Komi
|
коми кыв, Komi kyv |
|
|---|---|
| Parlat a: | República de Komi, Territori de Perm |
| Regió: | Europa Oriental |
| Parlants: | 350,000 (cens 1989) |
| Classificació genètica: | Llengües uralianes |
|
|
|
| Llengua oficial de: | República de Komi |
| Regulat per: | |
|
|
|
| ISO 639-2 | kv |
| ISO 639-3 | kom |
 Visiteu el Portal:Llengües |
|
El komi és una llengua pèrmica del grup de les llengües ugrofineses, molt relacionada amb l'udmurt. El seu nom prové de kommu «pàtria», kom «tímal», peix tòtem de l'ètnia o komi mort «gent del Kama», però els russos els anomenaren serjane o ziriè, que potser prové del komi i vol dir «cervesa». Segons xifres del 1989, la llengua komi és parlada pel 74,6 % dels komis.
Dialectes [modifica]
El komi té deu dialectes: risyktyvkarsky, Nizhnevychegodsky, Srednevychegodsky, Luzsko-letsky, Verkhnesysolsky, Verkhnevychegodsky, Pechorsky, Izhemsky, Vymsky i Udorsky. Prisyktyvkarsky és parlat a la regió de Syktyvkar i és la base de la llengua estandaritzada. la divisió dialectal es basa primordialment en l'ús dels fonemes v i l, mentre que alguns es distingeixen per la palatalització de s i t.
Característiques [modifica]
El komi es diferencia del pèrmic en:
- Al pèrmic l'accent és mòbil, mentre que en komi és fix en una síl·laba.
- En algunes paraules començades en vocals del pèrmic corresponen al komi començades amb v, com od’ź en pèrmic i vod’ź en ziriè (antic).
- Al sufix –t del pèrmic correspon –d en komi, com «tercer» kujimαt (permic), koimαd (ziriè) i harmad(ik) (hongarès).
- El sufix del considerat «cas consecutiu» –la (que serveix per indicar moviment cap a un lloc) manca en el pèrmic, que fa servir el sufix –vin i –vαt, que manquen en el komi.
Alfabet komi [modifica]
EDstà basat en l'alfabet ciríl·lic amb algunes consonants pròpies: А/а, Б/б, В/в, Г/г, Д/д, Е/е, Ё/ё, Ж/ж, З/з, И/и, І/і, Й/й, К/к, Л/л, М/м, Н/н, О/о, Ӧ/ӧ, П/п, Р/р, С/с, Т/т, У/у, Ф/ф, Х/х, Ц/ц, Ч/ч, Ш/ш, Щ/щ, Ъ/ъ, Ы/ы, Ь/ь, Э/э, Ю/ю, Я/я.
Vegeu també: Literatura komi
|
||||||||||||||||||||
