Krujë
Krujë (tambe Kruja) és una ciutat d'Albània, capital del districte de Krujë al comtat o regió de Durrës, i té una població d'uns 20.000 habitants. El districte de Krujë té una superfície de 372 km² i una població de 64,357 habitants (1999).
Correspon a la catalana Croia, albanès antic Kroja i grec Kroas (també apereix com Kroya) que és el nom que portava a l'edat mitjana. Sota els otomans es va dir Ak Hisar; amb la República va agafar el nom de Krugac (1924-1949); després apareix amb el nom de Krujë. El seu nom albanés vol dir "font".
[modifica] Història
És esmentada a la crònica d'Acropolita del segle XIII amb el nom de Kroas. El 1343 va passar a Venècia i el 1395 va passar a mans de Constantí Castriota per esdevenir cèlebre com a residència del famós Jordi Castriota Skanderbeg que va resistir als otomans del 1435 al 1468. Va patir setges dels otomans amb força medis el 1450, 1466 i 1467-1468, però no es va rendir a Mehmed II fins el 1478. Llavors va esdevenir un centre de l'orde dels dervixos bektashis per a tota Albània. Al segle XIX era un kada del sandjak i vilayat d'Scutari, que incloïa al nord del Mat una nahiye anomenada Ohëri i vogël. La funció de sandjakbeg va esdevenir hereditària en la família Toptan, grans propietaris latifundistes, contra els quals hi va haver algunes revoltes dels camperols.
El 1832 Rashid Pasha va fer demolir la ciutadella. Durant tot el segle XIX la regió fou teatre de revoltes com oposició a les noves taxes que establien els otomans. Una de les darrers revoltes el 1906-1907 la població va lliurar la batalla de Tallajbe (nom d'un barri de Krujë) contra les forces otomanes manades per Shemsi Pasha. El 1912 la regió fou un dels principals focus antiotomans. El 1914 fou el centre del moviment d'Essad Pasha Toptani. Krujë fou ocupada el 1915 per les forces de la tribu mati, oposades a Essad, dirigides per Ahmed Zogu. Llavors la població de la ciutat era totalment musulmana (els musulmans eren a més la majoria dins el kada).
El govern d'Essad fou eliminat per l'ocupació austrohongaresa (començada el gener de 1916) i el kada de Krujë, el de Matja i el d'Ohëri van formar part del sandjak de Krujë. A l'Albània independent (vers 1924-1939) va esdevenir seu d'una sotsprefectura del departament de Durrës. Després del 1949 va tenir diversos canvis administratius (1949-1953) i el 1959 va esdevenir un dels 26 districtes (rrethet, singular rreth) amb una superfície de 607 km² i una població el 1971 de 70.700 habitants; després del 1991 la superfície fou reduïda a 372 km²; el 2001 la població era de 64.357 habitants. La influència de la religió i la confraria bekhtashi fou eliminada pel govern comunista el 1967.
El juny de 1991 es va segregar el districte de Laç quan els districtes foren elevats a 36. El 1993 es van crear les dotze regions (qark) cadascuna amb entre dos i quatre districtes, que progressivament van adquirir més competències i el 1998 la nova constitució va suprimir els districtes (entre ells el de Krujë) i va establir les regions com a primer nivell i les comunes o municipalitats com a segon, però la decisió es va implementar lentament.
La població del districte era de 43.000 vers 1960, 69.000 vers 1970, 75.600 vers 1973, 84.600 el 1978, 93.000 el 1982 i 105.300 el 1988. La població de la ciutat s'estimava en 7000 habitants el 1970 i el 2001 en 13.113 habitants.
[modifica] Referències
- divisions administratives
- C. A. Dako, Zogu the First, King of the Albanians, Tirana 1937.
