Kolimita
 Kolimita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cu₇Hg₆ |
| Epònim | Riu Kolimà |
| Nom IUPAC | hexamercuriur d'heptacoure |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius > aliatges |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.AD.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AD.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | I/A.02 |
| Dana | 1.1.9.1 |
| Heys | 1.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Estructura cristal·lina | a = 9.41Å |
| Color | blanc estany en noves fractures que passa a marró fosc a l'aire |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 13.0-13.1 g/cm³ |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1979-046 |
| Símbol | Kym |
| Referències | [1] |
La kolimita[2] o kolymita[3] és un mineral de la classe dels elements. El seu nom fa referència al riu Kolimà, óblast de Magadan, Rússia, en les proximitats del qual fou descoberta l'any 1980. Fou descrita per E.A. Markova, N.M. Chernitsova, Y.S. Borodaev, L.S. Dubakina i O.E. Yushko-Zakharova el 1980.[4]
Característiques[modifica]
La kolimita és un mineral de coure i mercuri. És una amalgama de fórmula Cu₇Hg₆. És de color blanc i enfosqueix en contacte amb l'aire. Té una alta densitat (13,0-13,1g/cm³), i cristal·litza en el sistema cúbic formant cristalls microscòpics. És un mineral dimorf de la belendorffita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kolimita pertany a «01.AD - Metalls i aliatges de metalls, família del mercuri i amalgames» juntament amb els següents minerals: mercuri, belendorffita, eugenita, luanheïta, moschellandsbergita, paraschachnerita, schachnerita, weishanita, amalgames d'or, potarita i altmarkita
Formació[modifica]
La kolimita pot formar intercreixements amb agregats de coure, amb cristalls de forma octahedral de menys de 5 μm de mida. Es pot trobar associada a altres minerals, com coure, estibina, berthierita, pirita, arsenopirita i quars.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kolimita |
- ↑ «Kolymite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 setembre 2014].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 31 agost 2014].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Kolymite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012].