Konstandinos Stefanópulos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Konstandinos Stephanopoulos)
Infotaula de personaKonstandinos Stefanópulos

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(el) Κωνσταντίνος Στεφανόπουλος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 agost 1926 Modifica el valor a Wikidata
Patres (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 novembre 2016 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Henry Dunant Hospital Center (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pneumònia Modifica el valor a Wikidata)
President de Grècia
10 març 1995 – 12 març 2005
← Konstantinos KaramanlísKàrolos Papúlias →
Ministre de la Presidència de Grècia
28 novembre 1977 – 21 octubre 1981
← Geórgios Ral·lisMenios Koutsogiorgas (en) Tradueix →
Ministre de Serveis Socials de Grècia
10 setembre 1976 – 28 novembre 1977
← Konstantinos Chrisanthopoulos (en) TradueixSpiridon Doxiadis (en) Tradueix →
Ministre de l'Interior de Grècia
21 novembre 1974 – 10 setembre 1976
← Panagiotis ZeposIppokratis Iordanoglou (en) Tradueix →
Subsecretari del govern grec
26 juliol 1974 – 9 octubre 1974
Diputat al Parlament Hel·lènic
1974 – 1989
Circumscripció electoral: Achaea (en) Tradueix, Atenes A
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Atenes - ciència del dret
Lycée Léonin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, advocat, nedador Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Nacional Radical
Nova Democràcia
Renovació Democràtica Modifica el valor a Wikidata
Esportnatació Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
Família
ParesStephanopoulos Dimitrios (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Briseida Filopoulou (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 172993157 Modifica el valor a Wikidata

Konstandinos Stefanópulos[1] (en grec: Κωνσταντίνος Στεφανόπουλος) (Patres, 15 d'agost de 1926 - Atenes, 20 de novembre de 2016)[2] fou un polític grec, que va ser el sisè president de la Tercera República Hel·lènica.

Stefanópulos va néixer a Patras, Prefectura d'Acaia. Després d'assistir a l'escola de Sant Andreu a la seva ciutat natal, va estudiar Dret a la Universitat d'Atenes. Va exercir com a advocat de 1954 fins a 1974 i com a membre del Col·legi d'Advocats de Patras.

El 1958 es va presentar per primera vegada a unes eleccions, amb la Unió Radical Nacional i va ser elegit com a membre del Parlament d'Acaia. Va ser reelegit per al mateix grup de la Nova Democràcia (ND) el 1974, 1977, 1981 i 1985. Va exercir de secretari de l'ND en el parlament i també com a portaveu parlamentari entre 1981 i 1985 d'aquest grup polític.

El 1974, Stefanópulos va ser nomenat Viceministre de Comerç en el govern d'Unitat Nacional de Konstandinos Karamanlís. Per a set anys va exercir diversos càrrecs ministerials en els governs de la Nova Democràcia: ministre de l'Interior de novembre de 1974 a setembre de 1976, Ministre de Serveis Socials de setembre de 1976 a novembre de 1977 i ministre de la Presidència de 1977 a 1981.

L'agost de 1985 es va retirar de la ND i el 6 de setembre d'aquell mateix any va formar la Renovació Democràtica (DIANA). Va ser elegit membre del Parlament Hel·lènic en les eleccions de 1989, continuà com a president de DIΑΝΑ, fins a la seva dissolució el juny de 1994.

En l'elecció presidencial de 1995, després d'haver estat nominat per la Primavera dels partits polítics conservadors i recolzats pel governant Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK), va ser elegit president de Grècia, el 8 de març de 1995. Es va convertir en el vuitè president des de la restauració del sistema democràtic de govern el 1974. Fou investit president en la segona votació amb 181 vots a favor del parlament, va ser reelegit president de Grècia el 8 de febrer de 2000, en la primera votació després de rebre 269 vots dels 298 diputats presents, i es va mantenir en el càrrec fins al 2 de març de 2005, quan va ser succeït per Kàrolos Papúlias.

Com a president va enfocar eficaçment temes d'actualitat grecs i internacionals. Durant la seva presidència, va ser sempre la figura pública més popular a Grècia.

Com a Cap d'Estat del país amfitrió, va declarar l'obertura oficialment de la XXVIII Olimpíada d'Atenes, el 13 d'agost de 2004. Durant els Jocs Olímpics del 2004, va convidar l'ex-rei Constantí II de Grècia al palau presidencial. Va ser el major reconeixement polític donat a l'antic rei des que va ser deposat el 1967.

Morí el 20 de novembre de 2016 a les 23:18h a l'Hospital Henry Dunant d'Atenes, als 90 anys. Va ser hospitalitzat tres dies abans després que patís de febre i severes dificultats respiratòries, que posteriorment van desembocar en pneumonia.[3]

Honors i premis[modifica]

Stefanópulos va rebre molts premis honoraris i altes condecoracions de països estrangers. També va ser ciutadà honorífic de moltes ciutats gregues.

Referències[modifica]

  1. «Konstandinos Stefanópulos». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Muere el ex presidente de la república griega Kostís Stefanópulos» (en castellà). Atenes: El Mundo, 20-11-2016. [Consulta: 21 novembre 2016].
  3. «ΑΠΕ-ΜΠΕ: Έφυγε από τη ζωή ο πρώην Πρόεδρος της Δημοκρατίας Κωστής Στεφανόπουλος» (en grec). Amna.gr. [Consulta: 22 novembre 2016].
  4. «Seznam vseh odlikovancev od leta 1992 do decembra 2012» (en eslovè). President d'Eslovènia. [Consulta: 21 novembre 2016].
  5. Slovak republic website, State honours : 1st Class in 2000 (click on "Holders of the Order of the 1st Class White Double Cross" to see the holders' table)
  6. www.gouvernement.lu/, State visit of President Stephanopoulos in Luxembourg, July 2001
  7. Icelandic Presidency Website (Icelandic), Order of the Falcon, Stephanopoulos, Constantinos Arxivat 2016-10-26 a Wayback Machine.
  8. «Received a copy of the key of the city of Tirana, 19.10.2004». Arxivat de l'original el 2011-10-05. [Consulta: 22 novembre 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Konstandinos Stefanópulos