Kix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kix i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC

Kix (o Kiś) fou una ciutat estat de Mesopotàmia. Inicialment independent, cap al 2700 aC exercia l'hegemonia amb el rei Mebaragesi que va ser derrotat per Uruk. El seu successor Aka sostindrà lluites contra el rei Guilgameix d'Uruk. A la mort de Gilgameix, Kix se'n va poder independitzar i potser va tornar a exercir l'hegemonia amb Mesalim, però després del 2600 aC ja torna a ser una ciutat sense domini sobre d'altres. Cap al 2350 aC Lugalzagesi de Umma va derrotar a Kix que malgrat tot va aconseguir mantenir la independència. El 2340 aC un funcionari reial, Xarrukin, es rebel·la contra el rei de Kix, Urzababa i es fa l'amo d'una part del territori de Kix on funda la ciutat d'Accad. Uns anys després Xarrukin ocupa Kix i es proclama rei amb el nom de Sargon I (rei autèntic). La ciutat de Kix fou destruïda en els darrers combats, però Sargon va ordenar de reconstruir-la. El 2260 aC es va revoltar contra els successors de Sargon, però va ser sotmesa. Va recobrar la independència cap a finals del segle però va passar a Uruk i després a Ur. El 2025 aC es va fer independent i va passar a Isin el 2010 aC. Cap al 1900 aC tornava a ser independent sota el rei Aixduniarim i va passar a Babilònia el 1860 aC. L'hegemonia de Kix a Accad i més tard en gran part de la Baixa Mesopotàmia féu que els reis sumeri-acadis, que pretenien la supremacia sobre els seus rivals, es donéssin sovint el títol a vegades honorífic de "rei de Kix" o "rei de les quatre parts" (Sumer, Elam, Subartu i Amurru, amb Kix al centre).

Període protodinàstic[modifica | modifica el codi]

Es denomina període protodinàstic a l'etapa històrica de Mesopotàmia que s'estén entre 3000 aC i 2334 aC, això és, en el període sumeri. Està marcat pel desplaçament de les poblacions rurals cap a les ciutats; el qual portarà el sorgiment de noves ciutats. Existeix una manca de troballes escrites de la seva etapa inicial, aquests és el motiu pel qual la seva història es relativament desconeguda, els textos reapareixen en els últims segles del període, mostrant una generalització de les guerres entre ciudats per disputes territorials.

Primera dinastia de Kix[modifica | modifica el codi]

La llista de reis sumeris comença amb la primera dinastia de Kix, formada per 23 reïs i que comprèn un període de 24.500 anys (amb una mitja de 1000 anys per regnat). Els primers 21 reïs (els quals tots tenen noms semites) no poden considerar-se com històrics i n'és molt poc probable que en un futur sigui possible contatar la seva autenticitat històrica. El seu valor demostra, però, una preponderancia de Kix en aquest primer període.

Murex amb el nom de Rimuix, rei de Kix, 2270 aC, Louvre.


  • C.Kullassina-bel de Kix: 960 anys
  • Nangixlixma de Kix: 670 anys
  • En-Tarah-Ana de Kix: 420 anys
  • Babum de Kix: 300 anys
  • Puannum de Kix: 840 anys
  • Kalibum de Kix: 960 anys
  • Kalumum de Kix: 840 anys
  • Zuqaqip de Kix: 900 anys
  • Atab de Kix: 600 anys
  • Maxda de Kix: 840 anys
  • Arwium de Kix: 720 anys
  • Etana de Kix, el pastor, el qual va ascendir al cel i consolidar tots els regnes estrangers: 1500 anys
  • Balih de Kix: 400 anys
  • En-Me-Nuna de Kix: 660 anys
  • Melem-Kix de Kix: 900 anys
  • Barsal-Nuna de Kix: 1200 anys
  • Zamug de Kix: 140 anyos
  • Tizqar de Kix: 305 anys
  • Ilku de Kix: 900 anys
  • Iltasadum de Kix: 1200 anys

Mebaragesi és el 22è rei de la dinastia (se l'atribueixen 900 anys de regnat) i és el primer del qual es té constància històrica(dos inscripcions). La mitologia sumèria-acàdia relata la rivalitat entre Uruk (representant del sur sumeri) i Kix (centre del nord semita).

La tauleta[modifica | modifica el codi]

Kix destaca per ser el jaciment on s'ha trobat una tauleta amb inscripcions que mostren els primers passos d'una escriptura cuneïforme. Es creu que es tracta del primer document escrit de la història (s'ha datat al voltant del 3500 aC), amb uns signes entre pictogrames i els signes alfabètics del sumeri. La tauleta es conserva al Axmolean Museum d'Oxford.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kix


Coord.: 32° 33′ N, 44° 39′ E / 32.55,44.65