Koto

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Masayo Ishigure tocant un koto
Gnome-mime-audio-openclipart.svg
13-Cançó "Sakura Sakura" tocada amb Koto

Problemes per escoltar l'arxiu? Vegeu l'ajuda

El koto (?) és un instrument de corda pinçada d'origen xinès, similar a una cítara, i característic de la música tradicional japonesa. En la classificació Hornbostel-Sachs, és un cordòfon del tipus cítara de mig tub.[1] Va ser introduït des de la Xina durant l'era Nara (710-793). Una de les obres més conegudes és Rokudan no Shirabe, que va ser composta per Yatsuhashi Kengyō(1614-1685). L'intrument es segueix emprant en l'actualitat en músiques contemporànies.[2]

L'instrument consisteix en una taula corbada en forma de mig tub sobre la qual es disposen les cordes amb petits ponts mòbils individuals, un per a cada corda. El nombre de cordes pot variar, tot i que generalment és 13, totes de la mateixa llargada. Les cordes són de seda i suporten totes la mateixa tensió: la seva afinació es realitza, doncs, mitjançant els ponts individuals.[3]

Per a polsar el koto s'utilitzen tres ungles fetes de bambú ubicades sobre els dits polze, índex i cor de la mà dreta. La forma d'aquestes ungles varia d'acord a l'escola d'interpretació: Yamada i Ikuta. Les cordes es poden polsar per pinçament o en glissando. La funció més bàsica de la mà esquerra és la de polsar les cordes durant l'execució amb la fi de canviar lleugerament l'afinació o provocar el vibrato, i així fer ornamentació sobre uns sons.[1]


Hi ha diversos tipus de koto:

  • El més tradicional de 13 cordes.
  • El Jushichigen (lit. "17 cordes), inventat pel músic Michio Miyagi (1894-1956)
  • Kotos de 23 i 30 cordes desenvolupades per una de les més famoses intèrpretes contemporànies, Keiko NOSAKA
  • Hachijugen (lit. 80 cordes) inventat per Michio Miyagi com un instrument cromàtic que pogués acoblar-se als requisits tècnics dels llenguatges musicals occidentals. Aquest va ser utilitzat en sols una composició del mestre Miyagi. Desgraciadament, l'únic instrument d'aquest tipus va ser destruït durant els bombardeigs a Tòquio, però existeix una còpia al Museu de Michio Miyagi (Miyagi Michio Kinenkan) a Tòquio.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 84-412-0236-2. 
  2. «Michio Miyagi Memorial Hall». [Consulta: 30 octubre 2013].
  3. «Koto no koto - What is a koto?». [Consulta: 30 octubre 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Johnson, Henry. The Koto: A Traditional Instrument in Contemporary Japan. Hotei, 2004. ISBN 90-74822-63-0.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Koto