De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Kołobrzeg (fins a 1945 Kolberg) és un municipi i balneari del Mar Bàltic a la desembocadura del Parsęta al Voivodat de Pomerània Occidental , Polònia . Les activitats econòmiques principals són el turisme i la pesca.
Kolberg el 1945 El primer esment escrit de la ciutat data del 971 . El bisbe Tietmar de Merseburg parla de salsa Cholbergiensis. Pertanyia al ducat de Pomerània . La resistència de la població contra cristianització va ser fort, i només el 1124 Otò de Bamberg va reeixir a imposar la conversió a la nova religió. El 1181 la ciutat va afiliar-se al Sacre Imperi Romanogermànic . El 1255 va rebre drets de ciutat i de 1361 a 1610 va ser membre de la Lliga Hanseàtica . De 1641 a 1721 era una possessió sueca que després de la Gran Guerra del Nord passà a Prússia . Fou capturada per Zakhar Txernixov i Piotr Rumiàntsev durant la Guerra dels Set Anys [1] Segona Guerra Mundial 80% de la ciutat van ser destrossats. Després de la guerra, la població alemanya va ser expulsat i a la Conferència de Potsdam els Aliats de la Segona Guerra Mundial atorgaren la ciutat a Polònia.
Llocs d'interès [ modifica ] La catedral de la Mare de Déu, església gòtica del segle xiv ,
La casa de la vila en estil neogòtic del 1832 per l'arquitecte Karl Friedrich Schinkel
Museu de l'Exèrcit de Polònia
↑ Stone , David. A Military History of Russia: From Ivan the Terrible to the War in Chechnya (en anglès). Nova York: Praeger, 2006, p. 75. ISBN 978-0-275-98502-8
Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kołobrzeg 
Platja i far
El port
La catedral de la Mare de Déu
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kołobrzeg