Krückau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Krückau
Krückau E 04.jpg
Krückau a marea baixa a Elmshorn
Cota del naixement 28[1] msnm
Coordenades del naixement 53° 59′ 20″ N, 9° 30′ 43″ E / 53.98889°N,9.51194°E / 53.98889; 9.51194
Naixement Kaltenkirchen
Desembocadura Elba a Seestermühe
Cota de la desembocadura -1 m
Coordenades de la desembocadura 53° 42′ 51″ N, 9° 30′ 55″ E / 53.71417°N,9.51528°E / 53.71417; 9.51528Coord.: 53° 42′ 51″ N, 9° 30′ 55″ E / 53.71417°N,9.51528°E / 53.71417; 9.51528
Longitud 40 km
Cabal mitjà 2,5 /s
Superfície de la conca 276 km²
Territoris de la conca Estats de Slesvig-Holstein a Alemanya
Icon river delta.svg Accediu al Portal:Geografia

El Krückau és un afluent de l'Elba duns 40 km que neix a Kaltenkirchen a l'estat de Slesvig-Holstein (Alemanya) i que desemboca a l'Elba a Seestermühe.

Geografia[modifica | modifica el codi]

i per marea baixa a Neendörp

Neix a uns aigües molls i uns wettern al sud de Kaltenkirchen. Una part de la zona de la seva font va ser assecada per crear un polígon industrial a l'esquerra de l'estació AKN de Kaltenkirchen-Süd. Des de la ciutat d'Elmshorn fins a la desembocadura a l'Elba és navegable a marea alta, sobre una distància d'11,3 km.[2] La seva desembocadura es troba sota el nivell mitjà del mar, el que significa que el riu només pot desguassar a marea baixa, a marea alta s'ompleix, i sense dics, els pòlders al seu marge es submergirien.

Dues vegades cada dia, l'amplada del riu més que dobla a marea alta: per exemple de 16 a 40 m a Kronsnest i el calat hi varia de menys d'un metre cap a quatre metres.

Principals afluents[modifica | modifica el codi]

de la desembocadura cap a la font

Història[modifica | modifica el codi]

Pont a Langeln

El nom de Krückau només va imposar-se al segle XIX quan l'administració prussiana va estandarditzar i uniformitzar la toponimia. Abans, el riu tenia noms que es canviaven quasi d'un poble a l'altre: Zeistere, Zesterowe, Seester Au, Krocker Aue, Rantzau, Lange…[2] Un dels noms antics hom retroba al nom dels pobles de Seester i Seestermühe, que significa mühe (boca) del Seester, doncs boca del Krückau.

A l'edat mitjana, els primers ponts van construir-se més terra endins, a les assentaments prop del geest al qual el riu era molt més estret i on s'acaba la infuència de la marea. Riu avall, les travessades es feien per petits bacs de fusta. El dret de transbordar era un privilegi i un deure de l'ocupant de la casa darrere del dic, al pas del riu. La majoria dels bacs van suprimir-se quan des del segle XIX l'enginyeria civil va permetre ponts més llargs o des de l'arribada del cotxe, quan una marrada d'una vintena de kilòmetres era més ràpida que a l'època del transport a peu o amb cavall. El 1993 una associació d'història local va reconstruir un típic bac de fusta, propulsada a força de braços, el pont transbordador de Kronsnest que des de l'1 de maig fins al 3 d'octubre funciona els caps de setmana.

Història recent[modifica | modifica el codi]

El port al Krückau a Elmshorn

Sota l'administració nazi, durant els anys 1930, el Servei del Treball del Reich va decidir de rectificar i estandarditzar el riu a Barmstedt, en un llit de formigó i de Lophira alata imputrescible d'amplada fixa entre ribes minrals sense cap arbre. A la primavera del 1988 va renaturlitzar-se un primer tram.[3]

Després de les aigües altes del 1962, es va construir una resclosa de protecció a la seva desembocadura que pot tancar-se quan hi ha un risc marejada fort que va ser acabada el 1969. Aquesta construcció està oberta en major part, de tal manera que l'effecte de la marea queda intacte i així es manté la fauna i la flora típica de tals rius. A l'estiu, aquesta resclosa a certes hores pot travessar-se amb bici o a peu, el que significa un escurçament considerable pels vianants. Fora de les hores d'obertura cal una marrada d'uns vint kilòmetres cap al primer pont fix a la ciutat d'Elmshorn.[4] Fins als anys 1970, era un riu dels més pol·luïts d'Alemanya, per causa de les fàbriques a la ciutat d'Elmshorn. Un testimoni dels anys 1930 va descriure el riu així: «Quan és mira al l'estació del ferrocarril, es veu l'aigua bruta de tots els colors que prové de les tintoreries que flueix al riu, a la dreta un tub de les fàbriques de carn enrogeixin l'aigua, més avall hi havia els efluents de les adoberies i de les fàbriques de llevat. No era cap sorpresa que a certs dies, Elmshorn pudia terriblement.» L'obertura d'una estació de depuració a Hettlingen el 1983 va millorar la situació que havia esdevinguda insuportable. A poc a poc els peixes van tornar al riu.[5]

A la presa del molí de Ratzau, una central hidroelèctrica produeix uns deu quilowatt hora per hora. Després de la directiva marc de l'aigua europea del 2000, el govern de Slesvig-Holstein va catalogitzar entre els nous rius prioritàries per a un programa de renaturalització. S'ha ordenat a tots els organismes concernats de redactar junts un concepte global. El govern va mostrar-se menys entusiasta per a la recreació dels meandres que al segle XX van ser rectificats.[6] Fins al 2002, dues empreses d'Elmshorn de transformació de blat encara utilitzaven el transport fluvial. Des d'aleshores, el riu només s'utilitza per a la navegació esportiva i el turisme. El 2010 es va decidir de renaturalitzar el curs superior a Kaltenkirchen i de crear-hi un sender.[7]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • La resclosa anti-marejada de Seestermühe
  • El bac de Kronsnest, reconstrucció funcional d'un bac manual històric
  • La ciutat d'Elmshorn i el seu port esportiu

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Earthtools.org
  2. 2,0 2,1 AA.VV., Gesamtliste der Fließgewässer im Elbeeinzugsgebiet, Magdeburg, FGG Elba, 2012, pàgina 9
  3. «Schon verschollen, Begradigte Fluß- und Bachläufe sollen sich wieder mäandernd durch die Landschaft ziehen. », Der Spiegel, 2 d’agost de 1987, (en català: Ja desaparegut. Rius rectificats han de recobrar el seu curs meandrós a través del paisatge.)
  4. «Horari d'obertura pels vianants de les rescloses del Pinnau i del Krückau» (alemany)
  5. «Die "Mittlere Krückau" im Detail», NABU, s.d., [consulta el 16 de juny de 2013], (en català: El curs mitjà del Krückau)
  6. «Renatürierung der Krückau», Govern de Slesvig Holstein, 18 d’abril de 2002, (en català: La renaturalització del Krückau)
  7. «Die Krückau wird renaturiert», Hamburger Abendblatt, 20 de gener del 2010