que qualsevol cosa que signifique menys que una constant vigilància, podria conduir a la seua pròpia caiguda. Per tant, són implacables en la seva determinació en contra dels seus enemics antics. Donen a les forces del Caos cap quarter, ja que no esperen cap a canvi.

L'exèrcit Kislevita compren les següents unitats:

  • Llancers Alats (Com els hússars polonesos a la Polònia al segle 17).
  • Arquers a cavall Ungol.
  • Kossars Kislevites (Com els Cosacs Ucraïnesos).
  • Legió Grifó: Aquestos cavallers són la guàrdia personal de la Tzar quan va a la guerra. Quan no, serveixen com a mercenaris a l'Imperi, especialment a Middenheim.
  • Boyars: Els senyors feudals de Kislev.

Ostland[modifica | modifica el codi]

El Principat d'Ostland és el més escassament habitat de totes les Províncies Electoral de l'Imperi. La seua gent té més llaços amb la terra de Kislev al nord que amb els seus compatriotes al sud. Açò és causat per què el Bosc d'Ombres i les Muntanyes Mitjanes formen dos barreres naturals entre Ostland i la resta de l'Imperi. Al Bosc d'Ombres hi ha grans quantitats de caça silvestre, però també criatures fosques com Homes bèstia del Caos i goblins dels boscos. Les Muntanyes Mitjanes són el punt més alt de l'Imperi i els seus pics són habitats per un gran nombre d'Ogres, què sovint serveixen a l'exèrcit, i són temuts pels seus enemics per la seua força i ferocitat.

L'aïllament d'Ostland ha marcat als seus habitants, sent la província menys nombrosa. Els habitants d'Ostland són pobres però gent amb una gran duresa i determinació. Cada poble viu poc més que per sobre del nivell de subsistència i normalment està format per una gran família. Açò ha dut a gent d'altres províncies a fer bromes sobre la seua 'consanguinitat', però no davant d'un d'ells. Els homes d'Ostland són alts i amples d'esquena, mentre que les dones tendeixen a ser també altes i primes o petites i robustes. Els homes casats normalment són agricultors de la terra que també reuneixen arrels, tubercles i nous als boscos, mentre que els que no hi són casats gasten les seues vides com a paranyers i caçadors. L'adoració a Taal, el Déu dels Boscos i Bèsties, és molt popular a la regió, tot i que també hi ha certa adoració a l'esposa de Taal, Ryha, i al seu germà Ulric als pobles més situats a l'oest.

Mentre que no són bel·licosos per natura, els habitants d'Ostland mai s'oposen a una bona i honesta baralla de borratxos i, amb el seu amor per les cerveses fosques, aquest tipus d'incidents no són infreqüents. Durant la Gran Guerra contra el Caos, els habitants d'Ostland es congregaren en grans nombres per a brandar arcs i llances en defensa dels seus veïns Kislevites. Més que altra part de l'Imperi, Ostland ha tastat el flagell del Caos i el seu odi pel mal no coneix fronteres.

El poc comerç de la província es basa en el comerç de pell, ja que Ostland té bons subministres de caça. La gent d'Ostland té tendència a malbaratar qualsevol ingres disponible en símbols car que els donen estatus, com armadura amb ornaments o armes de foc impressionants, sent particularment favorits les pistoles i rifles de caça de doble barril. Com a resultat, detesten gastar diners en llogar mercenaris poc fiables, sent molt autosuficients.

Els colors de l'estat d'Ostland són el negre i el blanc, i la capital és Wolfenburg. El símbol d'Ostland és el bou, sent un cap de bou un motiu comú en senyeres i escuts.


Homes bèstia[modifica | modifica el codi]

els homes bèstia no se sap si són humans transfigurats, o cabres mutades horriblement per la influència maligna del Caos. Viuen en els boscos del Vell Món. Les unitats principals d'aquestes criatures del Caos són els Gors i els Ungors, a part de minotaures, centaures i altres mutacions del Caos als boscos. La seva tàctica principal és l'emboscada, que utilitzen contra tot aquell que s'acosti als seus boscos. El seu cap més gran que mai hagin tingut va ser Gorthor, cabdill dels homes bèstia. Actualment el seu líder es Kazrahk.

Hordes del Caos[modifica | modifica el codi]

Són humans als que ha posseït el poder negre del caos, tot i que també els componen dimonis dels déus majors. Els servidors del caos són nombrosos en varietat, però rarament superen als seus enemics; així doncs, els adoradors del Caos es basen en la seva gran força, més que en el seu nombre. Depenent del déu al qual serveixen tenen uns dons o uns altres en diversos aspectes. Entre aquestes figures de veneració trobem a:

  • Tzeentch: És el que canvia les coses i el canvi forma part de la mateixa naturalesa del Caos, així com l'energia sempre canviant que els mortals anomenen màgia. També se'l coneix com Tchar entre els bàrbars del Nord, com Chen a l'exòtic orient i com Shunch a les caloroses jungles del Sud i en tots aquests llocs el seu nom és sinònim de canvi. Tot i això, a tot arreu se'l coneix com El Gran Conspirador, un manipulador molt subtil que posseeix una saviesa exhaustiva. És el mestre manipulador, el que mou els fils del destí i el que regeix la sort tant dels seus seguidors com dels seus enemics. Tzeentch no té forma concreta, tot i que es manifesta com una llum que canvia de color. La seva marca es representa amb la serp sinuosa del canvi i sol beneir als seus dimonis i paladins amb horribles becs d'ocell, urpes i plomes multicolors. La seva pell i la seva armadura resulta un flux constant que canvia d'aspecte i color i que forma rostres que no paren de riure's del seu adversaris i que sempre repeteixen paraules inquietants.
  • Nurgle: Déu de les descomposicions i la pestilència, simbolitza els mals del món i els seus seguidors mostren malaltia i deformitats, però tot i això, són dels guerrers més resistents.
  • Khorne: Déu de la sang, les guerres i la ira, es basa principalment en la força bruta i entre les seves files, rarament trobem un mag, tot i que les seves unitats compensen aquest fet per ser desapiadades i demolidores en combat.
  • Slaanesh: Déu de la depravació, la luxúria i els plaers prohibits, és el déu més jove, els seus servidors es mouen de forma elegant i la seva forma física fa que l'estimis sense remei, li agrada jugar amb les seves preses abans d'eliminar-les i aquesta mateixa afició l'han heretat els seus dimonis que es representen com belles i letals diablesses.

El Caos és una raça versàtil: els jugadors poden crear un exèrcit centrat en el cos a cos (Khorne), la màgia (Tzeencht), o un exèrcit tàctic format per seductores filles de Slaanesh, repugnants fills de Nurgle, o el Caos absolut.

Nans[modifica | modifica el codi]

Els nans són una de les races principals i més antigues. Igual que en la majoria de mons de fantasia són sers similars als humans però més baixos i robusts, són decidits i valerosos, inclús arribant a ser increïblement tossuts. Això els converteix en soldats fiables i guerrers de paraula. També són rancorosos amb aquells que els ofenen.

Conservadors dels sabers antics i desconfiats de les noves tecnologies, encara que són grans inventors. A més, rebutgen la màgia tal com l'entenen altres races, tot i que són molt hàbils dotant de màgia rúnica diversos objectes, des d'armament a joieria. Els nans també dona gran importància a la riquesa material, l'honor i l'edat. Es senten molt orgullosos de la seva cultura i tradicions i tendeixen a mirar amb superioritat a altres races, com els humans o els elfs (amb els que no guarden bona relació a causa d'una guerra del passat).

En el combat es mostren com un mur de roca inamovible, gràcies a la seva resistent infanteria, però a la vegada capaços de disparar amb gran força, gràcies als seus trabucs i canons.

Molt temps abans que els humans apareguessin, els nans ja dominaven un gran imperi subterrani a les Muntanyes de la Fi del Món. Lamentablement, aquest imperi, es va veure parcialment destruït per culpa, tant de causes naturals, com per atacs d'altres races com els Skaven o els pells verdes. Aquest és el motiu de l'odi que els nans senten contra Orcs i Goblins.

Reis funeraris[modifica | modifica el codi]

Des dels profunds deserts de Khemri, desperten els no-morts de Settra, el més gran rei de la més antiga civilització de la humanitat. Molts segles han passat sota la sorra mentre els seus enemics dominaven les seves antigues terres i finalment s'ha produït el despertar dels morts, quan el maligne Nagash va devastar Nehekhara amb el més mortal encanteri mai abans pronunciat en tot el món de Warhammer.

Khemri posseeix una tàctica horripilant... la màgia aplicada totalment a les tropes, un bon general sabrà utilitzar aquesta tàctica i veure com el seu enemic no sap a qui atacar, les forces de Khemri, formades per milers d'esquelets i criatures del desert, com voltors o escorpins, causen terror i tenen una bona cavalleria, a més dels seus carros lleugers de guerra els quals componen la seva columna vertebral, els seus temibles gegants d'ós provocaran el pànic a les files enemigues. Al ser no-morts, podria semblar una vulgar còpia de l'exèrcit vampíric, però no és així. A més, també compten amb temibles unitats amb la capacitat de cop letal, com la guàrdia del sepulcre i criatures artefacte com els Ushabti. Pot dedicar-se a disparar i a la velocitat amb els seus arquers. La seva màgia nigromàntica també és diferent: en lloc de nigromants, té sacerdots funeraris que es dediquen a ressuscitar unitats esquelètiques en lloc de crear-les directament. A més, compten amb un dels elements d'atac més poderosos del joc: la misteriosa arca de les ànimes.

Orcs i Goblins[modifica | modifica el codi]

Els Orcs són criatures de més o menys 2 metres d'alçada, són forts i resistents, tot i que no són massa intel·ligents. Per reproduir-se, els orcs deixen anar espores, les quals si cauen en el terreny adequat donaran lloc a diferents tipus de goblins. Depenent de les condicions de l'entorn, d'aquestes espores sorgiran als pocs dies un cert nombre de Snotlings, i posteriorment Goblins. Després Orcs joves que creixeran segons com d'agressius que siguin i les batalles en les que participin. És per això que els Comandants Orcs són notablement més grans que els Orcs joves. Són anomenats pells verdes degut a les algues que creixen en la seva pell. Els més vells que s'han arribat a veure són de 30 anys, pel que no se sap amb certesa quant viuen. La societat pellverda s'estructura de manera molt simple: el més fort pega al més petit, i els individus més grans i forts són anomenats caps per aglutinar les seves tropes. Els Orcs gaudeixen amb la devastació, i si no tenen adversaris es mataran o menjaran entre ells; la dieta de l'Orc és omnívora. Els Orcs pateixen animositat, el que els suposa un descontrol neuronal passatger.

Els Goblins, els éssers més astuts de l'exèrcit dels Orcs i Goblins, són petits, amb un nas gran i bastant més enginyosos que els Orcs; la seva força està en el nombre. Una sub-raça dins de l'espècie Goblin són els Goblins nocturns, que habiten sota terra, i cultiven fongs al·lucinògens, dels quals obtenen un licor que al beure'l els produeix un estat de bogeria, cosa que els deixa com a terribles fanàtics que giren d'un costat a l'altre subjectats a una cadena amb una enorme bola de ferro a l'altre extrem.

L'exèrcit Orc té una gran quantitat de tropes: Orcs durs (entre ells els Orcs Negres), abundants Goblins, Fanàtics, Cavalleria amb llops o porcs senglars, carruatges, monstres com trols i gegants, curioses màquines de guerra, com el llançagoblins, etc. És un exèrcit irregular i bastant divertit, amb el qual pots aconseguir grans victòries o vergonyoses derrotes.

L'exèrcit pellverda és un exèrcit versàtil, que pot dur a terme, des de la tàctica més complicada, a la més simple, per tant, és adequat tant per a principiants com per a veterans. És dels més variats del món de Warhammer Fantasy. La dificultat de dirigir aquest exèrcit correctament és sobretot l'animositat de la gran majoria de tropes i entre altres coses la debilitat dels goblins quan estan en inferioritat numèrica, la inestabilitat de les màquines de guerra, etc.

Skaven[modifica | modifica el codi]

El Vell Món es troba recorregut per una sèrie de túnels i masmorres creades en temps pretèrits pels nans i els elfs quan el Caos encara no s'havia manifestat. No obstant hi ha altres criatures que viuen en aquestes cavernes abandonades. Els Skaven són rates mutades pel poder del Caos i que segueixen al seu déu, la Rata Cornuda, amb devoció. Algunes d'aquestes són fortes, però la gran majoria lluiten amb un temor que les consumeix i les porta a fer coses extremadament perilloses.

Els Skaven controlen un imperi subterrani enorme que s'expandeix per sota les terres civilitzades i més enllà. La capital és Plagaskaven, situada a les Marismes de la Bogeria a Tilea. La ciutat es divideix en nombrosos nivells, essent els superiors ocupats pels quatre grans clans, i els inferiors per la resta de clans en funció de la seva importància en la societat skaven.

Aquest exèrcit es divideix en quatre grans clans:

  • Clan Eshin: Skaven sigilosos que ataquen des de qualsevol lloc, trien la nit per fer-ho. Aquests grups solen ser dirigits pels poderosos assassins skaven, autèntics mata-generals dels exèrcits rivals.
  • Clan Pestilens: És el clan de les malalties i les pestilències. Les tropes regulars d'aquest grup són els fanàtics monjos de plaga. Solen anar acompanyats dels temibles portadors d'incendiari, aquests, són agitats amb força pels seus portadors i propaguen uns gasos verinosos contra el que les armadures dels seus enemics són inútils.
  • Clan Moulder: Ningú ha contemplat els pous de l'horror del clan Moulder sense caure en la bogeria. Aquests pous són on es troben les masmorres on els membres del clan Moulder fan els seus experiments amb Ogres, humans, rates, dimonis i altres éssers. La creació més brillant d'aquest clan és la Rata-Ogre. Aquestes creacions van acompanyades al camp de batalla per Senyors de les Bèsties que amb els seus fuets condueixen a les Rates-Ogre i a les Rates Gegants a la seva voluntat.
  • Clan Skryre: Els Skaven més intel·ligents, són reclutats per aquest clan. Sota terra existeixen infinitat de laboratoris on experimenten constantment amb la seva preuada pedra bruixa. Amerratadores, franctiradors Jezzail, el poderós canó llançador de vent enverinat o la seva millor creació, el poderós canó de disformitat són les seves armes. Tot això es dirigit per els temuts i grillats enginyers bruixots.

Regnes Ogres[modifica | modifica el codi]

A l'est del Vell Món, passat el Desert dels Udols es troben els Regnes Ogres. Els Ogres són criatures primitives, violentes i lletges, aproximadament de la mida d'un troll, que devoren tot aquell que s'atreveix a penetrar als seus territoris. Un sol Ogre pot acabar fàcilment amb un regiment imperial. Marxen cap a la batalla amb els seus destartalats exèrcits disposats a matar i saquejar els dèbils regnes dels humans. Tenen com a servents als Gnoblars, una deformació de la raça Goblin.

Un Ogre equival a diversos homes, i això es veu reflectit en el camp de batalla. Són poc nombrosos, i els seus regiments estan formats per quatre o cinc miniatures. Tot i que, la seva càrrega és terrible degut a la seva capacitat de moviment. En definitiva, un exèrcit molt potent, sense masses projectils, màgia atípica, poc maniobrable, però amb unes tropes que compleixen una funció determinada, un exèrcit compacte i difícil de derrotar.

Alts elfs[modifica | modifica el codi]

Els alts elfs van ser la segona raça en poblar el món, després dels homes llangardaix. La seva casa es troba enmig de l'oceà, a Ulthuan, on es troba un poderós nexe que absorbeix els vents del Caos. En la seva llengua a si mateixos s'anomenen Asur. Viuen en grans ciutats de pedra, cultivant les arts nobles. Els Alts Elfs són els sers que han aconseguit perfeccionar l'ús dels vents de la màgia al màxim. Degut a la seva longevitat són experts guerrers, però no tenen una gran força física.

Són enemics dels elfs foscos, ja que van ser traïdors a la seva terra, i van sepultar sota les aigües províncies senceres amb temibles encanteris. També ho són dels Nans, per morir el Rei Fènix a la Guerra de la Barba i capturar la seva preuada corona.

Els alts elfs constitueixen una força reduïda en el camp de batalla, però que dona molta guerra. Els seus guerrers són molt hàbils en combat i tenen una gran habilitat de projectils i una molt poderosa màgia. Poden anar muntats en dracs. Per contra, no són molt forts ni resistents i solen ser molts menys efectius que l'exèrcit enemic.

Elfs foscos[modifica | modifica el codi]

Són els germans foscos dels Asur, coneguts com a Druchii. En un principi vivien a Ulthuan amb els seus germans, però després d'una sagnant guerra civil van marxar a Naggaroth a recuperar-se de la seva derrota. Són cruels i esclavistes, ja que amb les seves arques negres solquen els mars i aborden les naus desprevingudes. La major part dels esclaus són sacrificats al seu déu Khaine.

El seu exèrcit, com el de tots els Elfs és poc nombrós i no molt resistent, però molt bo en la màgia, hàbil en projectils i en combat. Posseeixen monstres, com hidres, gèlids o mantícores; tropes silencioses i letals, com els assassins o les ombres; i les belles i mortíferes elfes bruixes.

Elfs silvans[modifica | modifica el codi]

Els Elfs Silvans habiten al bosc de Athel Loren. Aquest bosc està ple de follets, fades i altres estranyes i perilloses criatures. Els seus reis són Orion i Ariel, el primer és la reencarnació del déu de la caça Kurnous i la segona de Isha. Els elfs silvans tenen una relació amb els esperits del bosc, criatures que tenen un odi malaltís cap a tot aquell que entri al bosc. De tots els esperits del bosc sobresurt Durthu, un mil·lenari home arbre ple de cicatrius. Són els descendents dels antics colons procedents d'Ulthuan que van arribar al Vell Món i posteriorment es van negar a tornar després de la conflictiva època que va seguir a la Secessió.

Són aliats de Bretonia, però és una aliança molt estranya, ja que els Elfs Silvans són molt impredictibles i poden destruir poblats sencers durant la Cacera Salvatge, que té lloc cada any després del despertar d'Orion.

Els Elfs Silvans són sens dubte el millor exèrcit de tir de Warhammer. Els seus arquers són terribles, la seva cavalleria és ràpida i contundent, i a més, estan acompanyats dels esperits del bosc, com el temible home arbre o les cruels dríades. Com tots els Elfs, en combat cos a cos són extremadament hàbils tot i que poc resistents amb poca o nul·la armadura.

La seva tàctica en la batalla es basa en els tirs dels seus arquers i la mobilitat dels seus petits regiments, capaços d'atacar l'enemic des de tots costats i destruir-lo abans que s'adoni que l'ataquen.

Comtes vampir[modifica | modifica el codi]

Els Comtes Vampir són els supervivents de la ciutat de Lahmia, arrasada pels Reis Funeraris. Són morts que han rebut un ritual especial per a atorgar-los vida eterna. Els Comtes Vampir es distribueixen pel Vell Món d'una forma molt dispersa. Es divideixen en cinc clans vampírics:

  • Lahmia: Seductores vampires filles de la nit.
  • Strigoi: Vampirs nòmades que habiten als cementiris amb les seves hordes de necròfags amagant-se de la resta del món.
  • Von Carstein: Altius nobles de l'imperi que governen comtats d'aquest com un càncer domina els òrgans de la seva víctima. Aquest clan és el més antic i el més conegut a l'univers Warhammer. Manfred von Carstein és el cap dels Von Carstein. Aquest clan no posseeix ni bonificacions ni penalitzadors al contrari que els altres clans. Senten un odi especial cap a l'Imperi.
  • Necrarca: Foscos nigromants esperant a les seves torres.
  • Drac Sanguinari: Cavallers vampírics de força indomable i esperit de drac vermell que busquen pal·liar la seva set de sang.

Els Comtes Vampir porten a la batalla les seves hordes de zombis i esquelets, les seves tropes de rat-penats, els seus necròfags i els seus llops espectrals. També porten cavallers morts, espectres, rat-penats vampírics i donzelles espectrals.

Els Comtes Vampir són un dels més potents exèrcits, i tot per una senzilla raó: poden crear tropes en mig de la batalla. Els seus mags poden fer que en un torn aparegui just davant de les teves unitats un regiment d'una vintena de zombis i esquelets que, tot i que en combat no siguin gran cosa, són no-morts, per tant, no fugiran, i a més causaran temor. Aquest encanteri és la invocació de Nehek. El fet que quasi totes les unitats siguin no-mortes, amb tot el que suposa, és la força i la debilitat de l'exèrcit: si els teus herois cauen, també ho faran les teves unitats. Per sort, tenen els vampirs, uns dels millors herois del joc.

Homes llangardaix[modifica | modifica el codi]

Els homes llangardaix són la raça que van crear els ancestrals per al seu servei. Estan dirigits pels Slann, poderosos sacerdots i mags, capaços de moure continents amb les seves ments.

Els sauris són els guerrers i els lludrions són els encarregats dels treballs més manuals, com l'artesania. Finalment, hi ha els Kròxigors, destinats per la guerra i per treballs de força en temps de pau.

Viuen a Lustria i en algunes regions conegudes com les Terres del Sud. La seva cultura guarda relació amb la cultura asteca del nostre món. Els seus motius per la guerra són els que els van deixar marcats els ancestrals fa milers d'anys.

Van ser una de les primeres races creades de l'univers Warhammer pels Ancestrals, abans que els Nans o els Elfs. Quan els Homes Llangardaix entren a la batalla ho fan muntats en enormes besties de la jungla. Els sauris neixen en foscos pous sota terra, anomenats Pous de Desove. A vegades un Desove de Sauris té una habilitat especial, anomenat Desove Sagrat; es diu que els ancestrals podien veure el futur i això els feia predir quin tipus de tropes necessitarien i així, portar al món un Desove específic de Sauris.

Cada grup d'Homes Llangardaix viu en una ciutat-estat independent. El governant central i únic és un Slann, que manté contacte telepàtic amb la resta de Slann que encara segueixen vius. Els Slann de primera generació estan tots morts, l'únic que encara segueix anant a les batalles és el cos momificat de Kroak. Els Slann de cinquena generació són els menys poderosos i els més abundants, mentre que els escassos Slann de segona generació són dels més poderosos mags del món de Warhammer.

Nans del caos[modifica | modifica el codi]

A l'est del Vell Món, més enllà de les muntanyes de la Fi del Món, s'alcen les fortaleses d'obsidiana, on resideixen els malignes adoradors del déu Hashut, pare de la foscor. A diferència dels seus cosins llunyans, els Nans del Caos utilitzen la màgia amb gran habilitat, encara que paguen un preu molt elevat, ja que els seus bruixots es converteixen lentament en pedra.

Fa milers d'anys els nans es dirigiren cap al nord des de les seves ancestrals llars en algun lloc de les terres del sud. Viatjaren pels alts cims de les Muntanyes de la Fi del Món, seguint el rastre de jaciments minerals i gemmes precioses. Els nans s'estengueren per les muntanyes, seguint endavant per la cobdícia i la descoberta de noves betes de minerals i metalls a les roques. Durant un període de centenars d'anys excavaren pous i construïren ciutats a les cavernes subterrànies, portaren les mines fins al més profund de les muntanyes i excavaren túnels que els dugueren més al nord. Finalment, en algun moment misteriós i distant del passat, els nans arribaren a les terres elevades al llunyà nord de les Muntanyes de la Fi del Món que denominaren Zorn Uzkul o Terra del Gran Crani, un altiplà enorme i inhòspit on l'aire era escàs i fred i les roques estèrils. Molts tornaren al sud, per a engruixir el nombre dels cada cop més abundants, nans de les Muntanyes de la Fi del Món. Altres es dirigiren cap a l'oest cap a les fredes terres de Norsca, però alguns dels més aventurers es dirigiren a l'est i després cap al sud cap a les Muntanyes del Laments. Al principi aquestes comunitats disperses comunitats de nans es mantingueren en contacte entre elles, però els nans que es dirigiren a l'est s'allunyaren molt i quan les ofensives del caos arribaren a les regions del nord, el contacte es perdé per sempre i els nans de l'oest cregueren que els seus germans de l'est havien desaparegut destruïts per les incursions del Caos. En comptes de destruir-los el Caos provocà grans canvis en aquells nans.

Amb una economia basada, per una banda, en l'extracció i el comerç de minerals preciosos, i per altre, la utilització d'un gran nombre de pellsverdes com esclaus, els Nans del Caos dominen un imperi que s'expandeix des de Zorn Uzkhul, al nord, fins als límits del gran desert dels Udols, al sud. Amb freqüència, els nans del caos realitzen incursions contra tribus goblin de l'oest per obtenir esclaus.

Van sorgir d'uns nòmades Nans que van migrar per fundar fortaleses a l'Est. Però el Caos tot ho corromp, perquè aquests Nans comptaven amb fortaleses en inferioritat defensiva i només era qüestió de temps que caiguessin en el corrosiu entorn Caòtic.

Mercenaris[modifica | modifica el codi]

Tot i que els Mercenaris ofereixen els seus serveis per tot el món, la terra que compta amb més Mercenaris és Tilea, al Vell Món. Procedents de tots els regnes del Vell Món i de terres encara més llunyanes, les espases de lloguer convergeixen sobre Tilea, on pot assegurar-se que trobaran un treball molt profitós. Tilea és un país anàrquic i totalment ingovernable, on individus egoistes governen les seves ciutats independents. El poder real el tenen els rics Prínceps Mercaders, que conspiren contra les autoritats recaptadores d'impostos i lluiten entre ells amb el mateix entusiasme. De fet, a Tilea és tradicional que els únics exèrcits amb una grandària considerable siguin exèrcits de mercenaris, pagats i contractats per un príncep ric, un mercader, o un tirà ambiciós. Al contrari que altres exèrcits de Warhammer, els Mercenaris no procedeixen d'un lloc específic ni pertanyen a cap raça determinada, encara que la gran majoria són homes. Poden trobar-se pirates procedents dels gelats deserts de Norsca lluitant colze amb colze amb Corsaris d'Aràbia i misteriosos monjos guerrers d'Orient. Els Mercenaris són grups de guerrers que viuen per combatre: combaten per una paga, per l'emoció de l'aventura, per la possibilitat d'aconseguir riqueses incalculables. Alguns no són més que bandits, pirates en els que no es pot confiar, però també hi ha alguns que són valents prínceps que condueixen els seus valerosos guerrers cap a l'aventura i la conquesta de terres llunyanes.

Trolls[modifica | modifica el codi]

Els trolls són criatures enormes i fortes, però també bastant estúpides. N'hi ha de molts tipus, ja que com la resta de pellsverdes, tenen una gran varietat d'aspectes. Són, en general, grans, lletjos i amb un budell sempre buit. Tots els trolls són temuts per la seva ferocitat innata i la seva gana insaciable. S'usen al joc de rol Warhammer. Hi ha trolls comuns, que es poden trobar amb facilitat en llocs especialment pudents, els trolls de pedra. Poden arribar a menjar pedres, cosa que els permet sobreviure a les muntanyes més inhòspites; i trolls de riu. Els trolls estan sota la regla de l'estupidesa.

Escenografia[modifica | modifica el codi]

Un dels aspectes més lúdics i gratificants és l'escenografia. Es tracte de crear un element decoratiu i/o funcional dins el joc, representant un terreny natural o artificial com una casa, un bosc, una muntanya, un turó, un riu, i moltes etcètera. La gràcia de l'escenografia és la creativitat i l'habilitat personal per crear fantàstics elements, encara que si la mandra o l'habilitat fallen, sempre es pot recórrer als elements prefabricats disponibles en tot tipus de tendes d'aficions.

L'escenografia, a més de servir de decoració, influeix en el desenvolupament del joc. Per exemple, unitats protegides darrere d'arbres reben menys impactes per atacs de fletxes o, si hi ha un terreny pedregós, les unitats tenen més dificultat de maniobra i es desplacen més lentament.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Warhammer Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Averlanders Llista oficial dels Averlanders per a Mordheim, amb més informació addicional. En anglès.
  • Town Cryer Núm 10. Product Code 6024-1199-004
  • Ostlanders Llista oficial dels Ostlanders per a Mordheim, amb més informació addicional. En anglès.
  • Annual del 2002.
  • Kislev Llista oficial dels kislevites per a Mordheim, amb molta informació
  • Town Cryer Núm 16. ISSN 6071-1199-004
  • Annual 2002 Errata.
  • Thorpe, G., 2003. Exèrcits de Warhammer: Kislev. Nottingham: Games Workshop Ltd.
  • Games Workshop, 1993. 'Exèrcits de Warhammer: Imperi. Nottingham: Games Workshop Ltd.
  • Priestly, R. & Pirinen, T., 2000. Warhammer 6 ed.. Nottingham: Games Workshop Ltd. ISBN 1-84154-051-X