Kortatu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kortatu
Fermin (esquerra) i Iñigo (dreta)
Fermin (esquerra) i Iñigo (dreta)
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen Irun, Euskadi País Basc
Gènere(s) Punk
Ska
Anys en actiu 19841988
Discogràfiques Soñua
Oihuka
Esan Ozenki
Artistes relacionats Los Chikos del Maíz
Membres
Fermin Muguruza - veu i guitarra
Iñigo Muguruza - guitarra i baix
Kaki Arkarazo - guitarra
Treku Armendariz - bateria

Kortatu va ser un grup de punk del País Basc, fundat el 1984 pels germans Fermin i Iñigo Muguruza a la població guipuscoana d'Irun. El nom del grup prové del sobrenom d'un mugalari d'ETA Korta, mort a mans de la Guàrdia Civil. Els mugalaris eren els militants que s'encarregaven d'ajudar a altres persones a creuar la muga, la frontera francoespanyola. Van ser una de les bandes més importants del que es va anomenar rock basc, i van ser pioners a introduir l'ska a la península, sempre amb una base punk de fons. Una de les seves principals influències va ser el grup britànic The Clash.

Les seves lletres inicialment van alternar el castellà i el basc, però finalment van adoptar exclusivament aquest últim. Mai van amagar la seva inclinació política cap a l'esquerra abertzale. Per exemple, la seva cançó "Sarri, Sarri" està inspirada en i dedicada a Joseba Sarrionaindia, pres d'ETA que va aconseguir fugir de la presó de Martutene, després d'amagar-se juntament amb Iñaki Pikabea Burunza en els altaveus utilitzats en un concert d'Imanol Larzabal. En general, malgrat tenir cançons de caràcter més festiu, les seves lletres es basen en la lluita del poble basc contra l'Estat espanyol, tractant temes com els GAL (a "Hotel Monbar", la corrupció política ("Platinozko sudurrak"), l'anticlericalisme ("Jauingokoa eta lege zarra") i la kale borroka ("A la calle"). També es posicionen contra el capitalisme, l'imperialisme, l'exèrcit, el consumisme i la hipocresia de la societat.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1984 van gravar la seva primera maqueta, amb temes com "Mierda de ciudad", "El último ska" o "Hay algo aquí que va mal". La seva popularitat va començar a créixer del mateix 1984, quan entren a un estudi i graven els tres temes seus que apareixen a l'anomenat Disco de los cuatro (Soñua, 1985), al costat de Cicatriz, Jotakie i Kontuz-Hi!. Els temes de la formació en aquest disc són "Nicaragua Sandinista", "Mierda de ciudad" i "El último ska de Manolo Rastamán". Durant el 1985 realitzen nombrosos concerts per tot el País Basc, actuant en festivals multitudinaris. També toquen fora, a les ciutats de Barcelona i Madrid.

A mitjans d'any tornen als estudis Tsunami de Donosti, on graven el seu primer LP: Kortatu (Soñua, 1985). El disc és cantat gairebé íntegrament en castellà, excepte els temes "Sarri, Sarri" i "Zu atrapatu arte", que serà una de les cançons bandera de la formació durant tota la seva carrera, i que encara avui és coneguda en certs sectors. Entre els temes de l'àlbum hi ha una versió de The Clash, "Jimmy Jazz". El disc els duu a començar a apropar-se a bandes locals com La Polla Records, Hertzainak, Zarama o Barricada. El primer LP de la formació és triat disc de l'any per la revista musical Muskaria i pels diaris Egin i El Diario Vasco. Aquest mateix any arriben a tocar davant de 15.000 persones. L'any 1986 fan una gira on toquen a diversos països d'Europa com ara (Suïssa, Alemanya i els Països Baixos).

El 1986, a més, graven dues referències més. La primera és el maxisingle A la calle (Soñua, 1986), on apareixen tres temes: "Hay algo aquí que va mal" (versió d'It doesn't make it alright de The Specials), "A la calle", i el primer dub que es va realitzar a la península, "Desmond Dub", mescla del tema "Desmond Tutu" del seu primer LP. Al setembre entren als estudis Elkar i graven el seu segon LP, El estado de la cosas (Soñua, 1986). L'esperit tan festiu del seu primer LP segueix sent present ("Equilibrio", "Cartel en el casco viejo de Bilbao", "Aizkolari"), però comença a difuminar-se, com deixen veure temes com "9 Zuloak" o "Nivel 30". Com a l'anterior LP, gairebé tots els temes estan cantats en castellà, tot i que la proporció de temes en èuscar creix considerablement. A l'àlbum hi apareixen com a col·laboradors el germà gran de Fermín i Íñigo, Jabier Muguruza (acordió a "Jaungoikoa eta lege zarra"), Jabier Montoia (cantant del grup M-ak, a "9 Zuloak") o Josetxo Silguero (saxo de "Equilibrio"). Aquell any mateix, a més, van trencar definitivament les fronteres del País Basc. Durant el 1987 es dediquen a fer concerts sense parar, tocant arreu d'Espanya i realitzant una nova gira europea que els duu a França i, de nou, a Suïssa i Alemanya. Kortatu es converteix en un dels grups de l'Estat espanyol que més toca a Europa durant aquella època. A més, per reforçar la seva gira van editar un recopilatori exclusivament per a la seva distribució a Europa: A frontline compilation (Red Rhino-Organik, 1988).

El 1988 publiquen el seu tercer LP, Kolpez Kolpe (Oihuka, 1988). Aquest cop, totes les cançons de l'àlbum són en èuscar. Enregistrat als estudis EZ, a l'àlbum hi col·labora Kaki Arkarazo (guitarrista de M-ak) com a productor i tècnic de so, que tindrà una importància molt gran en el futur de la formació. El so ha evolucionat des dels dos primers discos (apareix una nodrida secció de vents) i ja es pot intuir el gèrmen del que en el futur serà Negu Gorriak. Torna a haver-hi múltiples col·laboracions, com ara la de Yul (de R.I.P, guitarra a "Makurtu gabe"), Mikel Laboa (veu a "Ehun Ginen") i altre cop Jabier Muguruza (acordió a "Platinozko Sudurrak"). A la gira posterior per Europa, Kaki Arkarazo s'incorpora a Kortatu de manera definitiva com a segon guitarrista.

Durant els quatre anys d'existència del grup, van tocar en aproximadament 280 concerts. Finalment, els germans Muguruza i la resta del grup van decidir dissoldre la formació el mateix 1988, fent una darrera sèrie de concerts per acomiadar-se de tots els seus seguidors. En l'últim d'ells, realitzat l'u d'octubre de 1988 a Pamplona), van gravar el que seria el seu cant de cigne, el doble LP en directe Azken guda dantza (Nola!, 1988), considerat com un dels millors discos en directe del món per la revista Maximum Rock&Roll.

Després de la separació del grup, Treku Armendariz es va retirar del món de la música per treballar a l'empresa aduanera propietat de la seva família mentre que, per la seva banda, els germans Fermín i Íñigo Muguruza van formar un nou grup, Negu Gorriak, amb Kaki Arkarazo, com a continuació de la reivindicació a través de la música que sempre havia caracteritzat Kortatu, però amb una fusió d'estils molt diferent del ska-punk que havien fet fins aleshores.

Discografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kortatu Modifica l'enllaç a Wikidata