Kremlin de Moscou

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Kremlin i plaça Roja de Moscou
Vista aèria del Kremlin
Vista aèria del Kremlin
Informació
Localització Moscou
Flag of Russia.svg Rússia

Tipus Cultural
Criteris (i),(ii),(iv),(vi)
ID 545
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 1990 (14a sessió)
Coordenades 55° 45′ 6″ N, 37° 37′ 4″ E / 55.75167,37.61778
* Segons les regions de la UNESCO.

El Kremlin de Moscou (en rus Московский Кремль, Moskovski Kreml) marca el centre geogràfic de Moscou i el centre polític de Rússia: hi té la residència oficial el president de la Federació Russa, després d'haver albergat tradicionalment els tsars i els dirigents soviètics. Per metonímia, l'expressió «el Kremlin» designa sovint, entre la premsa i els mitjans de comunicació, el poder rus o bé, al mateix temps, el poder soviètic.

Aquesta prestigiosa construcció és el kremlin més cèlebre, mot adaptat del rus кремль (kreml), que designa una fortalesa urbana. La forma del seu recinte emmurallat és triangular. A l'exterior limita amb la plaça Roja i el riu Moskvà, i a dins allotja palaus i catedrals.

És el més conegut dels Kremlin russos i inclou quatre palaus i quatre catedrals, agrupats a l'interior d'un recinte delimitat per la Muralla del Kremlin, que inclou les torres del Kremlin. El seu nom s'ha transformat des de l'època de la Unió Soviètica en sinònim del govern de Rússia, de manera similar com succeeix amb la Casa Blanca per al govern dels Estats Units.

Història[modifica | modifica el codi]

En els segles XI i XII era una població eslava, amb una petita ciutadella, l'estatge fortificat del boiar de la localitat Kuchka. Antigament la paraula "kreml" s'usava per denominar la part emmurallada del centre d'una ciutat. Al 1147 es va fer esment de Moscou per primera vegada i al 1156 es va excavar un fossat i es va erigir una muralla de terra. Per finals del segle XII es va construir un fort emmurallat al voltant de la colònia de mercaders i artesans que es congregaven a Moscou com en un refugi. En aquell temps, tot Moscou ocupava una tercera part de l'àrea de l'actual Kremlin. Al 1238 la ciutat es va oposar a les invasions mongoles de Rússia i al segle XIII, mentre el país es recuperava de la devastació feta pels tàtars i els mongols, Moscou guanyava prominència.

Vista aèria del Kremlin

A principis del segle XIV Moscou arriba a ser capital del principat. Al Kremlin es construeix una fortalesa de pedra blanca i passa per un període de reconstruccions radicals:

  • S'erigeix ​​una nova i sòlida muralla al voltant de la fortalesa d'un perímetre de més de 1.600 metres i es cava una fossa cap a l'est, enfront del pla (1339-1340).
  • El Kremlin va esdevenir la residència del Príncep i la família reial de Moscou.
  • Es van construir les catedrals de pedra blanca a la part sud del turó del Kremlin: la catedral de l'Assumpció (1326), l'Església del nostre Salvador (1330), la Catedral de Sant Miquel (1333), i al centre del Kremlin va ser aixecada una talaia, coneguda com la torre del campanar de Sant Iván (1329).

Del 1344 a 1346 es van decorar totes les esglésies amb frescos i icones. Sota les ordres del príncep Dmitri Donskoi es va aixecar la gegantina fortalesa de pedra blanca amb nou torres. La construcció es va acabar en dos anys. Cap a finals del segle XV el Kremlin va esdevenir el centre de la cultura russa. El principat es va convertir en l'estat de Moscovia. Els dos-cents anys de lluita per unificar Rússia van culminar amb el naixement de l'estat centralitzat més gran d'Europa. Durant els segles XV i XVII es van construir els monuments arquitectònics que s'han conservat fins als nostres dies. La construcció va transformar el Kremlin, donant-li una imatge singular i tan comú a tot el món:

Vista nocturna del Kremlin.

Al segle XVII els vells edificis del Kremlin són modificats i sotmesos a una reparació general. Durant les diverses invasions a Rússia (1605-1618), debilitada pel Temps de problemes, les tropes de la Mancomunitat de Polònia-Lituània van prendre Moscou i el Kremlin el 27 de setembre de [ [1610]] al 4 de novembre de 1612, fins que van ser expulsats per l'alçament patriòtic de Rússia. Del 1635 a 1656 són construïdes les Cambres del Patriarca i la petita Església dels Dotze Apòstols. L'incendi de 1710 va destruir tots els edificis de fusta de la part del nord-oest del Kremlin.

Al 1713, Moscou cedeix el lloc a la nova capital, Sant Petersburg, i el Kremlin passa a ser residència temporal de la cort tsarista. Del 1776 a 1788 es va erigir el Senat. Al 1812, les forces de Napoleó van ocupar el Kremlin. Entre 1815 i 1835 es realitzen obres de restauració amb els millors arquitectes de l'època: O. Bové, K. Rossi i D. Gilardi. Del 1838 al 1850 es va construir el Gran Palau del Kremlin i del 1844 a 1851 es va erigir al cim del Kremlin l'Armeria.

Després de la Gran Revolució d'octubre de 1917, Moscou va tornar a ser la capital. Al març de 1918 el govern soviètic es va traslladar des de Petrograd a Moscou i van ocupar el Kremlin. El Kremlin es va tancar per als visitants. Els monestirs antics (Chúdov i d'Ascensió) van ser demolits i substituïts per un edifici del govern (1932-1934). El 1935 l'àguila bicèfala -símbol de l'era imperial- va ser retirada de les torres del Kremlin sent substituïdes al 1937 per estrelles de robins (dimensió:3-3, 75 metres).

Del 1946 a 1958 es van restaurar les catedrals, palaus i altres monuments arquitectònics del Kremlin. Al 1961 es va construir el Palau de Congressos.

Des del 1955 el Kremlin està obert al públic i des del 1990 va ser inclòs en la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Al 1991 va ser fundat el Museu Estatal d'Història i Cultura del Kremlin. Consta de l'Armeria, Catedral de l'Assumpció, Catedral de l'Arcàngel Miquel, Catedral de l'Anunciació, Museu d'Arts Aplicades i Ús Corrent de Rússia del segle XVII, conjunt del Campanar d'Iván el Gran i altres monuments arquitectònics.

Al complex arquitectònic es troben tres edificis que són usats com residències oficials del president de la Federació Russa: el Palau del Senat, el Gran Palau del Kremlin i l'Escola Militar o edifici número 14.

Plaça de la catedral. Es pot veure les catedrals de l'Assumpció i l'Anunciació, i el Palau de les Facetes.

Arquitectura del Kremlin[modifica | modifica el codi]

Campanar d'Iván el Gran.

La Plaça de les Catedrals és el cor del Kremlin. Està envoltada de sis edificis, incloent tres catedrals:

  • La Catedral de la Dormició va ser finalitzada en 1479 i es va convertir en la principal catedral de Moscou, a més de ser el lloc on tots els tsars han estat coronats. La gran façana feta de pedra calcària, coronada per cinc cúpules daurades, va ser dissenyada per Aristòtil Fioravanti.
  • Al 1489, només un any després, va ser construïda la Catedral de l'Anunciació, coronada per tres cúpules daurades, però un segle més tard seria remodelada, afegint 6 cúpules més per fer un total de nou. Al sud-est de la plaça es troba la catedral de les tres existents, la Catedral de l'Arcàngel Miquel (1508), on tots els monarques moscovites des Ivan Kalita fins a Ivan V estan enterrats.

Hi ha, a més, dues esglésies pertanyents als Patriarques Metropolitans de Moscou:

  • La Catedral dels Dotze Apòstols (1653-1656)
  • L'Església de la Deposició del Mantell, construïda per artesans de Pskov entre els anys 1484-88 i adornada amb frescos i icones entre 1627 i 1644.

L'altra gran estructura és el campanar d'Iván el Gran, a la cantonada nord-est de la plaça, el qual marca el centre exacte de Moscou i té una flama eterna sempre encesa. Finalitzat al 1600, té una alçada de 81 metres. Fins a la Revolució Russa, era l'estructura més alta de la ciutat, ja que estava prohibida la construcció d'edificis amb una alçada superior a la del campanar. Compta amb 21 campanes disposades per sonar l'alarma en cas d'una atac enemic.

L'estructura no religiosa més antiga del Kremlin és el Palau de les Facetes (1491), el qual conté els trons imperials russos. Va ser ordenat construir per Iván III (el Gran). El següent per ordre d'antiguitat és el que va ser la primera llar de la família imperial russa, el Palau dels Terems. El palau original va ser construït en època d'Iván III, però la majoria d'aquest data del segle XVII. El Palau dels Terems i el Palau de les Facetes estan connectats a través del Gran Palau del Kremlin. Aquest va ser ordenat construir pel tsar Nicolau I al 1838. És la major estructura del Kremlin, va costar la suma d'11 milions de rubles per la seva construcció i més d'un bilió de dòlars per a la seva renovació en la dècada dels noranta. Conté, a més de l'apartament privat del tsar, el pis inferior de l'església de la resurrecció de Llàtzer (1393), que és l'estructura existent més antiga del Kremlin i de tot Moscou.

La cantonada nord-est de la plaça està ocupada per l'Arsenal, que va ser construït en època de Pere el Gran al 1701.

La secció nord-oest compta amb l'Armeria del Kremlin. Construïda al 1851 a l'estil del Neorenaixement, actualment és un museu.

Edificis administratius i els museus del Kremlin[modifica | modifica el codi]

Monuments

Galeria[modifica | modifica el codi]

El Kremlin en temps d'Iván III (A. Vasnetsov)
Plànol del Kremlin el 1917
No va sobreviure l'edifici al Kremlin: l'Església de Sant Joan Baptista. La figura. VF Alexeev, 1800
Vista de la plaça de la catedral del Kremlin de Moscou. 1797. Museu de l'Hermitage
Torre Salvador
Torre de Constantí i Helena.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kremlin de Moscou