Krzysztof Penderecki

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Krzysztof Penderecki
Krzysztof Penderecki 20080706.jpg
Naixença: 23 de novembre de 1933 (1933-11-23) (80 anys)
Dębica (Polònia)
Nacionalitat: Polònia Polònia
Activitat principal: Compositor
Altres activitats: Director d'orquestra

Krzysztof Penderecki (Dębica, Polònia 1933) és un compositor i director d'orquestra polonès catòlic.[1]

Primers Anys[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 23 de novembre de 1933 a la població polonesa de Dębica. Després de prendre classes privades de composició amb Franciszek Skolyszewski, va estudiar música a la Universitat de Cracòvia i a l'Acadèmia de Música de la mateixa ciutat amb Artur Malawski i Stanislaw Wiechowicz. Després de graduar-se l'any 1958, va aconseguir un lloc d'ensenyament a l'Acadèmia de Música.

Les seves primeres obres mostren la influència d'Anton Webern i Pierre Boulez, així com d'Ígor Stravinski. El seu reconeixement internacional va iniciar-se el 1959 al Festival de Tardor de Varsòvia amb l'estrena de les obres, Estrofes, Salms de David i Emanacions, però l'obra que realment va cridar l'atenció internacional va ser el Lament a les Víctimes d'Hiroshima, escrit per a 52 instruments de corda fregada. En aquesta obra, Penderecki fa ús de tècniques instrumentals esteses (per exemple, tocar al costat «erroni» del pont). Hi ha moltes textures noves en l'obra, que fa molt ús dels clústers (notes adjacents tocades al mateix temps).

La Passió segons Sant Lluc[modifica | modifica el codi]

La Passió segons Sant Lluc (1963-1966) va donar a Penderecki prompte l'aclamació popular, no menys perquè fos una obra major, devotament religiosa, escrita en un llenguatge musical avantguardista, composta en l'Europa Oriental comunista. Els públics occidentals la van considerar com un desafiament a les autoritats soviètiques i li van donar el seu prompte suport. Diversos estils musicals poden observar-se en l'obra. Les teixidures experimentals estan balancejades amb la forma barroca de l'obra i l'ús ocasional d'una escriptura harmònica i melòdica més tradicional. Penderecki fa ús del serialisme en aquesta obra, i una de les sèries que usa conté el motiu BACH, que actua com un pont entre els elements més convencionals i més experimentals. La secció del Stabat Mater fins al final conclou en un acord major de re major, i aquest gest és repetit al final de l'obra, que acaba amb un triomfant acord de mi major. Aquestes són les úniques harmonies tonals de l'obra, i ambdues resulten com una sorpresa per a l'oïdor; l'ús de tríades tonals per part de Penderecki com aquests romanen com un aspecte controvertit de l'obra.

Dels anys 1970 a l'actualitat[modifica | modifica el codi]

Krzysztof Penderecki el 1993

A mitjans dels anys 1970, l'estil de Penderecki va començar a canviar. El Concert per a violí n° 1 mostra notablement densos clústers als quals estava associat el compositor, i en el seu lloc es concentra en dos intervals melòdics: el semitò i el tríton.

Aquesta direcció va continuar amb la Simfonia n° 2 "Nadal" de 1980, que fa encara més ús de recursos harmònics i melòdics del passat, en un compositor que ha estat un dels més experimentadors a Europa. Hi fa un ús freqüent de la melodia de la nadala Santa nit. El mateix any 1980, Penderecki va ser encarregat pel sindicat obrer catòlic Solidarność de compondre una obra que acompanyés l'acte de descobriment d'una estàtua a Gdańsk en record dels ciutadans que van ser assassinats durant les protestes contra el govern el 1970. Penderecki va respondre amb Lacrimosa, que posteriorment va ampliar i convertir en una de les obres més conegudes del seu últim període, el Rèquiem Polonès (1980-84, revisat el 1993). En les seves darreres obres ha girat cap a criteris musicals més conservadors del romanticisme.

Formà part d'una generació de músics polonesos innovadors entre els que cal citar Baird, Kotoński i Serocki.

El 2001 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Krzysztof Penderecki». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Krzysztof Penderecki, premio príncipe de Asturias de las Artes 2001 (castellà) (Premi príncep d'Astúries de les Arts)» (en castellà). [Consulta: 20 de setembre del 2014]. «Su talento innovador en todos los géneros, impuesto en situaciones sociales y políticas adversas, junto con su capacidad integradora de diferentes elementos de la música de la segunda mitad del siglo XX, le convierte en protagonista de la cultura proyectada desde el Este de Europa al resto del mundo.»