Krill antàrtic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Krill antàrtic
Krill666.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Malacostraca
Ordre: Euphausiacea
Família: Euphausiidae
Gènere: Euphausia
Espècie: E. superba
Nom binomial
Euphausia superba
Dana, 1850

El krill antàrtic (Euphausia superba[a]) és una espècie de krill que es troba a les aigües de l'oceà antàrtic. Els krills antàrtics són invertebrats semblant a una gamba que viu en grans grups, que s'anomenen eixams, que de vegades arriben als 10.000–30.000 animals per metre quadrat.[1] S'alimenten de fitoplàncton, aprofitant l'energia que aquest agafa de la llum solar.[2] Creixen fins a una longitud de 6 centímetres, pesen uns 2 grams, i poden arribar a viure durant sis anys. Són una peça clau a l'ecosistema antàrtic, i, en termes de biomassa, són probablement l'espècie animal més reeixida del planeta (aproximadament 500 milions de tones).[3]

Classificació sistemàtica[modifica | modifica el codi]

Tots els membres de l'ordre Euphausiacea són crustacis del superordre Eucarida, i la placa corporal la tenen unida en los que la closca i forma a cada banda de les agalles del krill, visibles per a l'ull humà. Les potes no formen una estructura mandibular, que diferencia a aquest ordre dels decàpodes (crancs, etc.).

Vegeu també: Euphausia superba a Wikispecies, el directori lliure d'espècies.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Cap d'un krill antàrtic. Observeu l'òrgan bioluminescent darrere els ulls, els nervis visibles a l'antena, el tub gàstric i la xarxa de filtratge a les potes

L'intestí del krill antàrtic és visible normalment amb un color verd brillant a través de la seva pell transparent, car indica que el seu aliment principal és el fitoplàncton, especialment diatomees molt petites (20 μm), que filtra de l'aigua mitjançant una cistella d'alimentació.[4]

La closca cristal·lina de les diatomees és triturada pel tub gàstric, i digerida a l'hepatopàncrees. El krill antàrtic també pot capturar altres crustacis de l'ordre Amphipoda i de la subclasse Copepoda, així com altres components del zooplàncton.

L'intestí forma un tub recte; la seva eficiència no és molt alta, ja que als excrements s'hi pot trobar molt carboni (vegeu la secció "Bomba biològica" més avall).

S'ha observat a alguns aquaris que el krill pot arribar a menjar-se animals de la mateixa espècie. Si no és alimentat, pot arribar a reduir la seva mida a la muda, i resulta excepcional en animals d'aquesta mida.

Distribució del krill segons una imatge d'un satèl·lit de la NASA — Les concentracions principals estan al Mar de Scotia a la Península Antàrtica.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

El krill antàrtic abunda a les aigües superficials dels mars del Sud: té una distribució circumpolar, amb les majors concentracions al sector de l'Oceà Atlàntic.

El límit dels sectors del mar austral, que inclouen a l'Atlàntic, al Pacífic, i a l'Índic es defineixen en forma aproximada per la convergència antàrtica, un frent circumpolar on l'aigua freda superficial se submergeix a baix de les aigües subantàrtiques més càlides.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Aquesta espècie de vegades s'escriu malament Euphasia superba o Eupausia superba .

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hamner, W. M., Hamner, P. P., Strand, S. W., Gilmer, R. W.. «Behavior of Antarctic Krill, Euphausia superba: Chemoreception, Feeding, Schooling and Molting'». Science, vol. 220, 1983, pàg. 433–435. DOI: 10.1126/science.220.4595.433. PMID: 17831417.
  2. Kils, U., Klages, N. «Der Krill». Naturwissenschaftliche Rundschau, vol. 10, 1979, pàg. 397–402.
  3. Nicol, S., Endo, Y.. Fisheries Technical Paper 367: Krill Fisheries of the World. FAO, 1997. 
  4. Ecoscope.Com

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]