Koriak
| нымылан | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 3.500 |
| Parlants nadius | 3.500 |
| Parlat a | krai de Kamtxatka |
| Autòcton de | Txukotka |
| Estat | Rússia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües paleosiberianes llengües txukotko-kamtxatkianes llengües txukotkes | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic i Kolyak alphabet (en)  |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-3 | kpy |
| Glottolog | kory1246 |
| Ethnologue | kpy |
| UNESCO | 484 |
| IETF | kpy |
| Endangered languages | 2506 |
El koriak és una llengua luorawetlan [1]parlada per unes 3.500 persones del poble koriak, segons estimacions de l'any 2001, a la regió de Txukotka.[2] Guarda una relació molt estreta amb el txuktxi, llengua amb tres vegades més de parlants que el koriak. Juntament amb el txuktxi, l'itelmen, el kerek i l'aljutor, considerades aquestes dues últimes llengües com a dialectes del koriak, forma la família de les llengües luorawetlan ,agrupades dins les llengües paleosiberianes.[3][4]
Els txuktxis i els koriaks formen una unitat cultural basada en l'economia de la caça de rens i ambdues ètnies tenen autonomia de Rússia.
Ús de la llengua[modifica]
Els koriaks, com els txuktxis, empraven pictògrafs. Des del 1913 els nens koriaks anaven a les escoles missioneres (13 el 1916), però la seva pròpia escriptura es crearia a partir del 1930, quan es compilà un alfabet de 28 lletres basat en el dialecte Chavchyvan. El primer llibre, Jissa kalekal (El llibre Roig) fou publicat el 1932 i el 1934 un llibre de lectura i altres llibres de text. El 1933 hi havia 1.545 escolars koriaks que el primer any el feien en koriak com a introducció al rus. S. Stebnitsky va impulsar la nova literatura en llengua koriak, però el 1937 foren forçats a adoptar l'alfabet ciríl·lic, i s'hi publicaren llibres de texts, obres pamfletàries soviètiques traduïdes del rus, petites obres de ficció d'autors com Kersai Kekketyn, Lev Zhukov i Vladimir Koyanto. Des del 1988 s'han aprovat decrets per a desenvolupar els pobles nòrdics, de manera que s'han publicat nous llibres de text i abecedaris, compilats per M. Ikavav, I. Agin, V. Kavav i E. Narivlitx. Es publiquen articles en koriak al diari provincial Narodovlastie.
Alfabet del koriak[modifica]
| А а | Б б | В в | В' в' | Г г | Г' г' | Д д | Е е |
| Ё ё | Ж ж | З з | И и | Й й | К к | Ӄ ӄ | Л л |
| М м | Н н | Ӈ ӈ | О о | П п | Р р | С с | Т т |
| У у | Ф ф | Х х | Ц ц | Ч ч | Ш ш | Щ щ | Ъ ъ |
| Ы ы | Ь ь | Э э | Ю ю | Я я |
Referències[modifica]
- ↑ «Koryak» (en anglès). Ethnologue Free. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ Iutzi-Mitchell, Roy D.; Graburn, Nelson H. H. «Language and Educational Policy in the North: Status and Prospectus Report on the Eskimo-Aleut Languages from an International Symposium» (en anglès). International Journal of the Sociology of Language, 1993, 99, 01-01-1993, pàg. 123–132. DOI: 10.1515/ijsl.1993.99.123. ISSN: 1613-3668.
- ↑ Jakobson, Roman «The Paleosiberian Languages». American Anthropologist, 44, 4, 1942, pàg. 602–620. ISSN: 0002-7294.
- ↑ Vajda, Edward J. «The Languages of Siberia» (en anglès). Language and Linguistics Compass, 3, 1, 2009-01, pàg. 424–440. DOI: 10.1111/j.1749-818X.2008.00110.x. ISSN: 1749-818X.
Enllaços externs[modifica]
- (anglès) Informe d'Ethnologue