Kishurra
Kishurra fou una ciutat-estat sumèria de Mesopotàmia, a la vora del riu Purattum, al Eufrates mitjà, a mig camí entre Uruk i Nippur, i just 7 kms al nord de Shuruppak. El seu nom voldria dir "Lloc del límit" o "Punt de Frontera". La seva deïtat principal fou Ninurta i després Ishara.[1] Correspon a la moderna Tell Abu Hatab, a la governació d'al-Qādisiyyah, a l'Iraq).
Taula de continguts |
Histìra [modifica]
Kisurra fou fundada vers el 2700 aC, al II període dinàstic. A Kisurra el canal d'Isnnitum s'unia a l'Eufrates.[2] El rei Itur-Šamaš, vers el 2138 aC, va construir la porta d'Hadi-El i la muralla.[3] Vers el 2113 aC va perdre la seva independència a mans d'Ur. Vers el 2048 aC el rei de Kisurra fou enderrocat per Bur-Sin d'Ur. Urnammu d'Ur va enderrocar a Ibbi-Šamaš el 2013 aC.[4] Després la ciutat va deixar de jugar cap paper rellevant i va subsistir com a centre comercial i de transport a través d'Acàdia i després de l'imperi de Babilònia, declinant en temps d'Hammurabi com mostren les escavacions i les tauletes cuneïformes (vers 1800 aC).[5] En aquest temps (segle XVIII aC) és quan s'esmenta com a ciutat independent per darrera vegada.
Reis [modifica]
- Itur-Šamaš, vers 2138 aC
- Manabaltiel vers 2123 aC
- Šarrasyurrm vers 2108 aC
- Ubaya vers 2093 aC
- Zikrum vers 2078 aC
- Ibbi-Šamaš vers 2030-2013 aC
Arqueologia [modifica]
Els arqueolegs alemanys (el primer Robert Koldewey el 1902) han trobat nombroses tauletes a l'excavació de Tell Abu Hatab. [6] [7] [8]
Notes [modifica]
- ↑ Isara
- ↑ Sumerian Waterways
- ↑ NETBible: Babylon
- ↑ Zimmerer, Neil (2003) The Chronology of Genesis: A Complete History of the Nefilim. Adventures Unlimited Press ISBN 1931882223 p30
- ↑ Rogers, Robert William (1915) A History of Babylonia and Assyria. The Abingdon Press p435
- ↑ Walter Andrae, Die Umgebung von Fara und Abu Hatab, Mitteilungen der Deutschen Orient Gesellschaft, no. 16 , pàgs 24-30, 1903
- ↑ Walter Andrae, Ausgrabungen in Fara und Abu Hatab. Bericht über die Zeit vom 15. August 1902 bis 10. Januar 1903, Mitteilungen der Deutschen Orient Gesellschaft, no. 17, pàgs. 4-35, 1903
- ↑ E. Heinrich, Fara: Ergebmisse der Ausgrabungen der Deustchen Orient Gesellschaft in Fara und Abu Hatab 1902/03, J.C. Hinrichs, 1931
Referències [modifica]
- Anne Goddeeris, Tablets from Kisurra in the collections of The British Museum, Harrasowitz, 2009, ISBN 978-3-447-06064-6
- Anne Goddeeris, The Economic Basis of the Local Palace of Kisurra, Zeitschrift für Assyrologie und vorderasiatische Archäologie, vol. 97, nº 1, pàgs. 47-85, 2007
- Burkhart Kienast, Die altbabylonischen Briefe und Urkunden aus Kisurra, Steiner, 1978, ISBN 3515025928
- E. J. Banks, Impressions from the Excavations by the Germans at Fara and Abu Hatab, Biblical World, vol. 24, pp. 138-146, 1904
