Konstandinos Petru Kavafis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Konstandinos Kavafis
Cavafy1900.jpg
Kavafis l'any 1900.
Naixement 29 d'abril de 1863
Alexandria, Egipte
Mort 29 d'abril de 1933 (als 70 anys)
Alexandria, Egipte
Activitat Poeta, funcionari, periodista
País Grècia
Temes Poesia homoeròtica, Poesia històrica
Obres principals Ítaca, Esperant els bàrbars, Déu abandona Antoni.

Konstandinos Petru Kavafis (en grec, Κωνσταντίνος Πέτρου Καβάφης transliterat també com Cavafis, Cavafy o Kavaphes, nascut i mort a Alexandria, Egipte, 29 d'abril de 1863 - 29 d'abril de 1933) va ser un poeta grec, una de les figures literàries més importants del segle XX i un dels majors exponents del renaixement de la llengua grega moderna.

Va treballar com a periodista i com a funcionari, i va publicar relativament poc en vida, encara que després de la seva mort la seva obra va cobrar paulatinament influència. La seva atípica temàtica fortament urbana i introspectiva, i sense embuts sobre l'orientació homosexual del poeta van demorar la seva acceptació, encara que la dècada de 1960 el va convertir en una icona de la cultura gai.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Kavafis va néixer a Alexandria, Egipte, on el seu pare era un ric comerciant. Després de la seva mort el 1870 la família va haver d'emigrar a Liverpool. Va tornar a Alexandria l'any 1882.

Amb el començament d'uns disturbis el 1885 la família va haver de mudar-se de nou, aquesta vegada a Istanbul. Quan Kavafis va tornar a Alexandria ho faria per a quedar-s'hi la resta de la seva vida. Al principi va treballar com periodista, i després en el Ministeri Egipci d'Obres Públiques, durant trenta anys. Entre 1891 i 1904 va publicar la seva poesia, amb poc èxit.

Després de la seva mort, la reputació de Kavafis va augmentar, passant a ser considerat un dels millors poetes grecs moderns.

Obra[modifica | modifica el codi]

L'obra de Kavafis, des d'uns inicis alimentats per la lectura de parnassians i simbolistes francesos, és madura, exigent, habitada per una refinada cultura grecollatina i una subjacent ironia. Obra corregida sense cessar fins a la perfecció (alguns poemes van ser elaborats per espai de deu anys), consta de cent cinquanta-quatre poemes que va considerar acabats i formen l'edició canònica, sense comptar un cert grup d'altres composicions que al seu judici no havien trobat encara la seva forma definitiva.

Interessat per la història, Kavafis va compondre amb freqüència poemes no sobre grans moments històrics, sinó sobre les decadències que els seguien, com el famós Esperant els bàrbars, El Déu abandona Antoni o Ítaca, algunes de les frases dels quals han passat a ser proverbials.

També són molt llegits avui els seus poemes homoeròtics, que canten les excel·lències sensuals de l'amor furtiu, com Recorda, cos.... Els millors poemes de Kavafis concentren l'experiència humana d'una forma intemporal i per això ha influït notablement a autors de la poesia de l'experiència, com Luis Cernuda o Jaime Gil de Biedma. Les seves peces històriques més inspirades pinten amb gran força quadres realistes i decadents d'un passat poc conegut i certament fascinant: l'orient hel·lènic, des de l'antiguitat fins al present, els regnes grecs post-alexandrins, la subjecció a Roma, Bizanci, l'ascens del Cristianisme i la convivència del pagà i el cristià. Demostra que, com creien els grecs, la història és cíclica, i insufla els sentiments de la nostàlgia i de la por d'allò desconegut en les seves evocacions. Posseeix el secret de recrear l'atmosfera quotidiana dels temps ja passats.

En els seus poemes homoeròtics, apunta la flaquesa i la debilitat que ens aguaita en els pitjors moments, l'atracció sexual intensament física lligada moltes vegades al cristià sentiment de culpa i la impotència davant el pas del temps.

L'estil de Kavafis defuig conscientment la retòrica, però mostra un distanciament greu i intel·ligent, solemne i irònic alhora. Pels seus poemes desfilen joves xaperos ingenus i desitjables, personatges històrics contemplats en els seus moments de major humanitat, gents anònimes del carrer i objectes vulgars i corrents que d'aviat adquireixen un profund valor simbòlic, com per exemple les veles enceses i apagades que representen el curs de la vida.

Kavafis a la cultura popular[modifica | modifica el codi]

Va ser E. M. Forster qui va divulgar a Europa la poesia de Kavafis. A Espanya el començament del seu influx va venir a través de l'obra de Luis Cernuda i els seus seguidors i, a partir de llavors, va ser llegit amb fruïció, sobretot pels cridats poetes Novíssims, especialment de José María Álvarez, poeta que va realitzar una de les primeres traduccions de la seva obra i en la poesia del qual, a més, es reflecteix una acusada influència del poeta grec.

Kavafis va ser també una figura influent en l'obra del novel·lista britànic Lawrence Durrell, en el Quartet d'Alexandria del qual, és una presència permanent. El seu poema Esperant els bàrbars va ser fonamental en la concepció de la novel·la homònima de l'escriptor sud-africà John Maxwell Coetzee.

La cultura catalana també ha acollit l'obra de Kavafis com un referent de pes. Segons D. Sam Abrams: "el va descobrir, com qui diu, Carles Riba en les seves ja llegendàries traduccions del 1962, només un any després de la també mítica versió anglesa de Rae Dalven amb pròleg d'Auden". Posteriorment ens han arribat les traduccions integrals de Joan Ferraté (1975, 1976, 1978), Alexis Eudald Solà (1975, 1977) i Antoni Avellà i Bartomeu Garcés (1996).

Manuel Forcano va traduir Faros i Farelló, una evocació d'Alexandria d'E.M. Forster perquè els lectors catalans poguessin acostar-se més a l'univers de Kavafis. Forcano també va titular la seva antologia de Pinkhas Sadé El déu abandona David per raons òbvies. Un dels millors poemes històrics de la poesia catalana contemporània, Dux a Tarraco d'Enric Sòria, és també de clara inspiració kavafiana. El conte Nit de 1911, inspirat en Kavafis, és l'obra mestra de la narrativa breu de Maria Àngels Anglada. Podem rastrejar la presència de la influència de Kavafis en altres poetes actuals com Francesc Parcerisas, Joan Margarit, Llorenç Vidal, Carles Miralles, Ponç Pons, Antoni Vidal Ferrando o Pere Rovira.

En el terreny musical, Lluís Llach popularitzà l'obra de Kavafis mitjançant les cançons Viatge a Ítaca i A la taverna del mar. Josep Tero ha dut Kavafis per tot el territori a partir de cançons, discos i espectacles.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Konstandinos Petru Kavafis