Klebsiel·la

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Klebsiella)
Infotaula d'ésser viuKlebsiel·la
Klebsiella Modifica el valor a Wikidata

Klebsiella pneumoniae
Dades
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePseudomonadati
FílumPseudomonadota
ClasseGammaproteobacteria
OrdreEnterobacterales
FamíliaEnterobacteriaceae
GènereKlebsiella Modifica el valor a Wikidata
Trevis., 1885
Tipus taxonòmicKlebsiella pneumoniae Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EpònimEdwin Klebs Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Raoultella Modifica el valor a Wikidata
Espècies

Les klebsiel·les (Klebsiella) són un gènere d'eubacteris gramnegatius, anaerobis facultatius, no mòbils que tenen una càpsula de polisacàrids.[1] Són patògens per als humans, poden produir pneumònia, infeccions del tracte urinari o sèpsia. El nom d'aquest gènere fa honor al microbiòleg alemany Edwin Klebs (1834-1913).

Aquests organismes habiten una gran varietat de nínxols ecològics, es poden trobar en l'aigua, el sòl, les plantes, el insectes, els animals i els humans.[2][3]

Tres espècies que en el passat van ser classificades en el gènere Klebsiella (K. ornithinolytica, K. planticola i K. terrigena), van passar a formar part del gènere Raoultella, descrit l'any 2001.[4]

Característiques biològiques[modifica]

Les klebsiel·les solen ser més arrodonides i més gruixudes que la resta de membres de la família dels enterobacteris. Tenen forma de bastó amb els extrems lleugerament en punta. Poden viure com a bacteris individuals o associats en parelles (o en cadenes curtes). La forma en parella és la més comuna in vivo.[5]

No requereixen condicions específiques per a créixer. Tanmateix el seu creixement és òptim a 35-37 °C i a pH 7,2. Aquestes espècies són anaerobis facultatius. Moltes soques poden sobreviure amb citrat i glucosa com a úniques fonts de carboni i amb amoníac com a única font de nitrogen.[5]

Els membres d'aquest gènere produeixen una càpsula prominent que es pot fer servir per a la seva identificació serològica.[6]

Hàbitats[modifica]

Humans[modifica]

Les klebsiel·les es poden trobar al nas, la boca i el tracte gastrointestinal com a part de la microbiota intestinal normal; també es poden comportar com a patògens oportunistes.[5]

Les klebsiel·les poden causar una gran varietat de malalties, com ara pneumònia, infeccions del tracte urinari, septicèmia, meningitis, diarrea, i infeccions de teixits tous.[5][7] També poden estar implicades en la patogènesi de l'espondilitis anquilosant i altres espondiloartropaties.[8] La majoria de les infeccions de klebsiel·la en humans són causades per l'espècie Klebsiella pneumoniae, i, en segon lloc, per K. oxytoca. Les infeccions són més comunes en infants, persones majors, i aquells qui tenen altres malalties subjacents, com el càncer.[2] La majoria de les infeccions estan relaciones amb la utilització d'un dispositiu mèdic invasiu prèviament contaminat amb aquests microorganismes.[5]

Durant els darrers quaranta anys, s'han intentat desenvolupar vaccins contra Klebsiella pneumoniae que han resultat no ser eficaços. K. pneumoniae és la causa més comuna d'infeccions nosocomials respiratòries i la segona causa més freqüent de bacterièmia causada per bacteris grammnegatius i també de les infeccions del tracte urinari. Les soques resistents als antibiòtics continuen sent un important patogen bacterià adquirit als hospitals i són especialment problemàtiques en àrees com ara les unitats de cures intensives. La capacitat de K. pneumoniae per a colonitzar l'ambient hospitalari, incloent-hi lavabos, flors, i diverses superfícies, així com la pell dels pacients i el personal de l'hospital, ha estat identificada com un factor important en la propagació de les infeccions adquirides als hospitals.[2][9]

Animals[modifica]

A més de certes espècies de Klebsiella descobertes com a patògens humans, altres espècies han estat identificades com a patògens tant per humans com per a altres animals. Per exemple, K. variicola ha estat identificada com una de les causes de la mastitis bovina.[10][11]

Plantes[modifica]

Les klebsiel·les es poden trobar en diversos hostes vegetals. Klebsiella pneumoniae i K. oxytoca són capaces de fixar nitrogen atmosfèric de manera que pot ser emprat per les plantes, és a dir, són diazòtrofs.[3][12] Són bacteris d'interès en l'àmbit agrícola, per la seva capacitat d'augmentar el rendiment dels cultius.[13] La seva manca de flagels pot ser un factor important a l'hora de colonitzar les plantes perquè els flagels indueixen una resposta immunitària en les plantes.[14] L'espècie K. variicola pot associar-se amb diferents espècies de plantes, com ara el plataners[15] o la canya de sucre.[16] També s'ha aïllat dels jardins de fongs de les formigues talladores de fulles.[17] A més, en un estudi realitzat a Ghana, també es va poder aïllar a K. oxytoca a la xufa venuda en diversos mercats.[18]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Klebsiel·la
  1. ↑ Ryan KJ; Ray CG (editors). Sherris Medical Microbiology. 4th. McGraw Hill, 2004, p. 370. ISBN 0-8385-8529-9. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Bagley S «Habitat association of Klebsiella species». Infect Control, 6, 2, 1985, pàg. 52–8. PMID: 3882590.
  3. ↑ 3,0 3,1 Prokaryotes. Nova York, NY: Springer New York, 2006, p. 159–196. 
  4. ↑ Drancourt, M; Bollet, C; Carta, A; Rousselier, P «Phylogenetic analyses of Klebsiella species delineate Klebsiella And raoultella gen. nov., with description of Raoultella ornithinolytica comb. Nov., Raoultella terrigena comb. Nov. And Raoultella planticola comb. Nov». International Journal of Systematic and Evolutionary Microbiology, 51, Pt 3, 2001, pàg. 925–32. DOI: 10.1099/00207713-51-3-925. PMID: 11411716.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Ristuccia, Patricia A; Cunha Burke A «Klebsiella». Topics in Clinical Microbiology, 5, 7, 1984, pàg. 343–348. JSTOR: 30144997.
  6. ↑ Brisse, Sylvain; S Issenhuth-Jeanjean; P AD Grimont «Molecular Serotyping of Klebsiella Species Isolates by Restriction of the Amplified Capsular Antigen Gene Cluster». Journal of Clinical Microbiology, 42, 8, 2004, pàg. 3388–3398. DOI: 10.1128/jcm.42.8.3388-3398.2004.
  7. ↑ «Klebsiella spp. as nosocomial pathogens: epidemiology, taxonomy, typing methods, and pathogenicity factors». Clin Microbiol Rev, 11, 4, 1998, pàg. 589–603. PMC: 88898. PMID: 9767057.
  8. ↑ Sieper, Joachim; Braun, Jürgen. Ankylosing Spondylitis in Clinical Practice. Londres: Springer-Verlag, 2011, p. 9. ISBN 978-0-85729-179-0 [Consulta: 10 octubre 2012]. 
  9. ↑ Jadhav, Savita; Rabindranath Misra; Nageshawari Gandham; Mahadev Ujagare; Purbasha Ghosh «INCREASING INCIDENCE OF MULTIDRUG RESISTANCE klebsiella pneumoniae INFECTIONS IN HOSPITAL AND COMMUNITY SETTINGS». International Journal of Microbiology Research, 4, 6, 2012, pàg. 253–257. DOI: 10.9735/0975-5276.4.6.253-257.
  10. ↑ Davidson, Fraser W.; Whitney, Hugh G.; Tahlan, Kapil «Genome Sequences of Klebsiella variicola Isolates from Dairy Animals with Bovine Mastitis from Newfoundland, Canada» (en anglès). Genome Announcements, 3, 5, 29-10-2015, pàg. e00938–15. Arxivat de l'original el 2018-06-01. DOI: 10.1128/genomeA.00938-15. ISSN: 2169-8287. PMC: 4566169. PMID: 26358587 [Consulta: 17 setembre 2016].
  11. ↑ Podder, Milka P.; Rogers, Laura; Daley, Peter K.; Keefe, Greg P.; Whitney, Hugh G.; Tahlan, Kapil «Klebsiella Species Associated with Bovine Mastitis in Newfoundland». PLoS ONE, 9, 9. DOI: 10.1371/journal.pone.0106518. PMC: 4152263. PMID: 25180510.
  12. ↑ «Characteristics of a nitrogen-fixing Klebsiella oxytoca isolated from wheat roots». Plant and Soil, 61, 1981, pàg. 53–64. DOI: 10.1007/BF02277362.
  13. ↑ Riggs, PJ; Chelius MK; Iniguez AL; Kaeppler SM; Triplett EW «Enhanced maize productivity by inoculation with diazotrophic bacteria». Australian Journal of Plant Physiology, 28, 9, 2001, pàg. 829–836. DOI: 10.1071/PP01045.
  14. ↑ Fouts, Derrick E.; Tyler, Heather L.; Deboy, Robert T.; Daugherty, Sean; Ren, Qinghu; Badger, Jonathan H.; Durkin, Anthony S.; Huot, Heather; Shrivastava, Susmita «Complete Genome Sequence of the N2-Fixing Broad Host Range Endophyte Klebsiella pneumoniae 342 and Virulence Predictions Verified in Mice». PLoS Genetics, 4, 7, 2008, pàg. e1000141. DOI: 10.1371/journal.pgen.1000141. PMC: 2453333. PMID: 18654632.
  15. ↑ Rosenblueth, Mónica; Martínez, Lucía; Silva, Jesús; Martínez-Romero, Esperanza «Klebsiella variicola, A Novel Species with Clinical and Plant-Associated Isolates». Systematic and Applied Microbiology, 27, 1, 01-01-2004, pàg. 27–35. DOI: 10.1078/0723-2020-00261.
  16. ↑ Wei, Chun-Yan; Lin, Li; Luo, Li-Jing; Xing, Yong-Xiu; Hu, Chun-Jin; Yang, Li-Tao; Li, Yang-Rui; An, Qianli «Endophytic nitrogen-fixing Klebsiella variicola strain DX120E promotes sugarcane growth» (en anglès). Biology and Fertility of Soils, 50, 4, 19-11-2013, pàg. 657–666. DOI: 10.1007/s00374-013-0878-3. ISSN: 0178-2762.
  17. ↑ Pinto-Tomás, Adrián A.; Anderson, Mark A.; Suen, Garret; Stevenson, David M.; Chu, Fiona S. T.; Cleland, W. Wallace; Weimer, Paul J.; Currie, Cameron R. «Symbiotic Nitrogen Fixation in the Fungus Gardens of Leaf-Cutter Ants» (en anglès). Science, 326, 5956, 20-11-2009, pàg. 1120-1123. DOI: 10.1126/science.1173036. ISSN: 0036-8075. PMID: 19965433.
  18. ↑ Ayeh-Kumi, Patrick F; Tetteh-Quarcoo, Patience B; Duedu, Kwabena O; Obeng, Akua S; Addo-Osafo, Kantanka «A survey of pathogens associated with Cyperus esculentus L (tiger nuts) tubers sold in a Ghanaian city». BMC Research Notes, 7, 06-06-2014, pàg. 343. DOI: 10.1186/1756-0500-7-343. ISSN: 1756-0500. PMC: 4071804. PMID: 24906387.

-

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Klebsiel·la&oldid=32680753»