Richard von Krafft-Ebing
  | |
| Nom original | (de) Richard Fridolin Joseph Freiherr Krafft von Festenberg auf Frohnberg |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 14 agost 1840 Mannheim |
| Mort | 22 desembre 1902 (62 anys) Graz |
| Sepultura | Friedhof St. Leonhard (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Heidelberg - medicina (–1863) Universitat de Zúric Universitat de Viena |
| Activitat | |
| Camp de treball | Psiquiatria, neurologia, criminalística i sexologia |
| Ocupació | psicòleg, filòsof, escriptor, neuròleg, professor d'universitat, psiquiatre, metge, autor |
| Ocupador | Universitat de Viena (1889–) Universitat de Graz (1873–) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Altres | |
| Títol | Baró |
| Pares | Friedrich von Krafft-Ebing (en) i Clara Antonia von Krafft-Ebing (en) |
| Germans | Hans von Krafft-Ebing |
Signatura  | |
  | |
Richard von Krafft-Ebing (14 d'agost 1840 – 22 de desembre 1902), va ser un psiquiatre alemany. És sobretot conegut pel llibre Psychopathia Sexualis de 1886.[1][2] Definia qualsevol pràctica sexual que no servia la procreació com una desviació o perversió.[3]
Li deuem moltes paraules del vocabulari científic com ara sadisme, masoquisme, fetitxisme, i moltes més.[4] En la descripció taxònomica de les variacions mostra molta precisió, en una època en la qual a Occident no es parlava gaire de la sexualitat en cercles científics, fins al punt que, malgrat un vocabulari popular o vulgar molt ric, s'havia d'inventar una nova terminologia.[5] La censura el va obligar de publicar una part de la seva obra en llatí, per limitar-ne l'accés.[6] En l'explicació i sobretot en la medicalització hi ha molta ambiguïtat i l'obra és molt antiquada. Refusava les teories de degeneració, per manca de rigor científica. S'oposava a la criminalització de l'homosexualitat, perquè la veia com una malaltia innata, que era el camp de treball dels metges i no dels jutges.[7]
| « | So Wurzelt in letzter Linie alle Ethik, vielleich auch ein guter Theil Aestetik und Religion in dem Vorhandensein geschlechtlicher Empfindungen.
|
En definitiva, tota l'ètica, potser també una bona part de l'estètica i la religió, estan arrelades en la presència de sentiments sexuals.
|
» |
| — Krafft-Ebing, Pschologia Sexualis, pàgines 2 & 11 | |||
Obres destacades[modifica]
- Psychopathia Sexualis (1886)[8]
- Die Melancholie: Eine klinische Studie, (1874);
- Grundzüge der Kriminalpsychologie für Juristen, (Segona edició) (1882);
- Die progressive allgemeine Paralyse, (1894);
- Nervosität und neurasthenische Zustände. (1895).
Referències[modifica]
- ↑ Crystal, David. The Cambridge Biographical Dictionary. Cambridge: Cambridge University Press, 1994, p. 536. ISBN 0-521-43421-1.
- ↑ Ferrà i Martorell, Miquel «Neix el neuròleg Krafft-ebing (1840)». dBalears, 13-08-2003.
- ↑ Vicente Aliaga, Juan. «Des/ ordre moral. Art i sexualitat a l’Europa d’entreguerres». Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), 21-10-2020. [Consulta: 6 gener 2024].
- ↑ «Enginyeria semàntica». El Temps, 1823, 20-05-2019 [Consulta: 6 gener 2024].
- ↑ van Ussel, J.M.W.. Geschiedenis van het seksuele probleem (en neerlandès). Meppel/Amsterdam: Boom, 1968, p. 19, 13.
- ↑ Van Ussel, 1968, p. 326.
- ↑ Psychopathia Sexualis, 1886, p. 214-276.
- ↑ Richard Krafft-Ebing. Psychopathia sexualis (facsímil integral en línia) (en alemany). Stuttgart: Ferdinand Enke, 1898, p. 393.
Bibliografia[modifica]
- Richard Krafft-Ebing. Psychopathia sexualis (facsímil integral en línia) (en alemany). Stuttgart: Ferdinand Enke, 1898, p. 393.
Enllaços externs[modifica]
- Sponsel, R. «Richard Freiherr von Krafft-Ebing» (en alemany).
