Koto

Masayo Ishigure tocant un koto

El koto (琴, koto^?) és un instrument de corda japonès d'origen xinès, similar a una cítara.

Aquest instrument ha sigut utilitzat àmpliament no sols en la interpretació de la música tradicional, sinó també en molts gèneres contemporanis.

Es va introduir des de la Xina durant l'era Nara (710-793). Una de les obres més conegudes és Rokudan no Shirabe. Rokudan va ser composta per Yatsuhashi Kengyō

Hi ha diversos tipus de koto:

• El més tradicional de 13 cordes.
• El Jushichigen (lit. "17 cordes), inventat pel músic Michio Miyagi (1894-1956)
• Kotos de 23 i 30 cordes desenvolupades per una de les més famoses intèrpretes contemporànies, Keiko NOSAKA
• Hachijugen (lit. 80 cordes) inventat per Michio Miyagi com un instrument cromàtic que pogués acoblar-se als requisits tècnics dels llenguatges musicals occidentals. Aquest va ser utilitzat en sols una composició del mestre Miyagi. Desgraciadament, l'únic instrument d'aquest tipus va ser destruït durant els bombardeigs a Tòquio, però existeix una còpia al Museu de Michio Miyagi (Miyagi Michio Kinenkan) a Tòquio.

Per a polsar el koto s'utilitzen tres ungles fetes de bambú ubicades sobre els dits pulgar, índex i medi de la mà dreta. La forma d'aquestes ungles varia d'acord a l'escola d'interpretació: Yamada i Ikuta. La funció més bàsica de la mà esquerra és la de polsar les cordes durant l'execució amb la fi de canviar lleugerament l'afinació i així fer ornamentació sobre uns sons.

Bibliografia

• Johnson, Henry. The Koto: A Traditional Instrument in Contemporary Japan. Hotei, 2004. ISBN 90-74822-63-0.

Enllaços externs

• Chieko Mori young Composer and Koto Improviser (English)
• Koto

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Koto