Korla Awgust Kocor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaKorla Awgust Kocor

Modifica el valor a Wikidata
Nom originalKarl August Katzer
Biografia
Naixement3 desembre 1822 Modifica el valor a Wikidata
Berge/Zahor (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort19 maig 1904 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Kittlitz Modifica el valor a Wikidata
SepulturaFriedhof Kittlitz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacióséminaire de Haute-Lusace (fr) Tradueix (1838–1842) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, director d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Maćica Serbska (1847–) Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Musicbrainz: 07ef9682-c5b0-41bd-bc70-a9a9b1a20f73 Modifica el valor a Wikidata

Korla Awgust Kocor (Karl August Katzer, Großpostwitz, 3 de desembre de 1822 - Kittlitz, Löbau, 19 de maig de 1904) fou un compositor i músic sòrab, que va posar la música a l'himne sòrab Rjana Łužica, la lletra del qual és de Handrij Zejler.

Biografia[modifica]

Després d'acabar els estudis a l'escola del seu poble el 1838 va marxar al seminari de Bautzen, on es graduà com a mestre i el 1842 començà a exercir a Andrewartha. El 1844 va conèixer Handrij Zejler i plegats van organitzar des del 17 d'octubre de 1845 festivals de música sòraba, on es donà a conèixer el poema i futur himne Rjana Łužica. Posteriorment destacà com a creador del gran cicle oratoris Počasy (Estacions) i de quatre poemes èpics de Zejler. Des de 1852 fins a la seva jubilació el 1888 fou mestre organista de Kittlitz (Löbau). El 1895-1897 fou president del Departament de Música de l'Acadèmia de Ciències de Maćica Serbska, de la que en fou nomenat president honorari el 1895.

Obres[modifica]

Oratoris[modifica]

  • Serbski kwas (El casament sòrab), 1849/50
  • Žně (La collita), 1849/83
  • Nalěćo (Primavera), 1860
  • Israelowa zrudoba a tróšt (Dol i consolació d'Israel), 1861
  • Podlěćo (Estiu), 1883
  • Nazyma (Tardor), 1886
  • Zyma (Hivern), 1889
  • So zwoni měr (Campanades de pau), 1891
  • Serbski rekwiem (Rèquiem sòrab), 1894
  • Wěnc hórskich spěwow (Cicle de cançons de Muntanya), 1860

Òpera[modifica]

  • Jakub a Kata (Jacob i Caterina), 1871

Singspiel[modifica]

  • Wodźan (Aquari), 1896

Instrumentals[modifica]

  • Tres sonatines per a violí i piano, 1850
  • Trio de piano, 1873
  • Quartet de corda, 1879
  • 3 danses nacionals vendes per a piano, 1879
  • Serenata per a violí, viola i violoncel, 1889

Bibliografia[modifica]

  • Frido Mětšk: Kocorowe zawostajenstwo [Das Erbe Kocors]. Bautzen 1971
  • Zbigniew Kościów: Korla Awgust Kocor. Bautzen 1972
  • Jan Raupp: Sorbische Musik. Bautzen 1979

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Korla Awgust Kocor