Kizil Irmak

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kızılırmak
Taybi Ovasi Kızılırmak.jpg
Una vista del riu a İskilip
Recorregut del riu
Recorregut del riu
Cota del naixement 2000 msnm
Coordenades del naixement 39° 48′ 0″ N, 38° 18′ 0″ E / 39.80000,38.30000Coord.: 39° 48′ 0″ N, 38° 18′ 0″ E / 39.80000,38.30000
Naixement Regió d'Anatòlia Central
Desembocadura Mar Negra
Cota de la desembocadura 0 m
Coordenades de la desembocadura 41° 43′ 12″ N, 35° 57′ 0″ E / 41.72000,35.95000
Longitud 1.350 km
Superfície de la conca 78.180 km²
Territoris de la conca Turquia
Icon river delta.svg Accediu al Portal:Geografia

El Kizil Irmak (turc Kızılırmak) és un riu de Turquia, clàssic Halys (Halis). El nom turc vol dir "Riu Roig" i és el més important de Turquia. Neix a les muntanyes que separen les províncies de Sivas i Erzurum, passa per Sivas i entra a la província d'Ankara on creua les muntanyes Arciş i Köse Dağ que provoquen la seva característica corba de més de 250 km. Es dirigeix llavors primer al sud-est i després altre cop al nord on acaba desaiguant a la Mar Negra, no lluny de Bafra. Quan baixa carregat, les aigües són d'un color groc fosc; generalment a l'estiu porta poca aigua. La seva llera és grossa i les ribes altes. El seu curs total és de 1.350 km.Afluents per la dreta són el Khän-şüyu i el Delice; per l'esquerra el Şärümşäk Çay, el Devrez Çay, i el Gökırmak (antic Olgassus). Hi ha mines de sal gemma a uns 50 km al nord de Yuzğad, al llogaret de Sari-Kamiş. Modernament s'hi han construït diversos embassaments: Kesikköprü, Altınkaya, Kapulukaya i Derbent.

Història[modifica | modifica el codi]

Halis o Halys fou el principal riu d'Àsia Menor. Nascut a les muntanyes d'Armènia Menor, pop de la frontera amb el Pont, serralada coneguda com a Antitaure. Després de passar pel Pont i per Capadòcia girava al nord i nord-est, formant al final el límit entre Paflagònia (que quedava a l'oest) i Galàcia i Pont (a l'est) fins a desaiguar a la mar Negra (Euxí). Segons Estrabó el seu nom derivava d'unes salines però es creu que aquest detall no és correcte.

Sota els hitites fou conegut com a Marassantiya. El 585 aC es va lliurar una batalla entre lidis i perses a la seva riba (coneguda com a batalla de l'eclipsi) i des llavors fou la frontera oriental del regne de Lídia amb l'Imperi Persa; el 547 aC el rei Cressus va creuar el riu per atacar als perses, però fou derrotat pel rei Cir II el gran, que va guanyar la decisiva batalla coneguda com a Batalla de l'Halis que va posar fi al regne de Lídia i va portar el domini persa fins a la mar Egea.

Sota domini turc des el segle XI, fou anomenat Kizil Irmak (riu vermell) nom conservat sota els otomans i que encara porta. Avui dia el seu cabal es fa servir per produir electricitat.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kizil Irmak Modifica l'enllaç a Wikidata