Riu Kolimà
El riu Kolimà (en iacut Халыма, en rus Колыма́) és un riu del nord-est de Sibèria que dóna nom a la regió de Kolimà. La seva conca és de 644.000 km² i el seu cabal és de 3.800 m³/s, cobreix part de la república de Sakhà, l’ókrug autònom de Txukotka i l’óblast de Magadan a Rússia.
Neix a les muntanyes del nord d’Okhotsk i Magadan, a les coordenades de 62° N, 149° E / 62,149 i desemboca al golf de Kolimà (Xalıma xomoto en iacut, Kolimski Zaliv en rus) al mar de la Sibèria Oriental, una divisió de l’oceà Àrtic, a les coordenades de 69° 30′ N, 161° 30′ E / 69.500,161.500. El riu Kolimà fa 2.129 km de llarg.
El riu Kolimà queda glaçat fins uns quants metres de fondària una mitjana de 250 dies l’any i resta lliure de gel de principi de juny fins octubre.
Història [modifica]
El 1641 Dimitri Zirian (també anomenat Iarilo o Ierilo) sortí en vaixell de l'Indiguirka cap l’est i troba al riu Kolimà l’ètnia txuktxi per primera vegada.[1]
El 1892-1894 Eduard Von Toll va fer investigacions geològiques a la zona.
La zona del riu Kolimà és coneguda pels camps de treball del Gulag i les seves mines d’or.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Kolimà |
- ↑ Lantzeff, George V., i Richard A. Pierce. Eastward to Empire: Exploration and Conquest on the Russian Open Frontier, to 1750. Mont-real: McGill-Queen's U.P., 1973.
Bibliografia i enllaços externs [modifica]
- William Barr, Baron Eduard von Toll’s Last Expedition: The Russian Polar Expedition, 1900-1903 (1980). [1]
- Xalàmov, Varlam Tíkhonovitx (1994), Kolyma tales [Kolímskie rasskazi], trad. de John Glad, Penguin 20th Century classics, Harmondsworth: Penguin, ISBN 0-14-018695-6
- L'aleshores maleït riu del Gulag, avui el nervi de Sibèria: [2]
- Strandberg, Mikael i Johan Ivarsson van baixar pel riu Kolimà el 2004; una expedició considerada una de les més fredes que es poden dur a terme.
- Posició i noms de les illes.
- Informació i mapa de la conca de Kolimà
- Foto de l'illa de Mikhàlkino
